Quins tipus de maltractament hi ha i què fer si és el cas?

 

Els maltractaments infantils es poden manifestar de diverses formes: per negligència en no atendre les necessitats bàsiques de l'infant, però també en forma de maltractament físic, psicològic o en forma d'abús sexual.

Habitualment, el maltractament es produeix dins del nucli familiar, i la família mateixa no n'és conscient que la seva forma d'actuar representa un maltractament per al nen, i no sol buscar ajuda per solucionar la situació.

És per això que les persones que es relacionen amb l'infant són els que hauran de donar l'alerta sobre la situació de maltractament.

El maltractament per negligència és el més freqüent i, al mateix temps, el que menys es denuncia. La detecció correspondrà al metge quan observi nens que no segueixen els controls mèdics mínims, que no tenen les vacunacions reglamentàries o bé que tenen més accidents dels que corresponen a l'edat. També, els mestres, quan observin absentisme escolar injustificat, deficients condicions higièniques, falta de disciplina, somnolència exagerada, entre d'altres. El tractament consistirà en suport social a la família.

El nen maltractat físicament ho pateix en silenci i no sol manifestar-ho directament, sinó en forma psicològica d'inhibició i una baixa autoestima. Fins i tot pot arribar a justificar les lesions físiques que presenta. En aquest cas, l'alarma també l'hauran de fer altres persones alienes a la família (mestres, coneguts) que observin lesions en el nen que no siguin el normals i habituals accidents infantils (senyals d'haver rebut assots amb corretges, cremades); o el pediatre, quan la família el consulti per lesions que no siguin adients amb el mecanisme de producció que relaten. Tot i que és molt delicat denunciar el cas, si n'hi ha la sospita, s'hauran de posar els mecanismes necessaris per protegir l'infant.

El maltractament psicològic és el més difícil de detectar i, fins i tot, és tolerat socialment. Consisteix en manifestar hostilitat verbal cap al nen en forma de càstigs exagerats i injustificats, insults, menyspreu ("ets un inútil" "no seràs mai res a la vida") i amenaces d'abandó.

L'existència d'aquests tipus de maltractament rau en un trastorn en el nucli familiar que cal solucionar mitjançant ajuda social i psicològica, ajuda que ells mateixos no demanen, ja que sovint no en són conscients de la patologia en les relacions familiars.

Tot i que el maltractament per negligència i el psicològic són difícilment demostrables davant la justícia, en casos de sospita de maltractament físic, la persona que el sospiti (amic o conegut de la família, docent, metge, etc. ) té l'obligació de comunicar-ho a les autoritats a fi d'assegurar la protecció del menor.

http://www.familiaforum.net/article.php?id=1396