Per on comencem a educar les emocions? Estratègies bàsiques i activitats per fer a casa

Quin és el primer pas?

El primer pas és ser conscients de les emocions, del que ens passa al cos quan les sentim. D’això se’n diu consciència emocional, que és la capacitat d’adonar-nos del que sentim i també del que senten els altres. És la base per al desenvolupament de la intel·ligència emocional.

Per què ens costa identificar les nostres emocions?

1. No ens han educat per saber-ho fer.

Moltes vegades ens han negat l’adequació dels nostres sentiments quan els hem expressat: “no ploris, no passa res, no tens perquè estar trist, era només una joguina, no n’hi ha per tant, això és una tonteria….”. Això ens genera inseguretat davant del que sentim i fa que bloquegem les emocions.

2. No estem acostumats/des a fer servir el vocabulari emocional.

Quan ens pregunten com estem responem: “bé, anar fent, malament…”. No posem nom al sentiment, no acostumen a dir: “estic o em sento content, trist, impacient….”, tot i que probablement si fóssim conscients podrien identificar un estat emocional. Això també ens succeeix perquè tenim un vocabulari emocional reduït.

3. Hem après que si evitem sentir o reflexionar sobre les nostres emocions aquestes desapareixen.

“No hi pensis, ja passarà…”. No es tracta d’estar constantment pendents del nostre estat emocional, però sí que val la pena parar atenció en diferents moments i entendre com ens sentim, com ens volem sentir i què hem de fer si volem canviar-ho.

En general la nostra educació ha estat basada en un model de la raó a on les emocions eren qualificades com la part irracional, aquella que ens despista i no ens ajuda a aconseguir els nostres objectius. Actualment sabem que les emocions ens són de gran utilitat per entendre què passa en el nostre pensament i al nostre entorn i també són útils per guiar-nos en el nostre comportament, sempre i quan actuem amb intel·ligència emocional.

Quantes vegades parlem de com ens sentim amb la nostra família?

Un primer pas per poder acompanyar als infants en el desenvolupament de la consciència emocional és ser un bon model, ja que aprenen a través dels adults més propers. Per tant, una de les tasques primordials és preguntar-nos com actuo jo amb les meves emocions, com regulo les emocions desagradables com la ira o la tristesa, quantes vegades al dia a casa parlem de com ens sentim, quants noms d’emocions surten, com es recull a nivell familiar l’emoció expressada i com es comunica l’afectivitat.

Estratègies i activitats per fomentar la identificació i la consciència emocional

1- Identificar els sentiments en nosaltres, posa’ls-hi nom i comunicar-los. Si hem tingut una estona divertida jugant a cartes, enlloc de dir “què bé ens ho hem passat” podem posar nom al sentiment i dir “estic molt contenta, ens ho hem passat genial jugant a cartes”.

Un altre exemple, en aquest cas amb una emoció desagradable, si demà tinc una reunió molt important i el meu fill o filla em demana per mirar una pel·lícula junts, enlloc de dir-li “ara no puc, tinc molta feina”, puc respondre “em sento una mica atabalada, he d’acabar un informe per presentar demà a la feina, la mirarem aquest cap de setmana”.

2- Identificar i posar nom al que ells senten. Si arribo a casa i veig a la meva filla asseguda al sofà amb cara de pomes agres, podria dir-li simplement “quina cara fas” o podria aprofitar aquest moment per posar nom a l’emoció que m’està comunicant que sent, “Ostres, veig que estàs enfadada”. A vegades els infants tenen dificultats per expressar el que estan sentint amb paraules, per això és molt útil que els ajudem a posar nom al que senten.

3- Empatitzar amb els seus sentiments. Es tracta de d’identificar i acceptar el que senten en aquell moment, d’aquesta manera mostrarem que els estem entenent, que empatitzem i això donarà peu a que ens puguin explicar algun fet més de la situació. Per exemple, el nostre fill ens diu plorant que l’entrenador de bàsquet l’ha renyat i tothom s’ha posat a riure. Davant d’aquesta situació tenim diferents opcions, una seria dir-li “alguna cosa hauràs fet”, en aquest cas el que aconseguirem es provocar una actitud defensiva i probablement es tallarà la comunicació. Però si en canvi detectem que d’entrada sent vergonya i li fem saber, “vaja, deus haver sentit molta vergonya”, es sentirà recolzat i ens explicarà amb més facilitat què ha passat i podem acompanyar-lo en pensar solucions alternatives.

4- Realitzar activitats en família que ajudin a desenvolupar el coneixement de les emocions i la seva utilitat. A continuació us proposem un parell d’ activitats senzilles per realitzar a casa aquest estiu.

Activitat 1: Avui em sento…

Material: cartolina, velcro, adhesiu, colors i tisores.

Procediment:

a) En una cartolina pintarem o enganxarem diferents expressions facials d’emocions. Per als més petits, a partir de 3 anys podem posar alegre, trist, enfadat. A mida que són més grans i en funció de cada infant ho podem anar ampliant.

b) A sota de cada emoció posem una tira de velcro.

c) En una altra cartolina escrivim els noms dels membres de la família més d’una vegada, perquè podem posar com ens hem sentit al llarg del dia en més d’una emoció. Si volem els podem plastificar i darrera enganxem una tira de velcro.

Acció: buscarem moments del dia en els que podem posar com ens sentim, per exemple, després d’esmorzar o abans d’anar a dormir. Això ens permetrà reflexionar sobre el nostre estat d’ànim. És important tenir en compte, que si per exemple, el nostre fill/a sent ràbia i enganxa la cartolina d’aquesta emoció, si al cap d’una estona torna a estar content, pot ser interessant que canviï la cartolina, d’aquesta manera, també prendrà consciència que les emocions són passatgeres.

Activitat 2: juguem a identificar emocions en els altres

Material: contes, pel·lícules, sèries de dibuixos, experiències personals, etc.

Acció: un cop veiem la situació s’analitza el que ha passat seguint el següent guió:

- Què creus que han pensat els diferents personatges?

- Com s’han sentit? Què feien amb el seu cos? I amb la cara?

- De quina manera deien les coses? Parlaven ràpid? Tenia un to de veu elevat?

- Què han fet?

Aquí teniu el link d’un vídeo per començar a posar-ho en pràctica:

https://www.youtube.com/watch?v=LAOICItn3MM#t=153

Katia Velar Ceballos Psicòloga infantojuvenil i educadora emocionalAssociació Educació Salut i Benestar Emocional www.esbe.cat 

http://criatures.ara.cat/emocionalment/2014/07/10/per-on-comencem-a-educar-les-emocions-estrategies-basiques-i-activitats-per-fer-a-casa/