Quina resposta donem a la infància? Per Froilán Salgado
Un de cada tres nens i nenes veu
compromesos els seus drets a participar en activitats d'educació, alimentació,
atenció i lleure, que són importants per a la seva salut, creixement i
felicitat
A Fundesplai hem rebut aquesta
carta del Yandel, la Paula, el Jordi, l'Aisha, la Katniel i altres nens i nenes
d'entre nou i onze anys que van anar a unes colònies d'estiu gràcies a una beca
que vam poder atorgar: "Senyores i senyors de
Fundesplai, som un grup de nenes i nens que l'estiu passat vam anar de colònies
a Vilanova de Sau. Vostès no ens coneixen, però els monitors segur que sí. Ens
agradaria tornar-hi a anar aquest curs. Potser aquest any hi haurien d'anar
altres nenes i nens que l'any passat no van poder; però el següent sí que ens
tornaria a tocar. I si no podem aquest any, sí que podríem anar-hi un dia i
així tornar a veure les monitores, la cuinera i la casa. I si no podem anar a
Vilanova de Sau, potser a una altra casa, i ens conformaríem amb tres o quatre
dies. Però nosaltres hi volem anar com l'estiu passat, si es pot. Només una
cosa que caldria tenir en compte, i és que la pilota estava punxada, però no és
important perquè en podem portar una. Moltes gràcies per les vacances de
colònies, ens ho vam passar súper bé a Vilanova de Sau".
Amb una petició com aquesta,
què els hem de respondre a aquests nens i nenes? Malauradament, la resposta
no és tan òbvia com sembla. Tot i que és un dret reconegut per la Convenció
dels drets de la infància –que aquest dimecres justament fa 30 anys que va
aprovar Nacions Unides– les famílies s'han de fer càrrec del cost de la
participació dels seus fills en les activitats d'educació en el temps lliure.
La situació socioeconòmica d'aquelles famílies amb menors a càrrec és
complicada. Segons l'últim índex AROPE de l'INE-Idescat 2018, a Catalunya un
31,2% dels menors de 18 anys viu en situació de risc de pobresa. Això vol dir que
pràcticament un de cada tres nens i nenes veu compromesos els seus drets a
participar en activitats d'educació, alimentació, atenció i lleure, que són
importants per a la seva salut, creixement i felicitat.
Tot i que la Llei i el Pacte per
la Infància ho garanteixen, una part de l'Administració pública continua
pensant que les activitats de lleure educatiu no han de ser una prioritat dins
de les seves polítiques, o diuen que ho són, però no destinen prou esforços per
concretar propostes. I és aquest punt el que no podem deixar passar. Les
administracions són les responsables de la gestió dels recursos que generem com
a societat, i tots hem d'exigir el dret a l'educació en el temps lliure, perquè
–així ho demostren nombrosos estudis– aquestes activitats afavoreixen la
igualtat d'oportunitats per avui i demà, ofereixen experiències de vida que
ajuden al creixement i al desenvolupament individual de la infància, permeten
poder adquirir capacitats i habilitats par a la vida que garantiran una millora
en la salut de les persones, ensenyen a arribar a acords, conviure plegats,
assumir i superar reptes personals i col·lectius, parlar i escoltar, treballar
l'empatia... En definitiva, ens ajuden a madurar com a societat en valors tan
importants com la participació, el compromís i la solidaritat. La carta del
Yandel, la Paula, el Jordi, l'Aisha, la Katniel i els seus companys i companyes
la tenim emmarcada i situada en un lloc molt visible a la seu de Fundesplai.
Així recordem la importància de treballar cada dia pels seus drets i la
igualtat d'oportunitats de tota la infància. Perquè, per a Fundesplai, la
resposta a la seva petició només pot ser un sí rotund.
Ens ajudareu a fer-ho possible?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.