Oferir un suport conductual positiu per Ainhoa Boix
Es
tracta d'un model que permet prevenir i donar resposta a les conductes
problemàtiques.
Que
el suport conductual positiu s’hagi relacionat sempre amb l’educació especial
no és estrany. Aquesta línia pedagògica va néixer justament per garantir la
integració i qualitat de vida d’aquells que, a més de presentar algun tipus de
discapacitat intel·lectual o de desenvolupament, tenien una conducta
desafiadora. És a dir, un comportament que afectava negativament la seva
qualitat de vida i limitava les seves oportunitats de desenvolupament. Però des
que el doctor Carr va començar a aplicar aquest model als Estats Units fins
avui han passat moltes coses: no només s’ha demostrat científicament que
gràcies a un alt suport conductual positiu les persones amb discapacitat i
conductes disruptives milloren el seu comportament i guanyen en qualitat de
vida, sinó que a més s’ha comprovat que aquest enfocament i la metodologia que
comporta són igualment eficaces per prevenir futures conductes problemàtiques
en nens i adolescents.
Parlem
dels que pateixen autisme, TDAH, síndrome de Down o un altre tipus de discapacitat
intel·lectual o del desenvolupament, però també dels que no presenten cap tipus
de dificultat i que, per l’estrès i les exigències diàries, poden arribar a
generar un comportament desafiador. L’explicació a aquest canvi cal buscar-la,
entre altres coses, en la visió que aquest model té de la conducta problemàtica
i dels que la presenten: el suport conductual positiu entén que els
comportaments problemàtics estan íntimament lligats al context en què es
generen i que, per prevenir-los i modificar-los, és necessari transformar
l’entorn en què tenen lloc i oferir eines a pares i professors perquè aquesta
transformació sigui possible.
És
una visió de la conducta desafiadora que trenca amb la creença que aquest tipus
de comportament és producte d’una discapacitat o un individu concret i, per
tant, que la seva millora o estancament depèn exclusivament d’ell.
També
aporta una nova definició del comportament desafiador: és desafiador perquè
suposa un repte per a tota la societat. Qui ofereix aquesta aproximació al
suport conductual positiu és Javier Tamarit, expert en trastorn de l’espectre
autista, director de l’àrea de qualitat de vida de la Federació Espanyola
d’Associacions a favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual (FEAPS) i
defensor d’un model que, per primera vegada, entén les famílies com a part de
la solució i no com a simples espectadors. I és que, segons explica, els pares
tenen molt a aportar en la millora dels comportaments dels seus fills. Són ells
els que hi conviuen diàriament, els que saben quines estratègies poden
funcionar per tractar-ho i els que, juntament amb educadors i especialistes,
poden fer un gir de 180º a la qualitat de vida dels seus fills.
"Els
pares tenen molt a aportar en la millora dels comportaments dels seus fills"
“A la família, tradicionalment, se li ha dit:
«Si el teu fill té un problema porta’l a algun lloc perquè el solucionin». I la
família hi tenia molt poc a dir, aquí. En canvi, això casa molt poc amb aquest
model, perquè la família no és el problema ni part del problema sinó que forma
part de la solució”, comenta Tamarit. I la seva intervenció no s’acaba
aquí. El representant de la FEAPS també parla de la necessitat d’introduir el
suport conductual positiu a les aules d’educació no especial. Per a aquest especialista
cada vegada és més habitual veure com els nens i adolescents mostren conductes
desafiadores i, per tant, cal dotar d’eines i coneixements els docents per
abordar i prevenir aquestes conductes.
PRINCIPI D'EQUITAT
És
una manera d’entendre la conducta problemàtica i, en general l’educació, que
està prenent força al nostre país. Bona mostra d’això la trobem a l’Escola
Estel, un centre d’educació especial de Vic (Barcelona) que des de fa anys
aplica el suport conductual positiu a les seves aules. Ho fa, segons comenta el
seu director, Josep Font, perquè aquest enfocament es basa en resultats i no en
opinions, perquè té en compte les necessitats i capacitats de cada nen, perquè
rebutja els càstigs i advoca pel reforç positiu i perquè, entre moltes altres
coses, se sustenta en el principi d’equitat: totes les persones tenen dret a
una vida plena.
“Intentem aplicar el principi d’equitat,
donar a cada nen el que necessita. No tots necessiten el mateix: n’hi ha que
necessiten més suport, més ajuda, més atenció. I les escoles s’han de
mobilitzar per fer-ho possible”, comenta el director de l’Escola Estel.
Font, com Tamarit, és conscient que el suport conductual positiu implica un
canvi radical de pensament. L’important ara, segons explica Font, no és tant
preguntar-nos què hem de fer amb els nens amb problemes de conducta -que
també-, sinó plantejar-nos com hem d’actuar i quins entorns hem de crear per
prevenir la conducta problemàtica en els infants i adolescents. Es tracta de
transformar els centres en llocs segurs per a l’infant, detectar les
necessitats de cada alumne i dotar pares i professors de les eines i el suport
necessaris per millorar les conductes problemàtiques dels nens i perquè guanyin
independència i qualitat de vida.
També
cal canviar el xip respecte als infants que presenten un comportament
desafiador, entendre que la seva conducta no amaga maldat i que el que menys
necessiten és que se’ls etiqueti o se’ls exclogui . “Els nens no necessiten que
els diguin que tenen dislèxia, que tenen un trastorn de conducta, que són
maleducats. Necessiten ajuda per aprendre a llegir i per tenir una conducta
millor, i aquest és un canvi que estem aconseguint”.
PREVENIR
I
una de les organitzacions que està impulsant aquest canvi de mentalitat a les
escoles catalanes és la Fundació Adana http://www.fundacionadana.org/,
una institució que neix el 1997 per millorar la qualitat de vida de les
persones amb TDAH i que des de llavors ha posat el seu coneixement sobre suport
conductual positiu a l’abast de tothom. Ho fa amb el seu projecte L’educador
itinerant i amb la participació d’estudiants d’últim curs de psicologia que,
una vegada finalitzat el període de formació a la fundació, fan les seves
pràctiques professionals a l’escola que s’ha acollit a aquesta iniciativa.
El
que es busca amb aquest projecte és abordar la conducta desafiadora per dues
vies: d’una banda, formar en el suport conductual els professionals del futur,
i, de l’altra, facilitar eines als docents perquè una vegada finalitzada la
intervenció puguin aplicar aquest model a les aules i prevenir futures
conductes problemàtiques. Se’ls forma, se’ls guia i, sobretot, se’ls empodera.
“Un canvi molt important que experimenta
el professor és la seva percepció del problema. En començar pot estar veient un
nen problemàtic i en canvi quan la formació acaba comprendre que el nen té unes
dificultats. El segon és que quan fa aquest clic se sent amb més poder per
abordar la conducta desafiadora”, apunta la directora de la fundació,
Beatriz Mena, que explica que una de les coses que més sorprèn els educadors és
que l’objectiu principal no és actuar sobre la persona que presenta la conducta
problema, sinó fer-ho sobretot en l’entorn escolar.
L’aposta
és canviar la percepció dels docents sobre els comportaments desafiadors,
modificar la seva manera de relacionar-se amb els alumnes, transformar les
aules facilitant la relació de tots els seus membres i, en cas de
necessitar-ho, reunir-se amb els pares i formar-los per abordar la conducta
problemàtica conjuntament amb el centre.
COM VULL QUE EM TRACTIS.
UN DOCUMENTA DE REFERÈNCIA
Encara
que el Centre d’Educació Especial Koynos de València fa anys que aplica el
suport conductual positiu a les seves aules, és el primer any que posa en
pràctica Com vull que em tractis, un projecte que busca dotar d’autonomia i
independència 10 joves del centre que, a més de discapacitat intel·lectual i
conductes desafiadores, tenen dificultats comunicatives. Per fer-ho compten amb
el suport i la participació de les famílies, que al seu costat treballen per
elaborar un document que tindrà en compte les característiques, preferències i
conductes de cada alumne i s’adaptarà a cada entorn o situació en la qual
s’utilitzarà. La psicòloga de Koynos Merche Trapero explica que serà com un DNI
que l’alumne podrà presentar al monitor d’oci i temps lliure, al metge o a la infermera
i en el qual es detallarà com vol que el tractin. Una manera excel·lent de
comunicar-se amb els altres i, sobretot, de tenir les mateixes oportunitats que
la resta de nens.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.