Reflexió personal

Centres Residencials d'Acció Educativa

Viatge blogaire per conèixer com funcionen els CRAE des de la perspectiva d'un estudiant d'Educació Social 

He fet aquest blog perquè he pensat que podia resultar una alternativa oberta a Internet sobre la perspectiva d’un estudiant, observant l’evolució des de l’inici de la redacció respecte a les conclusions a les quals s’arriba i, per altra banda, la possibilitat de contrastar aquesta experiència amb la que pugui tenir en el futur si acabo fent pràctiques i/o treballant en un CRAE, ja que permetria obrir nous apartats del blog per continuar observant aquesta evolució. Penso que era important fer aquest aclariment per concretar l’objectiu d’haver triat aquesta metodologia del treball.

Per altra banda, cal dir que els apartats inicials plantejats han canviat, tal i com s’observa en la primera entrada del guió respecte a les posteriors entrades, això és degut a haver incorporat aquelles coses que he considerat més importants i les que es van parlar a classe que havien de sortir. Els canvis més destacables són per una banda perquè obviava un marc legal necessari per entendre com són aquest tipus de centre. Després perquè vaig creure imprescindible incloure la gestió que des de la Generalitat se’n fa de la infància a partir de la DGAIA i l’EAIA.

A la idea que tenia al principi sobre com fer el blog ja vaig dir que el concepte era incloure allò que com a estudiant pensava que era el més concret i important sobre aquest tipus de centres, cosa que he pogut anar redactant. També inspirava el perquè d’haver escollit el blog, objectiu que he pogut assolir perquè m’ha permès veure què anava redactant i observar les mancances, canviant el guió inicial.

Les referències personals penso que no acaben de tenir tot el sentit que voldria perquè el blog no és per ara tant extens com per reflectir gaire la meva perspectiva condicionada pel que he fet, però penso que pot ser útil per observar una línia de treball general sobre mi en el futur com a blog obert en la possibilitat que pugui fer pràctiques en un CRAE o, fins i tot, acabar-hi treballant.

Pel que fa al marc legal, he pensat que havia de dividir-ho en parts. Internacionalment, entenc que el marc legal vigent està especialment condicionat pel contingut acordat a la Convenció de Drets dels Infants l’any 1989. He observat, per una banda, que aquestadeclaració de drets estableix conceptes molt bàsics i que generalment ja es tenen preconcebuts, però penso que és important recordar-los per entendre com són les lleis vigents al nostre territori i com s’estructuren els PEC dels CRAE, dinàmica de funcionament i objectius: la prioritat és la preservació dels drets dels infants recollits en aquesta declaració i les citades lleis de les quals ara parlarem estan inspirades, o directament condicionades a acomplir-los dins d’un marc europeu que tendeix a una lenta homogeneïtzació dels drets humans i, en aquest cas, del dret a la protecció que tenen els menors.

Per altra banda, he volgut dividir la legislació espanyola en el Codi Civil i la Constitució Espanyola de 1978, on he recollit els drets dels infants més destacables i que incideixen directament en una legislació catalana que ha de complir-los. He recollit els articles de la constitució que incideixen més directament en els drets de tots els infants: el dret a participació, a la protecció social, econòmica i jurídica. Per altra banda, també he volgut donar rellevància al fet que els pares han d’assegurar aquesta protecció com una obligació, ja que quan no ho fan és quan hi incideixen aquest tipus de centres.

He posat el codi civil espanyol perquè entenc que recull les lleis que hauran de fer complir aquesta constitució a partir de les relacions entre pares i fills i la obligació legislativa d’aquests per alimentar-los i donar-los-hi protecció, els drets i els deures dels pares. En cas contrari, se’n podria retirar la tutela judicialment, com és el cas dels infants que acaben per viure a un CRAE. Per aquest motiu penso que era necessari que constés al marc legal. Tot i això, tampoc he volgut ampliar aquest apartat amb una redacció ja que penso que en no ser les lleis que concreten l’acció socioeducativa sinó només una base d’aquestes, he cregut millor només citar-les.

Per altra banda, a Catalunya, les competències de protecció a la infància estan completament delegades a la Generalitat. Per aquest motiu entenc que tot i que dins del marc de protecció a la infància de la Declaració de drets dels infants i la legislació espanyola, la llei catalana 14/2010 és la que recull d’una manera més clara i concreta les funcions i responsabilitats que té la Generalitat en la protecció de la infància i l’adolescència a Catalunya. En aquest apartat he explicat el perquè d’aquesta importància i la regulació que permet retirar la tutela dels menors per anar a un CRAE a partir dels òrgans corresponents (EAIA i DGAIA).

Respecte als recursos de protecció al menor, he de reconèixer que sabia que existien però en desconeixia les funcions més bàsiques i les diferències entre aquests. El que més coneixia eren els CRAE. Les xerrades que hem fet a l’assignatura m’han permès distingir-los perfectament i això ha fet que fins i tot les meves preferències sobre el tipus de centre en el qual vull fer pràctiques pugui canviar. M’interessava treballar amb infants, però també em veia atret per l’àmbit de la justícia juvenil. Conèixer des de la visió d’educadors els centres de Palau-Solità i Plegamans (el CREI Els Castanyers i el Centre l’Alzina) m’ha permès contrastar que hi ha en certa manera els CREI suposen un punt intermig entre els CRAE i la justícia juvenil, enfocats generalment en infants conflictius que no poden estar a un CRAE però que tampoc han comès delictes penals com per estar en un centre com l’Alzina. Això ha fet que estigui interessat en aquest tipus de centre i em plantegi fer les pràctiques allà, una idea que no tenia abans de triar la temàtica d’aquest blog. Penso, per tant, que l’assignatura m’ha servit per no basar la meva elecció de les pràctiques només per les preferències que tenia al principi, sinó per una base mínima de coneixement dels diferents àmbits i tipus de centre en els quals puc fer-les.

L’apartat específic sobre CRAE defineix en primer lloc què és un CRAE partint de la definció de la Generalitat. Després he explicat quin es l’objectiu d’aquests i quines funcions són les més destacables per a l’educació i l’evolució del menor com a alternativa a un nucli familiar en el qual la DGAIA ha determinat que no pot continuar. Tot seguit he concretat les funcions que com a educador puc tenir si acabo fent pràctiques en un CRAE. En cas que en faci allà hauré de tenir clar totes les responsabilitats que he d’assumir i les dinàmiques de funcionament que, respectant el PEC i la dinàmica del centre, concreto el l’última part de l’apartat.

Aquest apartat és el que més útil m’ha estat perquè he pogut aglutinar el que havíem treballat a classe, les xerrades d’infància i els temes transversals, que tenen molt a veure amb el tracte que cal tenir en la infància en risc. Penso que m’ha estat útil per entendre què era el més important i novament, citar la importància de discernir el tipus de treball tant diferent a la justícia juvenil i els CREI.

Dins d’aquest apartat, les funcions de l’educador penso que són especialment interessants per saber si et pot agradar l’àmbit. La diversitat de responsabilitats que es poden assumir al CRAE també cal tenir-les comptes: acollida, observació i atenció emocional, relacional i de conducta,… atendre l’infant de manera individualitzada, observar quina relació té l’infant amb els altres companys i/o la família, donar suport i seguir el pla que hagi presentat l’EAIA, participar en reunions d’equip, acompanyar els menors a recursos i serveis externs, potenciar que es relacioni amb els companys de l’escola i amb el barri i un llarg etcètera. Cada CRAE és diferent i les funcions específiques que puguis assumir dependrà del centre, dels professionals, de les dinàmiques que tinguin i dels menors que acullin, entre d’altres.

Per altra banda, he observat que la pàgina web de la Generalitat té informació molt precisa i valuosa sobre allò que busques i et facilita la informació clau en la recerca d’aquesta. Està al dia, és completa i conté els diferents apartats necessaris per entendre els organismes i lleis que envolten la protecció de la infància al nostre país. Llegir-me documents i apartats de la secció d’infància i adolescència m’ha servit per tenir un esquema mental més clar de l’estructura dels organismes que componen la infància en risc.

Respecte a la meva experiència com a monitor i director de lleure, el transcurs del semestre m’ha servit per saber què és el que em pot ser més útil i si realment vull treballar en aquests centres. Com deia abans, el que he après m’ha servit per veure que els CREI em pot resultar entremig entre la voluntat de treballar amb menors conflictius i CRAE i justícia juvenil. Tres àmbits que en tot cas no s’assemblen gaire, ja que la rigidesa, els rols i hàbits que s’assumeixen en aquests 3 tipus de centres són ben diferents, però que en tot cas he pogut aclarir.

Per acabar aquesta reflexió, vull concloure que l’elaboració d’aquest blog m’ha fet reflexionar sobre el paper d e l’educador en aquests tipus de centre i els altres tipus de centres que treballen la infància en risc, i assolir l’objectiu principal de l’assignatura: tenir més clar en quin àmbit vull fer les pràctiques i fer-ho a partir del coneixement de les diferències entre el que es pot treballar en un o altre, tenint en compte els diversos factors que hi incideixen: coneixement de la finalitat i les bases per aprendre a escoltar i entendre la dinàmica del centre on pugi acabar anant, objectius principals del centre on vulgui fer les pràctiques, funcions de l’educador, aplicació de les meves habilitats en la meva pràctica al centre, reflexió dels valors més imprescindibles per relacionar-me amb els usuaris, entre d’altres.

http://crae.blog.cat/6-reflexio/