dilluns, 21 de desembre de 2015

Un de cada quatre espanyols té un nivell educatiu superior al que exigeix el seu lloc de treball per Elisabeth Escriche


La Saida Fuster, de 23 anys, va acabar el grau de psicologia a la Universitat de Sant Sebastià al juny. 

El mateix mes va començar a buscar feina al País Basc. Va fer servir tota mena de canals: portals online, enviaments de currículums, donar-los en persona, fer córrer la veu entre familiars i coneguts... No va tenir èxit. “Tothom em demana experiència però, paradoxalment, ningú no em dóna l’opció de tenir-ne”, lamenta. Després de veure com li tancaven una porta darrere l’altra va optar per traslladar-se a Barcelona per fer un màster sobre psicologia criminal a la Universitat de Barcelona i continuar buscant feina per pagar, com a mínim, la part del menjar i el lloguer del pis que comparteix amb cinc joves més. Al setembre en va trobar. És auxiliar de neteja en menjadors escolars. Té un contracte de mitja jornada -comença a les 12 hores i acaba a les 16.30 hores-, pel qual cobra entre 350 i 400 euros al mes.

L’empresa per a la qual treballa, que gestiona diversos menjadors escolars a l’àrea metropolitana de Barcelona, li truca cada matí per dir-li a quina escola ha d’anar. “Bàsicament m’encarrego que el menjador quedi net després que els nens hagin dinat”, explica. A l’hora de fer l’entrevista de feina no li van demanar cap requisit. “L’anunci només deia que era per a mitja jornada i en menjadors escolars. En cap cas advertia que era per fer substitucions”, recorda.

Quan acaba la jornada laboral la Saida continua buscant feina de psicòloga o “del que surti”: “És molt frustrant, però no em puc permetre esperar que hi hagi una oferta del que he estudiat”, assegura. La situació no li fa perdre el sentit de l’humor: “M’he apuntat a un màster que només es fa els dissabtes per poder-lo compaginar amb una feina i resulta que tots els matriculats només estudiem perquè no trobem res”. El màster té una durada de dos anys i un cost de 6.000 euros, que a ella li paguen, perquè no li queda cap altre remei, els seus pares. De moment no s’ha plantejat emigrar a un altre país. “No tinc un domini d’una llengua estrangera prou bo”, reconeix.

El cas de la Saida no és excepcional. Un de cada quatre treballadors espanyols (el 27,3%) té un nivell d’estudis superior al que li exigeix el seu lloc de treball. Ho revela un estudi de la Fundació Jaume Bofill, Els reptes en matèria de competències de la població adulta, fet a partir de les dades del PIAAC -conegut com l’informe PISA d’adults- sobre els països que formen l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Amb aquest 27,3%, Espanya se situa en el quart país a la cua de l’OCDE on més sobrequalificació hi ha respecte als llocs de treball. Per sota només hi ha, i per aquest ordre, el Japó, Corea i Rússia.

El fenomen afecta sobretot els treballadors més joves, de menys de 40 anys, i encara més les dones, com és el cas de la Saida. “Tenim un mercat laboral amb poques possibilitats per a gent amb un nivell de formació alt”, va denunciar ahir durant la presentació de l’estudi un dels seus coordinadors, Òscar Valiente. Tot i així, un altre dels autors de l’informe, Jorge Calero, va insistir que cal mantenir les competències dels treballadors. “Han de ser aquí perquè, potser ara no, però sí que poden caldre en un futur”, va deixar clar. Dels afectats per aquesta situació només tenen estudis superiors un 35%, i la gran majoria són treballadors amb estudis intermedis que tenen la percepció d’estar sobrequalificats per a la feina que fan.

La formació és correcta?

Pel que fa a formació, segons l’estudi, el 41% de la població adulta ha participat en l’últim any en algun tipus de curs. És un 20% menys que en els països nòrdics -en els quals sempre s’emmiralla Catalunya-, que se situen en un 60%. Per a Calero aquesta diferència es deu a la “cultura de formació” i al tipus d’oferta que es proporciona: “S’ha fet un esforç gran en un període petit, però no sabem si és útil”. En aquest sentit, va qüestionar la llei de formació professional de Catalunya aprovada al juny: “L’ambició d’integrar la formació al llarg de la vida s’ha truncat per la falta de lideratge del Govern i la dificultat dels agents socials de veure aquest tema com a important”.

L’estudi -elaborat amb dades recollides entre l’agost del 2011 i el març del 2012- també demostra que l’estat espanyol té un nivell d’estudis extremadament polaritzat: un 40% dels joves d’entre 19 i 24 anys no tenen educació postobligatòria, mentre que un 40% tenen educació universitària. El 20% restant assoleixen estudis de batxillerat o formació professional. El baix nivell educatiu, especialment l’abandonament escolar prematur, fa que els joves espanyols tinguin menys competències en comparació amb els dels països de l’entorn. Pel que fa a la comprensió lectora, per exemple, un 60% tenen un nivell baix o mitjà, mentre que la mitjana de l’OCDE se situa en un 39%. Encapçalen la classificació de millor competència lectora Finlàndia i el Japó.

Precisament, tenir unes bones competències i una bona formació serveixen de “protectors” davant de l’atur, ja que com més alt sigui el nivell educatiu més es redueix el percentatge de no tenir feina. L’estudi ho corrobora amb dades: els homes amb carreres universitàries tenen un atur del 14%, la xifra augmenta fins al 22% per als que tenen estudis secundaris postobligatoris i fins al 37% per als que han acabat la seva formació amb l’educació obligatòria. L’educació també impacta directament sobre els salaris. Els treballadors amb més competències tenen un sou millor i unes condicions laborals més bones.

Per millorar i equiparar l’Estat amb la resta de països de l’OCDE, la Fundació Bofill recomana “universalitzar” també els estudis postobligatoris. “Ens surt molt més car que un 20% dels joves de 16 anys abandonin de prematurament els estudis que no finançar l’educació també en l’etapa del batxillerat”, va advertir Calero. I enmig d’aquest context, la Saida confia que el màster que acabarà el curs que ve li obri la porta definitiva per treballar ajudant a reinserir joves que han passat per centres de menors.

http://www.ara.cat/societat/psicologa-pero-netejo-menjador-escolar_0_1457854266.html

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada