El vincle afectiu i el nadó

Els vincles afectius són una necessitat que forma part del projecte de desenvolupament d’un nen nounat. El vincle és una relació especial que el nen estableix amb un nombre reduït de persones. És un lligam afectiu que es forma entre ell mateix i cada una d’aquestes persones. Un llaç que l’impulsa a buscar la proximitat i el contacte amb elles al llarg del temps.

És, sens dubte, un mecanisme innat pel qual el nen busca seguretat. Les conductes de vinculació, es fan més rellevants en aquelles situacions que el nen percep com més amenaçants (malalties, caigudes, separacions, baralles amb altres nens ….). El plorar és un dels principals mecanismes pel què es produeix el reclam de la figura de vinculació.

.

Aquest vincle, no s’ha d’entendre com una relació massa proteccionista per part de la mare cap al nadó, sinó com la construcció d’una relació afectiva en la qual l’atenció i les cures de la mare en les primeres etapes (el nen se sent atès en les seves necessitats), propiciarà la gradual adquisició, des d’una plataforma emocional estable i segura , dels diferents aprenentatges i, per tant, dels primeres conductes autònomes.

Si bé el nen potser trigarà uns mesos a desenvolupar el inclinació cap a la figura principal, el vincle emocional de la mare cap al nadó es desenvolupa ràpidament tenint lloc en els moments posteriors al part.

Es creu que les mares que són més sensibles davant les necessitats dels nadons i que ajusten la seva conducta als d’aquests, tenen més probabilitats d’establir una relació de vinculació afectiva més segura. Aquestes mares reaccionen ràpidament a les senyals que emeten els seus fills com el reclam de menjar, identificant quan estan satisfets i respectant els seus ritmes de vigília-son. Davant el reclam mitjançant el plor són més propenses a confortar en els seus braços el nadó. Evidentment, no només com es comporta la mare resulta vital per l’enllaç. La forma en que reacciona el nen, el seu temperament, és també important en el tipus de relació que es va a establir. No hi ha dos nadons iguals.

En línies generals podem afirmar que els nadons que presenten una vinculació afectiva segura, exhibeixen una diversitat d’altres caràcters positius que no es troben en el cas de nadons amb vinculacions de menor qualitat. Una d’elles és la competència cognitiva del nen. Molts experiments posen de relleu la major capacitat de solució de problemes en nens amb un vincle segur. Igualment serien més competents socialment, més cooperadors i obedients.

Això no significa, però, que els nadons amb vinculació insegura estiguin predestinats a tenir problemes. Tot i així, és important establir vincles emocionals satisfactoris, des dels primers mesos de vida, com a situació idònia per minimitzar molts problemes posteriors.

Font: http://www.psicodiagnosis.cat/areageneral/elvincle/index.php

https://educaciomaternalcerdanyola.wordpress.com/2014/07/09/el-vincle-afectiu-i-el-nado/#more-784