El trastorn obsessiucompulsiu (TOC)

L'EXTENSIÓ DEL PROBLEMA

Aproximadament un 2% de la població pateix un Trastorn Obsessiu Compulsiu en algun moment de les seves vides. És més comú del que prèviament es pensava i ha rebut molta atenció per part dels mitjans de comunicació. Aquests reportatges televisius no són sempre fiables, ja que apliquen els termes obsessió i compulsió a diverses problemàtiques psicològiques com per exemple el joc o la ingesta compulsiva que són, en efecte, molt diferents del Trastorn Obsessiu Compulsiu. Es creu que alguns famosos han patit aquest problema com Charles Darwin i Florence Nightingale.

QUÈ ÉS EL TRASTORN OBSESSIU COMPULSIU?

Les obsessions són idees, pensaments, imatges o impulsos absurds i molestos. Es presenten repetidament tot i l'esforç per part de la persona d'ignorar-los o oblidar-se'n d'ells.

El Trastorn Obsessiu Compulsiu es refereix a la combinació d'aquestes obsessions juntament amb emocions desagradables com la por o la culpa que porten a la persona a realitzar compulsions per intentar alleugerir la preocupació i disminuir el nivell d'ansietat provocat per l'obsessió.

Les compulsions, també anomenades rituals, són habitualment accions repetitives, però algunes vegades són patrons de pensament que s'utilitzen per a treure’s de sobre les obsessions que els pertorben. Els rituals sovint segueixen unes regles o una forma rígida i són clarament excessius. La persona reconeix que els rituals són irracionals però se sent incapaç de controlar-los.

El TOC pot presentar-se de varies formes com per exemple: pensaments de contaminació amb germens o elements químics (ritual de neteja); por a produir accidents o danys a altres persones (comprovació com a conducta ritualista), tenir la necessitat de comprovar constantment la seguretat de la casa per por a que esdevingui una catàstrofe o la necessitat d'ordre i simetria perfecta en tots els seus objectes.

EFECTES DEL TOC

La severitat del problema varia molt. Els problemes obsessius poden apoderar-se de les vides d'aquestes persones fent que mantenir una vida laboral o familiar regular sigui impossible. Les persones afectades senten que tenen molt poc temps, o gairebé gens, per a res més que no sigui comprovar, preocupar-se, rentar-se, etc. Experimenten nivells molt elevats de malestar. Algunes vegades és ansietat, algunes és el sentiment depressiu de sentir-se miserables i d'altres és simplement un sentiment molt desagradable de que les coses no estan bé.

CAUSES

No s’ha identificat una única causa en el cas del TOC. Les investigacions fins ara han fallat en la demostració que pugui existir un desequilibri químic cerebral.

Els pacients amb TOC varien àmpliament en els seus trets de personalitat i les seves circumstancies vitals. Hi ha algunes evidencies científiques que suggereixen que certs tipus d’educació i regles familiars rígides poden incrementar la probabilitat de patir TOC.

També sabem que els tipus de pensaments que pertorben a la gent que pateix obsessions, apareixen de tant en tant en gairebé tothom. Per exemple, és extremadament comú per als nous pares tenir pensaments desagradables i intrusius sobre danyar al nounat. La investigació ha demostrat que no és possible explicar les diferencies entre els pensaments intrusius normals que apareixen en persones que no pateixen problemes obsessius i els pensaments experimentats per aquells que pateixen TOC. El que és diferent és el significat que aquests pensaments tenen per a ells. Una persona que no pateix TOC pot tenir un pensament intrusiu i viure’l com a estrany, però sense donar-li més importància: “només és un pensament”. Les persones que pateixen problemes obsessius es troben realment alterades pel pensament intrusiu, creient-se que poden ser responsables d’un possible dany. Aquesta responsabilitat afecta el què senten que han de fer, pensant que no haurien d’ignorar el pensament i és per això que intenten eliminar-lo o “corregir-lo” amb algun altre pensament o acció. Desafortunadament, totes dues estratègies empitjoren els pensaments i desenvolupen el cercle viciós del TOC.

EL TRACTAMENT

El tractament psicològic més àmpliament acceptat per al Trastorn Obsessiu Compulsiu és el tractament conductual. Els pacients han d'afrontar de manera repetida les seves pors (un procés anomenat exposició), començant per les situacions més fàcils i progressivament avançant fins a afrontar tots els ítems temuts. Al mateix temps, els pacients no poden realitzar cap ritual ni comprovació (prevenció de resposta). En alguns programes es redueixen els rituals de manera gradual; en d'altres s'eliminen tots de cop. El terapeuta no utilitza la força, sinó que compte amb la pròpia motivació de la persona de superar i aguantar la urgència de ritualitzar. Més del 50% de les persones afectades poden ser ajudades amb aquest mètode.

Una millor comprensió del rol de les cognicions en el TOC es deu al desenvolupament de un enfocament cognitivoconductual del problema. Això dóna als afectats de TOC un nou marc per a entendre les seves experiències. A través d’això ells són ajudats per a canviar el significat dels seus pensaments obsessius, i què és necessari fer amb ells.

La medicació que afecta al sistema serotoninèrgic ha demostrat ser efectiva per a alguns pacients. Les recaigudes són freqüents quan es deixa el tractament farmacològic, per tant és probable que es realitzi un tractament combinat (psicològic + farmacològic) especialment en aquells pacients que estan deprimits.

Adaptat de la BACBT (British Association of Cognitive Behavioral Therapy)

- See more at: http://www.scritc.cat/aplicacions-tcc/toc/#sthash.peJDhLXD.dpuf

http://www.scritc.cat/aplicacions-tcc/toc/