Com ajudar als nens a afrontar i a resoldre els conflictes

Com els adults, els nens també experimenten situacions d’enuig amb els seus companys i, malauradament, les vies de resolució dels conflictes sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los eines que els capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.

Ajuda’ls a restar en calma:
Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

De vegades, que els nens s’avinguin és complicat. Molt sovint, alguns nens acaben barallant-se o fomenten a d’altres per a que es barallin, i un bon grapat d’ells molesten i emprenyen a altres o se’n riuen d’ells.

Aquestes situacions provoquen que els nens se sentin malament o s’emboliquin en problemes. Per això es recomana als pares que ensenyin als seus fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc.
Tothom s’enfada:

La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera cal alliberar.

Els nens s’enfaden quan:
Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els nens s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:
Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
Pot ser que els hi costi respirar.
No pensen amb claredat.
Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.
En el moment de l’enuig:
És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre a terceres persones.

Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:

Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.

1.  Indica-li com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2.  Ensenya-li a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar cCom els adults, els nens també experimenten situacions d’enuig amb els seus companys i, malauradament, les vies de resolució dels conflictes sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los eines que els capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.

Ajuda’ls a restar en calma:
Fes-los saber que es necessita més valor i més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
Ensenya’ls que les baralles no resolen problemes, sinó que en creen de nous.
Recorda’ls que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.

De vegades, que els nens s’avinguin és complicat. Molt sovint, alguns nens acaben barallant-se o fomenten a d’altres per a que es barallin, i un bon grapat d’ells molesten i emprenyen a altres o se’n riuen d’ells.

Aquestes situacions provoquen que els nens se sentin malament o s’emboliquin en problemes. Per això es recomana als pares que ensenyin als seus fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc.
Tothom s’enfada:

La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera cal alliberar.
Els nens s’enfaden quan:

Senten que algú ha ferit els seus sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
Els altres no els entenen o senten que els han mentit.
Se senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells voldrien.

Quan els nens s’enfaden, els seus cossos reaccionen de la següent manera:
Els seus cors comencen a bategar ràpidament.
Pot ser que els hi costi respirar.
No pensen amb claredat.
Tenen molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.

En el moment de l’enuig:
És bo fer-los entendre que han de transmetre els seus sentiments amb paraules.
Cal explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom que pugui ofendre a terceres persones.

Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar relaxats:
Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.

1.  Indica-li com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals que li envia el seu cos.
2.  Ensenya-li a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar. També els pot ajudar córrer o escoltar música
3.  Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
4.  Recorda-li que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una baralla, el què ha de fer és:

Calmar-se, mantenir una distància segura respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta. Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador ja que això només empitjora la situació.
Escoltar atentament el que l’altre nen diu i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
Evitar els nens que semblin estar llestos per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
Intentar trobar vies per solucionar el problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són:


a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.
Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.
Els nens solen imitar els seus companys i amics. Per això és important que els pares influeixin en els seus fills, des d’edats primerenques, perquè siguin models a seguir per als altres nens. 

3.  órrer o escoltar música
4.  Entrena’l a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
5.  Recorda-li que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una baralla, el què ha de fer és:
Calmar-se, mantenir una distància segura respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta. Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador ja que això només empitjora la situació.
Escoltar atentament el que l’altre nen diu i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
Evitar els nens que semblin estar llestos per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
Intentar trobar vies per solucionar el problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són:


a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.
Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.
Els nens solen imitar els seus companys i amics. Per això és important que els pares influeixin en els seus fills, des d’edats primerenques, perquè siguin models a seguir per als altres nens. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.