Estils parentals, quin és el més adequat per l'educació del meu fill?

Algun cop t’has plantejat quin tipus d’educador ets? Fes una ullada a aquest article per esbrinar-ho. En primer lloc, caldrà preguntar-se: “Quin estil educatiu faig servir?”

A continuació es descriuen els quatre estils d'educació i quines són les conseqüències en el desenvolupament de l'infant.

Estils d'educació

Paternalista

Mostra una actitud de sobreprotecció vers el menor, creu que l’ajuda quan fa per ell les coses. Sovint retalla la llibertat quan el menor reclama independència. Mostra molt d’afecte i poca exigència.

Autoritari

L’educador dicta com s’han de fer les coses, imposa normes i no accepta qüestionar-les. No concep altra manera de fer les coses de manera diferent a la seva. Aplica càstigs que sovint són desproporcionats a la conducta del menor. Mostra baix afecte i alta exigència.

“Deixar fer”

L’educador no s’implica gaire en l’educació del menor. Li dóna completa llibertat a aquest per a prendre les seves pròpies decisions. No acostuma a recórrer al càstig com a eina educativa i les normes són molt laxes o pràcticament inexistents. Mostra baix afecte i baix nivell d’exigència de cara el menor.

Democràtic

Escolta el menor en les seves necessitats, adapta les exigències segons l’estadi del desenvolupament corresponent, posa límits i normes, donant reforços positius quan l’infant/adolescent les acompleix i càstigs proporcionats quan no les respecta. Es mostra afectiu i amb alt grau d’exigència. 

La següent figura representa els quatre estils educatius segons el grau d'afecte i exigència que implica cadascun d'ells:

En segon lloc, si ja t’identifiques amb un tipus d'estil, et convidem a reflexionar una estona sobre les conseqüències de cada forma d’educar, detenint-te a observar les respostes que generen cada estil educatiu en el desenvolupament de l’infant/adolescent.

Conseqüències de cada un dels estils d'educació

Paternalista

Acostuma a provocar dependència mútua (el fill necessita de la figura adulta per resoldre els seus problemes i l’adult adquireix un compromís etern en el desenvolupament del seu fill) revertint en una manca de seguretat per part del menor, així com pors i probables fòbies associades (per exemple por als gossos, fòbia a les altures...).

Impedeix el lliure desenvolupament del menor, l’adquisició de competències i habilitats per la vida adulta i la resolució de conflictes, així com és molt probable que intel·ligències com la interpersonal i la intrapersonal es vegin afectades.

Autoritari

El fet de viure sota el lema “sols hi ha una forma de fer bé les coses” redueix la creativitat i la capacitat de resolució de conflictes. El pensament lateral, per tant, es veurà afectat. Els menors educats sota aquest estil educatiu, durant la seva adultesa, poden mostrar un patró reactiu (basant-nos en terminologia de programació neurolingüística) basat en acatar les normes imposades i la seva autoestima i seguretat personal es veurà afectada.

En cas contrari, si esdevenen mers reproductors del model educatiu viscut, i arriben a posicions altes en la jerarquia organitzacional, poden convertir-se en caps que difícilment fomenten el treball cooperatiu i en equip, imposant sols un criteri i “forma de fer” atenent a una estructura totalment piramidal (“Jo mano i vosaltres obeïu”). En qualsevol cas, les seves habilitats per treballar en equip quedaran minvades.

“Deixar fer”

Un infant/adolescent educat sota aquest estil pot manifestar una major capacitat per resoldre els problemes per si mateix, sent proactiu i resolutiu alhora. D’altra banda, però, tindrà dificultats per integrar-se en un ambient on hi hagin normes i límits, com pot ser l’escola (en un primer estadi) o el treball (ja d’adult). La manca d’afecte rebuda pot minvar la seva intel•ligència interpersonal i la manca d’exigència pot tenir com a conseqüència una manca de compromís a l’hora d’assolir objectius i acabar tasques començades.

Democràtic

Els fills i alumnat educats sota aquest estil esdevindran adults amb alta autoestima, capaços de resoldre les dificultats per ells mateixos ja que confien en les seves capacitats. Com han estat escoltats, sabran escoltar els altres i, per tant, més probablement assoliran les competències personals i comunicatives.

Com que estan acostumats a viure en un ambient amb normes i límits més fàcilment atansaran la competència social i ciutadana. Gaudiran més del treball en equip i prompte aprendran que 1+1 és major que 2 (aprenentatge cooperatiu). En termes d’intel•ligència emocional, més probablement atansaran alts resultats ja que s’ha treballat l’empatia durant el seu desenvolupament.

Quin estil d'educació hem d'adoptar?

Generalment, cada agent educatiu (mare, pare, educador, tutor...) fa servir un mateix estil educatiu amb el seu fill o tutelat. Tot i això,factors com els rols que s’adopten dintre de la família o l’estat emocional de la persona condicionen l’estil educatiu emprat en un moment determinat.

És a dir, una mare pot fer servir un estil autoritari amb el seu fill més “obedient” (“amb ell em puc imposar”). Per contra mostrar-se més laxa (estil “deixar fer”) quan l’altra filla és més bel·ligerant i qüestiona les normes constantment (“amb ella no puc, no em fa cas”). O, més bé, pot ocórrer a la inversa.

De la mateixa manera, l’estil que decidim adoptar també pot variar segons el context i l’etapa del desenvolupament/maduració en què es trobi el menor.

A tall d’exemple, un professor pot fer servir un estil diferent segons l’estadi de consolidació del grup classe: 

Primer, quan el grup no es coneix, sent més autoritari per tal de dirigir més les activitats i fer els grups de treball; més endavant, quan el grup ja s’ha consolidat, fent servir un estil democràtic, en el qual el mateix grup-classe s’autoreguli; i, finalment, posant en pràctica l’estil “deixar fer”, per tal de donar plena autonomia de treball al grup, un cop és suficientment madur com per prendre decisions per ell mateix. Mai abans.

En resum, cal fer servir aquell estil educatiu amb el qual ens sentim més còmodes -com un vestit fet a mida- per tal de ser constants i coherents, però també valorant les conseqüències futures de les nostres respostes. 

Extraient les vostres pròpies conclusions a partir del que s'ha comentat anteriorment, quin creieu que és l’estil educatiu més adequat per l’educació dels vostres fills? 

Article escrit per: 

Marta Urrios i Ruiz. Psicòloga especialista en infància i joventut en risc social i autora del blog educatiu: La Maleta de l'Educador

http://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/estils-parentals-quin-mes-adequat-leducacio-meu-fill