Pensaments obsessius: així pots parar-los i ser feliç per l’Ángel Rull

L'ansietat i la depressió comporten negativitat i excés d'anàlisi

Els pensaments obsessius es caracteritzen per donar-li voltes a una o diverses idees de forma circular durant un temps excessiu. Apareix en diversos desordres, com en l’ansietat o el trastorn obsessivocompulsiu, però també ens acompanya quan alguna cosa ens preocupa, hem passat per un esdeveniment traumàtic o hem fet mal a algú. En aquest últim cas, per exemple, els pensaments giren entorn de la culpa i la vergonya.

Un excés d’anàlisi sembla indicar que trobarem abans les solucions o que podrem aconseguir un millor desenvolupament. No obstant, apareix just el contrari: no sabem sortir de l’estat inicial i només comencem a veure com augmenten les emocions negatives. És llavors quan es converteix en un càstig autoinfringit, i creiem que ho mereixem. No ens permet passar pàgina i ens predisposa a tornar a fallar. Però no només apareixen les obsessions davant d’errors, també davant de pors, possibles amenaces o injustícies que hem vist. Parar-los és fonamental, ja que sense això mai hi haurà un benestar emocional.
Mateixes idees

Quan apareix un pensament obsessiu, sentim que el nostre cervell no se’n pot escapar. Fem el que fem, tot ens ho recorda i es va associant a múltiples situacions. Alguns detalls, tot i que no semblin connectats, ens l’activen al nostre cap. Augmenta la nostra sensació d’estrès i creiem que ens tornem bojos. Això només empitjora la situació ja que els pensaments circulars formen sempre part de qualsevol sensació d’ansietat que puguem viure. El cervell es troba activat en excés i no raona amb normalitat.

Els pensaments obsessius són un cercle viciós d’idees i ansietat que només es retroalimenten i creixen. Els hem de parar per algun costat, tot i que ens pugui semblar impossible. Diverses tècniques psicològiques estan dirigides a trencar aquest cercle i parar les idees circulars:

1. Parada de pensament

És una de les tècniques més esteses i es troba dins del model cognitivoconductual. Consisteix a utilitzar una paraula a tall d’ordre que pari el pensament. El normal és utilitzar ‘n’hi ha prou’. Per a això, cada vegada que donem voltes a una mateixa idea, ens direm aquesta paraula i passarem a imaginar una cosa que ens generi sensació de tranquil·litat. És important que sempre sigui la mateixa paraula i la mateixa imatge de calma.

2. Temps mort

¿Què passa quan pretenem treure’ns alguna cosa del cap? Efectivament, acaba creixent. Aquesta tècnica consistiria que perquè puguem trencar el cercle viciós, dediquem entre 20 i 30 minuts al dia a pensar just en el que volem evitar. Per exemple, si els pensaments giren entorn de discutir al nostre cap amb el nostre cap, reservarem cada dia a la sortida de la feina 20 minuts a fer-ho. Posarem una alarma i passat aquell temps ens distraurem amb una altra cosa.

3. Descàrrega

Quan els pensaments giren entorn de la discussió que hem tingut amb algú i tot allò que ens hem quedat sense dir, una mala idea és trucar a aquesta persona o escriure-li missatges per descarregar-te. Sí que pots fer-ho escrivint-ho en un paper o al mòbil i després esborrar-ho.


4. Calma

Aquesta tècnica no està destinada a parar el pensament en qüestió sinó a predisposar el nostre cos i el nostre cervell per a la calma. Utilitzant l’esport o tècniques diàries de relaxació, aconseguirem abaixar la nostra activació mitjana. Com que les obsessions s’uneixen a l’ansietat, si aquesta última no hi és, els pensaments tampoc.

Els pensaments obsessius acompanyen un nombre elevat de persones, generen malestar, més preocupacions, ansietat i depressió. S’alimenta dels mals moments i ens dificulten la superació o el desenvolupament. Parar-ho sempre ens obriria el camí a estar millor, recuperar-nos o seguir amb les nostres vides.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.