Pautes per a un Nadal més responsable per Laura Pinyol
¿Com podem aconseguir que la màgia
de Nadal no quedi enterrada per hàbits només consumistes? Aquí teniu algunes
pautes
Entre les campanyes de promoció i
descomptes del Black Friday (últim divendres de novembre) i l’avançament de les
campanyes de Nadal -hi ha llumetes als carrers i aparadors temàtics des de
l’endemà de Tots Sants- fa setmanes que potser teniu la sensació que les festes
se us tiraran a sobre. Decoracions al carrer amb motius nadalencs, anuncis a
dojo de joguines, torrons i perfums i promocions de descomptes... Tot incideix
en una idea troncal: el foment del consum.
Fa pocs dies s’ha donat a conèixer
l’estudi europeu Tendències de consum per Nadal, d’eBay, elaborat per Kantar
per analitzar els hàbits de compra de regals, i que mostra que els ciutadans de
l’estat espanyol es gastaran una mitjana de 268 euros en regals durant aquest
Nadal i Reis. Això suposa un augment de 10 euros en comparació amb la despesa
de l’any passat (258 euros).
MÉS MÀGIA I MENYS CONSUM
Francesc Núñez és doctor en
sociologia i professor de la UOC i adverteix que la tendència consumista de la
societat fa que “definim la nostra identitat a través de pautes de consum i a
través del que ens agrada”, quan, per exemple, en alguns perfils de xarxes socials
algú posa viatges, experiències foodie o altres ítems que es vinculen en hàbits
de consum. Això fa que es creïn models que tenen “una dimensió exemplificadora”
que els infants “aprenen a reproduir”. Hi té a veure també el fet que
molt del temps lliure familiar està basat en models de consumisme, com anar a
comprar el cap de setmana.
La síndrome de l’infant
hiperregalat
“Qui soc jo per fer cap
recomanació?”, es pregunta Francesc Núñez sobre quina seria la mesura
idònia de regals per a cada infant. Sembla ser que, si els Reis eren tres, tres
regals seria un bon nombre, o no gaires més. En tot cas sembla assenyat “posar
un límit com a pares i mares” i distribuir els regals segons la seva
finalitat: un joc, un llibre o un producte de cultura i alguna cosa que pugui
sorprendre’l i fer-li il·lusió. Però tothom ha viscut dies de Reis o de Nadal
amb una pila desproporcionada de regals. Núñez recorda que la síndrome del nen
hiperregalat fa que “perdin la il·lusió i es tornin capritxosos, egoistes i
consumistes”. Un excés pot provocar:
. Nens
sobrestimulats, que se sentin sobrepassats, que només “desitgin més i només
trobin satisfacció en cobrir el desig”.
. Pèrdua
d’il·lusió i cansament. Incapacitat per gaudir del regal.
. Baix nivell
de tolerància a la frustració, perquè si no es posen límits quan toca sempre
tindrà la sensació de “quedar frustrat i insatisfet” i pensarà que només
importa la quantitat de regals.
Per a Bet Bartrina, historiadora i
docent de formació en el lleure de la Fundació Pere Tarrés, quan s’acosta Nadal
no hauríem de perdre de vista que “és un temps de màgia” per als més
petits, durant el qual apareixen personatges fantàstics que porten “alguna
sorpresa, i hauria de ser només alguna sorpresa”, però mai una muntanya de
regals. I també és un temps de “retrobament amb la família i els amics”,
assenyala.
Però assumir aquestes premisses
implica enfrontar-se a un engranatge de missatges constants i persistents que
ens conviden a comprar amb previsió gairebé a tots els nivells, des de productes
d’alimentació fins a peces de vestir o joguines, que, precisament, copen el 70%
del seu mercat durant les festes, segons les dades de l’Associació Espanyola de
Fabricants de Joguines (AEFJ).
EL DESIG DE TENIR
El doctor en sociologia Francesc
Núñez desgrana “l’atractiu” que envolta desitjar tenir un objecte, “un
plaer, anhel i satisfacció de les emocions que s’associen al discurs que
l’envolta”, i que arriben tant dels anuncis com del mirall que són pares i
mares. I, malauradament, aquesta conducta “s’aprèn molt ràpid”. És
fàcil, doncs, que nens i nenes “s’enganxin” a les sensacions que els
provoca desitjar, esperar i, finalment, obtenir un regal. Però un cop el tenen,
no se satisfà el desig sinó que se’n genera un altre. “I nosaltres en som
l’exemple, com a adults”, reitera Núñez. La gran qüestió és, doncs, com es
pot moderar aquest consum. “És un aprenentatge que hem de fer com a societat”
i que passa per ser una mica més “ascetes” i “reduir tot el que ens
sembla que necessitem”, reflexiona el professor de la UOC.
“Garantir la màgia del Nadal passa per pensar molt quin regal
arribarà a casa” i contenir-se “per no sobrecarregar-los”, Bet Bartrina -
Docent de formació en el lleure
Aprofitar la responsabilitat que
ens genera el repte de la sostenibilitat és una bona manera d’intentar consumir
menys o fer-ho més ordenadament. Bartrina suggereix “treballar amb previsió
i en família” motius de decoració nadalencs, garlandes i decoració per a
l’arbre de Nadal, així com decidir “menús amb productes de temporada i
proximitat”. Però la recomanació també serveix a l’hora de fer regals per als
més menuts. “Garantir la màgia del Nadal passa per pensar molt quin regal
arribarà a casa” i contenir-se “per no sobrecarregar-los”. A parer seu,
qualsevol regal hauria de generar “il·lusió, poder-se compartir, servir per
aprendre i tenir un component pràctic i necessari”. I, en aquesta línia, si
s’opta per joguines també han de ser “sostenibles i saludables”.
EDUCAR EN VALORS
Per tant, i atenent a totes
aquestes recomanacions, cal tenir present que, tot i el fervor consumista
d’aquests dies, no es pot perdre de vista que s’ha d’educar en valors. Les
tradicions han estat substituïdes progressivament per més i més pautes de
consum, des del calendari d’advent fins al tió. “¿No podríem fer que en
comptes de joguines el tió cagués torrons? -es pregunta Bartrina-. O llibres o
música?”. Perquè basar la preparació i la celebració de les festes en el
consum i el malbaratament és un exercici molt contradictori amb el discurs que pares
i mares poden arribar a fer la resta de l’any.
Algunes pautes de la Fundació Pere
Tarrés per a un consum més responsable
-Trieu jocs o joguines en què l’infant
participi de manera activa i no sigui un simple espectador.
- Busqueu un joc o joguina que estimuli en
l’infant aspectes com ara la creativitat i la imaginació, la socialització o la
cooperació, entre d’altres.
- Penseu en l’entorn que ens envolta i
intenteu triar productes que no estiguin fabricats amb materials nocius per a
la salut i el medi ambient.
- Recordeu la botiga de barri i el comerç
de proximitat: sovint els artesans fabriquen jocs i joguines amb materials
resistents i de qualitat que duren més temps.
- Comproveu sempre que a la caixa hi consti
el segell de la CE que, entre altres coses, confirma que aquell producte ha
passat els controls de qualitat imprescindibles.
- Hi ha molts tipus de jocs i joguines a
l’hora de triar: de taula i tauler, tradicionals, de construcció, motrius. Per
tant, aprofiteu aquesta diversitat i eviteu regalar les bèl·liques i les que
reprodueixen estereotips de gènere.
- Quan emboliqueu el paquet, feu-ho amb
paper que es pugui reciclar posteriorment, per ser més respectuosos amb el
medi. A les botigues hi ha diferents tipus de paper però cal recordar que els
que porten motius brillants i plàstic afegit, tot i ser més llampants, són
nocius per al medi.
- Tingueu cura amb la publicitat de jocs i
joguines i llegiu bé la lletra petita. De vegades el que es veu als mitjans de
comunicació i el que apareix a la caixa que embolcalla el producte no és,
realment, la mateixa joguina que conté a dins. Per tant, abans de fer la
despesa informeu-vos bé.
-Penseu, amb el joc o la joguina a les
mans, si el preu que hi ha indicat és l’adequat. No cal que us quedeu un
producte si no n’esteu veritablement convençuts.
- I, sobretot, recordeu que compartir temps
de joc amb els infants és la millor manera d’enfortir els vincles afectius i
educatius entre pares i fills. No oblideu que els pares són els primers
companys de joc dels nens. Per tant, aposteu per jocs amb els quals pugueu
jugar en família.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.