Infància ha atès aquest any 160 menors en situació de risc greu



L’equip especialitzat de protecció a la infància del ministeri de Salut, Afers Socials i Ocupació ha atès fins al mes d’octubre un total de 160 menors en situació de risc greu. La xifra és similar a la de l’any passat i la gran majoria de les intervencions han estat motivades per negligències, és a dir, per no estar ateses les necessitats bàsiques de l’infant o l’adolescent (higiene, roba, alimentació, etcètera), tot i que també s’hi inclouen els maltractaments físics i psicològics i els abusos sexuals.

Segons destaca la cap d’àrea d’Atenció a la Infància i a la Família, Ruth Mallol, la gran majoria dels casos són derivats per l’equip d’atenció social primària, ja que sol ser el que “primer rep els imputs” de risc, ja sigui de l’escola o dels comuns, per exemple. D’aquesta manera, 37 dels 100 expedients oberts aquest any han arribat al ministeri per aquesta via, mentre que la Batllia n’ha derivat 38 i l’Equip d’Atenció Integral a la Dona Víctima de Violència de Gènere 12. Pel que fa a les franges d’edat dels menors atesos, cal destacar que 58 tenien entre 4 i 10 anys i 56 entre 11 i 15 anys, un fet que des del ministeri es vol revertir a través de la prevenció i de la detecció precoç, ja que, tal com posa en relleu Mallol, com més aviat s’actuï i més petit sigui l’infant més capacitat hi haurà de reconduir la situació amb èxit. Pel que fa a les nacionalitats, el 96,25% dels menors atesos són andorrans, espanyols o portuguesos i el 3,75% d’altres, com la francesa, la brasilera, la dominicana o la marroquina. El 81% d’aquests infants estan escolaritzats en algun dels tres sistemes educatius i, en aquest sentit, Mallol remarca la importància de l’escola per a la detecció d’aquests casos de risc greu.

Quant a les mesures de protecció i derivació d’aquests infants, cal destacar que 16 estan amb la família extensa, és a dir amb algun familiar; 5 més amb una família d’acollida i 13 al centre d’acollida d’infants La Gavernera, si bé en aquests moments en aquest centre hi viuen 11 infants. Set més han estat derivats a un centre terapèutic.

Tal com explica Mallol, els expedients són derivats a Infància per la comissió tècnica d’atenció al menor, que analitza els casos i decideix quin tipus de mesura s’ha de prendre. Primer es valora el dany de l’infant, i en segon lloc, les competències parentals (per avaluar si poden reconduir la situació); el funcionament familiar (el context) i la xarxa social i els recursos que hi ha. Un cop feta aquesta anàlisi es poden derivar tres propostes: intentar promoure una criança adequada dins el nucli familiar, és a dir capacitar els pares, orientar-los, perquè puguin tenir les eines per a la criança del fill; i si no és possible aquesta feina s’avalua l’acolliment residencial o familiar, ja sigui amb la família extensa o aliena. Mallol insisteix que sempre es valora quin pot ser el millor recurs per a l’infant o jove.

Treball per a la detecció, actuació i prevenció

Diferents departaments del Govern així com del SAAS han iniciat una feina que ha de servir per establir criteris unificats per a la detecció d’infants en situació de risc i els circuits per al tractament d’aquests casos, amb protocols comuns, i per tenir clars quins són els recursos de què es disposa. Els esforços se centraran en la detecció precoç i en la prevenció, i per això d’aquesta feina conjunta se n’han de derivar polítiques que prioritzin aquesta línia d’actuació, tal com emana de la Llei de serveis socials i sociosanitaris. Això ha de permetre, entre altres qüestions, segons exposa Mallol, que hi hagi uns canals de derivació clars i protocols de com detectar i derivar al més ràpidament possible per evitar, també, que les situacions de risc greu arribin a ser més importants en la franja d’edat de l’adolescència (com passa ara) i es pugui actuar quan l’infant encara és petit, per evitar la cronificació de la situació. Aquesta taula de treball sobre la infància ha de servir, segons remarca la cap d’àrea d’Atenció a la Infància i a la Família, per saber quins són els recursos disponibles al país i on cal fer esforços i per mirar que no hi hagi encavalcaments, amb l’objectiu que es pugui donar la millor atenció possible a aquests infants.

Ara com ara, segons Mallol, s’està en la fase que ha de servir per aglutinar les dades i tenir “una visió general” dels recursos dels quals disposa el país, és a dir, no només des del Govern sinó també des dels comuns o altres institucions. Un dels aspectes que es tenen clars és que tenint en compte que la població estimada menor de 18 anys és de 13.337 persones, l’escola ha de ser un dels principals focus per a la detecció de problemes i, per tant, serà un dels canals en els quals s’incidirà. 

http://www.bondia.ad/societat/infancia-ha-ates-aquest-any-160-menors-en-situacio-de-risc-greu

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.