Com ajudar als nens a afrontar i a resoldre els conflictes
Com els adults, els nens també experimenten situacions d’enuig
amb els seus companys i, malauradament, les vies de resolució dels conflictes
sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los eines que els
capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.
Ajuda’ls a restar en calma:
•
Fes-los saber que es necessita més valor i
més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
•
Ensenya’ls que les baralles no resolen
problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls
que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.
De vegades, que els nens s’avinguin és complicat. Molt sovint,
alguns nens acaben barallant-se o fomenten a d’altres per a que es barallin, i
un bon grapat d’ells molesten i emprenyen a altres o se’n riuen d’ells.
Aquestes situacions provoquen que els nens se sentin malament o
s’emboliquin en problemes. Per això es recomana als pares que ensenyin als seus
fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si
augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per
afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes
que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc.
Tothom s’enfada:
La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment
molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera
cal alliberar.
Els nens s’enfaden quan:
•
Senten que algú ha ferit els seus
sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
•
Els altres no els entenen o senten que els
han mentit.
• Se
senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells
voldrien.
Quan els nens s’enfaden, els seus cossos
reaccionen de la següent manera:
•
Els seus cors comencen a bategar
ràpidament.
•
Pot ser que els hi costi respirar.
•
No pensen amb claredat.
• Tenen
molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.
En el moment de l’enuig:
•
És bo fer-los entendre que han de
transmetre els seus sentiments amb paraules.
• Cal
explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom
que pugui ofendre a terceres persones.
Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar
relaxats:
Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells
per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.
1. Indica-li
com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals
que li envia el seu cos.
2. Ensenya-li
a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar.
També els pot ajudar cCom els adults, els nens també experimenten situacions
d’enuig amb els seus companys i, malauradament, les vies de resolució dels
conflictes sovint passen pels insults o les baralles. Cal, doncs, donar-los
eines que els capacitin per afrontar els conflictes de la millor manera.
Ajuda’ls a restar en calma:
•
Fes-los saber que es necessita més valor i
més coratge per allunyar-se d’una baralla que enfrontant-s’hi amb les mans.
•
Ensenya’ls que les baralles no resolen
problemes, sinó que en creen de nous.
• Recorda’ls
que evitar una baralla quan estan enfadats és realment guanyar la partida.
De vegades, que els nens s’avinguin és complicat. Molt sovint,
alguns nens acaben barallant-se o fomenten a d’altres per a que es barallin, i
un bon grapat d’ells molesten i emprenyen a altres o se’n riuen d’ells.
Aquestes situacions provoquen que els nens se sentin malament o
s’emboliquin en problemes. Per això es recomana als pares que ensenyin als seus
fills a gestionar la seva ira i que evitin els problemes conflictius. Si
augmentem la seva capacitat de resiliència també els donarem les claus per
afrontar les adversitats de la vida, entre elles les diferències i conflictes
que hi pugui haver entre els companys de classe, del veïnat, etc.
Tothom s’enfada:
La ira o l’enuig no sol durar molta estona, però és un sentiment
molt fort que, quan es desencadena, genera molta energia que d’alguna manera
cal alliberar.
Els nens s’enfaden quan:
•
Senten que algú ha ferit els seus
sentiments o no se’ls permet fer el que realment volen fer.
•
Els altres no els entenen o senten que els
han mentit.
• Se
senten deixats de banda o terceres persones no actuen de la manera que ells
voldrien.
Quan els nens s’enfaden, els seus cossos
reaccionen de la següent manera:
•
Els seus cors comencen a bategar
ràpidament.
•
Pot ser que els hi costi respirar.
•
No pensen amb claredat.
• Tenen
molta energia acumulada i necessiten alliberar-la.
En el moment de l’enuig:
•
És bo fer-los entendre que han de
transmetre els seus sentiments amb paraules.
• Cal
explicar-los que no s’ha de pegar a ningú, ni trencar objectes o dir quelcom
que pugui ofendre a terceres persones.
Ajuda’ls a mantenir la calma i a estar
relaxats:
Quan els infants s’enutgen és bo seguir els següents consells
per a que assoleixin un estat de relaxació i no respondre amb actes impulsius.
1. Indica-li
com ha de reconèixer que està enfadat i que se n’adoni a través dels senyals
que li envia el seu cos.
2. Ensenya-li
a calmar-se respirant profundament comptant fins a 10 o sortint a passejar.
També els pot ajudar córrer o escoltar música
3. Entrena’l
a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda
per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
4. Recorda-li
que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una
baralla, el què ha de fer és:
•
Calmar-se, mantenir una distància segura
respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta.
Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador
ja que això només empitjora la situació.
•
Escoltar atentament el que l’altre nen diu
i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
•
Evitar els nens que semblin estar llestos
per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
•
Intentar trobar vies per solucionar el
problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són:
a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el
meu refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.
Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.
Els nens solen imitar els seus companys i amics. Per això és
important que els pares influeixin en els seus fills, des d’edats primerenques,
perquè siguin models a seguir per als altres nens.
3. órrer
o escoltar música
4. Entrena’l
a meditar sobre la causa del problema i a trobar solucions. Si necessita ajuda
per expressar-se és bo que tingui algú que li pugui donar un cop de mà.
5. Recorda-li
que si es troba en una situació en la que un altre nen intenta començar una
baralla, el què ha de fer és:
•
Calmar-se, mantenir una distància segura
respecte l’altra persona, respirar lenta i profundament, i mantenir-se alerta.
Caldrà també evitar tornar els insults o les paraules grolleres al provocador
ja que això només empitjora la situació.
•
Escoltar atentament el que l’altre nen diu
i preguntar-se què pretén realment aquell nen amb les seves paraules.
•
Evitar els nens que semblin estar llestos
per entrar a la baralla o parlar amb ells per dissuadir-los.
•
Intentar trobar vies per solucionar el
problema sense arribar a les mans. Algunes opcions són:
a) donar una raó “ens expulsaran del partit si ens barallem”.
b) utilitzar fins i tot el sentir de l’humor “no m’agradaria encomanar-te el meu
refredat”.
c) si res no funciona, el millor és marxar.
Si més no, cal intentar no barallar-se i no agredir l’altre.
Els nens solen imitar els seus companys i amics. Per això és
important que els pares influeixin en els seus fills, des d’edats primerenques,
perquè siguin models a seguir per als altres nens.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.