Els adolescents i l’ús de les xarxes socials per Judit Monclús


Quins usos fan els adolescents de les xarxes socials? mSchools celebra un taller sobre internet segur i xarxes socials per a docents i famílies amb fills adolescents.

Què sap internet de nosaltres? Quina informació li revelem que ens pot perjudicar? Ho podem evitar? Quins mecanismes existeixen i quins recursos tenim a l’hora de protegir-nos dels perills que suposa una sobreexposició a la xarxa? En el marc dels tallers que mSchools organitza per fomentar el bon ús de les tecnologies mòbils, el 12 d’abril se’n va fer un sobre internet segur i xarxes socials per a pares i docents de joves d’entre 12 i 16 anys, amb l’objectiu d’intentar respondre a aquestes preguntes i moltes altres. “Si puc controlar la meva reputació online sabré què podré prevenir del que pugui aparèixer a internet sobre mi”, va exposar Tomàs Moré, responsable de conscienciació del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), en iniciar la seva intervenció.

El Mobile World Centre va ser l’escenari on es va desenvolupar la jornada per conscienciar famílies i personal docent dels riscos que els adolescents poden prendre a la xarxa sense ser-ne prou conscients. “Fins als 14 anys són els pares els que, en teoria, han autoritzat i consentit les actuacions dels fills a internet. A partir d’aquesta edat, el Codi Penal traspassa la responsabilitat als adolescents. És un punt de canvi que cal explicar bé, perquè els pares no perden responsabilitat sobre els seus fills, però els menors han de ser més conscients de les seves actuacions a la xarxa”, advertia Moré.

El món està ple de riscos, el risc zero no existeix, i en les noves tecnologies, ja sigui per un tema de desconeixement o de desinformació, no sabem a què ens exposem. Però, cada cop més, quan tens informació sobre aquests temes, t’adones de la poca cura que has tingut en situacions que realment són molt fàcils de suposar”, reflexionava Moré.

    "En les noves tecnologies, ja sigui per un tema de desconeixement o de desinformació, no sabem a què ens exposem". Tomàs Moré - Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya.

El tècnic del Cesicat va començar la seva exposició parlant de la necessitat que els més joves protegeixin les dades que comparteixen a internet, sobretot l’edat o l’any de naixement, que alguns acostumen a afegir als seus nicknames, així com del perill d’usar segons quins sistemes wifi: “A vegades fem grans inversions per als fills en material tecnològic, oblidant que per l’edat són excessives, però per estalviar en comunicacions els aboquem a ser aventurers de les wifis obertes i desconegudes, que poden fer-los perdre privacitat”.
Moré també apuntava que a partir de segons quines edats és complicat controlar què fan els fills a la xarxa, però no impossible: “És més una qüestió de confiança que de supervisió”. A la vegada, insistia en la necessitat de fer una bona pedagogia tant a casa com des dels centres escolars: “Es diu que els mestres van un pas més enrere, però també fan passos molt més ferms i, per tant, també és interessant que agafin conceptes de l’aptitud digital d’una manera més tranquil·la. No els agrada sentir-se insegurs a l’aula, així que tot i que potser triguen més a adoptar les tecnologies, quan ho fan és perquè en tenen controlats perfectament tots els àmbits”.

Durant el taller, Tomàs Moré va passar de la teoria a la pràctica per explicar als assistents aspectes com la configuració de privacitat a les xarxes, la navegació en entorns de seguretat i com supervisar-los. “Internet no és la tele on aparquem el nen perquè estigui tranquil, ja que tindrà una sèrie d’impactes i de coneixements que potser els mateixos pares no tenim”, va dir. I va afegir que cal treballar per canviar mals hàbits per no perdre qualitat de comunicació en els usos de les pantalles.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.