Casos pràctics de teràpia d'adolescents

Casos de teràpia d'adolescents amb alt assoliment d’objectius.

Laia, 13 anys. TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat). 2 cursos escolars:

Reeducacions psicopedagògiques.

La Laia acut a la consulta acompanyada de la seva mare amb un diagnòstic de TDAH.

La seva demanda fa referència  a que necessita suport per mantenir l'atenció durant les classes a l'institut.

 Els pacients amb aquest tipus de trastorn necessiten suport amb la organització dels seus estudis i estratègies per ser capaços de mantenir l'atenció. Amb això, es treballa amb ella donant-li  diferents tècniques per mantenir l'atenció, es realitza un control d'agenda i es fan tècniques d'estudi, per tal que ella pugui gestionar les tasques escolars i assolir millor els diferents continguts dels seus estudis.

 Un cop apreses les diferents tècniques, la Laia aconsegueix mantenir un ritme d'estudi amb la corresponent millora de notes.

Un cop vàrem afiançar aquest aprenentatge es va donar l'alta terapèutica, tot donant unes pautes als pares i a ella mateixa per mantenir el ritme.

Nil, 17 anys. Conflictes de relació amb els pares. 12 sessions:

Es un d’aquells casos que ens agrada comentar ja que la conflictivitat era molt alta i la desesperació dels pares i sobretot de la mare era important.

En Nil era un noi que contestava malament als pares, es barallava dialècticament amb ells i els insultava, no feia cas a les normes establertes a casa i presentava una desorientació emocional i laboral important.

“estic tan desesperada que em sento derrotada,
no sé què hem de fer, ja ho hem provat tot”

Vam fer una avaluació amb els pares i una amb la mare sola on es van detectar mancances comunicatives i assertives importants així com una gran dificultat de control de les emocions i l’estrès. Llavors es  van realitzar un parell de sessions psicològiques amb en Nil on es detecta una gran queixa envers el tracte i percepció d’alta incoherència i injustícia en les normes dels pares envers ell.

La teràpia va consistir en transmetre les inquietuts del fill als pares i a l’inrevés fet que va fer que en primer lloc els pares rebaixessin la seva ansietat per la situació i s’aproximessin més al seu fill reforçant-lo més i no imposant-li tantes coses. Vam començar incrementant i tenint com a obligació per part dels pares, la negociació amb el fill i la cessió envers ell perquè en Nil acceptés cedir i llavors, amb menys tensió i més proximitat, poguessin negociar amb consells i directrius que els vam recomanar els psicòlegs de Vic.

Laura, 15 anys. Tristesa, somatitzacions i inseguretat. 34 sessions:

El cas de la Laura el volem destacar perquè és un patiment molt característic en aquestes edats. L’adolescència és una època molt complexa pels canvis mentals, de personalitat, socials i corporals que es produeixen. S’han d’entendre i assumir molts aspectes de la vida i això submergeix a persones sensibles al risc de caure en l’estranyesa, la por i la tristesa.

“L’adolescència és una època molt complexa pels canvis mentals, de personalitat, socials i corporals que es produeixen”.

Aquest va ser el motiu de la visita de la Laura al gabinet de psicologia i salut de Vic. Al llarg de la seva vida, la Laura ja havia estat una nena amb certs moments de patiment. Ara era més intens perquè no tenia ganes d’anar a l’institut, molts dies no hi anava, només tenia ganes de plorar i li costava assimilar conflictes que es produïen amb les amigues. Tenia mareigs, vòmits,  dolors,... i estava molt cronificat, de feia temps.

Vam explicar-li que tenia una personalitat sensible i neuròtica i com a tal era molt sensible a qualsevol aspecte mínimament negatiu de la vida. Vam treballar estil de vida, cognitiu, prioritats, expectatives, reestructuració, entrenament en habilitats socials, treball de l’autoestima, de valorar què havia de sentir i què no, orientació professional i assessorament en relació de nois i amigues, entre altres.

La Laura va deixar la teràpia quan encara consideràvem (els psicòlegs) que no havia après el suficient. Tot i això, pensem que la millora que va fer en quant a conèixer el què li passava va ser molt gran i cada cop somatitzava menys el seu patiment i se li va reduir la tristesa a moments puntuals.

Creiem que va ser clau el fet de que ella sabés el què li passava i que poguéssim ensenyar-li estratègies per a prevenir situacions dificultoses i per a controlar la seva sensibilitat.

Casos de teràpia d'adolescents amb baix assoliment d’objectius.

Santi, 17 anys. Depressió. 26 sessions:

Els abandonaments més comuns són pels motius i per les problemàtiques que us expliquem a continuació.

Solen ser persones pessimistes, amb molta exigència envers ells mateixos i aquesta es trasllada a la teràpia. La pròpia exigència i pessimisme interactuen i provoquen un espiral de sensacions i pensaments negatius al llarg de la vida i en moments determinats exploten.

Quan va venir al centre de psicologia i salut de JBarcelona, en Santi portava un parell d’anys inhibit, deprimit i molt aïllat d’amics i familiars. Els pensaments que tenia eren tristos, catastròfics i creia que no se’n sortiria. Presentava ideació suïcida.

“quan començarem a fer alguna cosa a la teràpia?”

(Comentari d’en Santi a la 19 sessió)

Vam treballar primer el donar-li informació, explicar-li  el procés i el pronòstic del què li passava (molt important en qualsevol teràpia). Llavors insistíem en el treball de l’autoexigència. Val a dir que aquest tema apareix molt com a causant de la major part de patiments emocionals o psicològics. També treballàvem amb habilitats i sobretot en projecte vital del dia dia.

El pacient, sense voler-ho, buscava més coses, no es veia bé. Primer naturopatia, llavors teràpies alternatives, llavors li vam recomanar psiquiatria i fàrmacs. L’advertíem que estava buscant la solució a fora i que no es permetia el procés de millora que necessita qualsevol ser humà en una depressió. Ell no ens va fer cas i va abandonar la teràpia anant a una psicòloga de la seguretat social recomanada per la seva psiquiatra.

Es un típic cas en que tots hem de reflexionar amb si és o no mala praxis professional recomanar canvi de teràpia a un pacient que busca en els altres la solució total i ràpida (bareta màgica) del seu malestar i no assumeix la gran part de responsabilitat que li pertoca.

Per nosaltres, un pacient amb molt mal pronòstic perquè la seva ànsia a millorar el portava constantment a deixar totes les teràpies i professionals i a estar cada vegada pitjor i més desesperat.

Joan, 15 anys, TDAH, 1 curs acadèmic:

TDAH amb fracàs escolar:

En Joan és un noi amb problemes de conducta i baix rendiment escolar. Fill de pares separats.

Després de la valoració, es determina que en Joan pateix de TDAH i això fa que tingui un baix rendiment escolar. A la vegada el noi ha viscut una infància díficil, ja que ha anat passant temporades amb el pare i amb la mare de manera inestable durant els seus primers anys de vida. Per tant, també hi ha una afectació emocional i presenta una autoestima molt baixa.

En Joan no tenia adquirits uns hàbits d'estudi, i presenta sentiments de ràbia contra els que l'envolten.  Es deriva a una psiquiatra, un cop medicat la conducta d'en Joan millora.

Tot i això se li proposen diferents tècniques de control de la conducta i també d'estudi, les quals no aplica. També es fa assessorament als pares.

D'altra banda, el pare d'en Joan decideix portar-lo a un altre psicòleg, amb el qual també es fan diferents coordinacions per treballar en la mateixa línia.

En Joan se sentia obligat a acudir al psicòleg i no era conscient de la problemàtica ni de que havia d'aplicar alguns canvis, i les sessions eren poc productives. En veure que en Joan no aprofitava les sessions es decideix a demanda dels pares, fer un seguiment amb ells sense que ell hagi d'acudir a les visites.

Finalment, aquests es desvinculen del servei, tot i continuar existint necessitats d'assistència terapèutica.

http://www.psigma.cat/cat/casos-reals-psicologia-adolescents.php