Què és un trastorn mental?

El límit entre trastorn mental i salut mental no és un límit clar ni ben definit, i els criteris per designar una persona com a sana o malalta han variat segons els diferents enfocaments teòrics i al llarg del temps, amb la qual cosa no hi ha un acord general entre especialistes sobre com definir aquests termes.

Això és comprensible a causa del fet que encara no han pogut demostrar-se les causes concretes que produeixen cada un dels diferents trastorns mentals. I és que la complexitat del cervell humà implica una síntesi dinàmica entre biologia, genètica, emocions, vivències, relacions, ment, cultura, condicions personals i socials, sense comparació amb cap altre òrgan humà.

Però per entendre'ns, podem definir un trastorn mental com una alteració de tipus emocional, cognitiu i/o del comportament, en què queden afectats processos psicològics bàsics com són l'emoció, la motivació, la cognició, la consciència, la conducta, la percepció, la sensació, l'aprenentatge, el llenguatge, etc. que dificulta l'adaptació de la persona a l'entorn cultural i social on viu i crea alguna forma de malestar subjectiu.

D’altra banda, estudis sobre salut mental consideren que salut i trastorn mental no són condicions que permetin definir l’una com l’absència de l’altra, sinó que són un continu en el qual es reflecteixen diferents graus o nivells de benestar o deteriorament psicològic.

Aspectes clau a tenir en compte respecte la malaltia mental:

• No significa menor capacitat intel·lectual.
• No és sempre irreversible.
• No és mortal.
• No és contagiosa.
• No és sempre hereditària.
• No és una culpa ni un càstig.
• No és sempre permanent en la vida de l’individu una vegada adquirida.

Què diferencia hi ha entre un trastorn mental i una discapacitat intel·lectual?

Una persona amb discapacitat intel·lectual té limitacions en el seu funcionament intel·lectual a més de en habilitats bàsiques com la comunicació, cura personal i habilitats socials. La capacitat intel·lectual no està alterada en la majoria dels trastorns mentals, a excepció del Retard Mental, inclòs en els Trastorns de l'inici en la infància, la infantesa o l'adolescència segons la DSM-IV-R.

Quines són les “causes” dels trastorns mentals?

Ara per ara no es coneixen les “causes” dels trastorns mentals, per la qual cosa és més encertat parlar de “factors” que influeixen en la seva aparició, el seu desenvolupament i pronòstic.

Algun dels factors que incideixen serien les alteracions químiques o físiques en el cervell, la predisposició genètica, els factors ambientals com l'estrès, el consum de drogues, traumatismes cerebrals, malalties orgàniques, etc.

Puc jo patir un trastorn mental?

Tots tenim probabilitats de patir en qualsevol moment de la nostra vida un trastorn mental, igual que qualsevol altre tipus de malaltia.

Una de cada quatre persones sofrirà un trastorn mental al llarg de la seva vida i tot dependrà dels factors que incideixen en la seva aparició. Tot i que tots en algun moment de la nostra vida hem experimentat sentiments de tristesa, ansietat o insomni, cal destacar que aquests símptomes es consideren un trastorn mental només quan provoquen un comportament social desajustat, és a dir, un deteriorament significatiu social, laboral o d’altres àrees importants de l’activitat de l’individu, causant un important malestar subjectiu i persistent en el temps.

Es curen els trastorns mentals?

Els trastorns mentals es curen i/o es controlen segons el tipus que siguin i el tractament que s’apliqui.

Existeixen trastorns mentals greus que són crònics i que poden arribar a controlar-se amb un bon tractament mèdic i amb rehabilitació, com la majoria dels trastorns psicòtics.

Altres trastorns, de caràcter més lleu, poden arribar a curar-se, com alguns tipus de depressió. Els tractaments poden ser diferents segon el tipus de trastorn i se solen dissenyar intervencions personalitzades per a cada cas.

Freqüentment es combina el tractament farmacològic amb mesures de rehabilitació psicosocial, psicoteràpies i suport familiar. El suport psicoterapèutic i la rehabilitació són molt importants per afrontar els efectes del trastorn en la vida social, familiar i professional.

Ens preocupa que encara hi ha un important nombre de persones que pateixen un trastorn mental i no acudeixen a rebre tractament a causa de l'estigmatizació que hi ha sobre aquest tipus de trastorns.

Pot una persona amb un trastorn mental tenir una vida normalitzada?

Sí. Amb l'adequat tractament farmacològic i psicoterapèutic, amb un entorn social i familiar favorable i les intervencions de rehabilitació psicosocial pertinents, una persona amb trastorn mental pot superar les limitacions de la malaltia i estar capacitada per treballar, mantenir relacions socials, cuidar dels seus fills, etc.

Les persones amb trastorn mental són violentes?

No. Les persones que pateixen un trastorn mental no tenen més conductes violentes que la resta de la població. De fet, normalment, una persona amb un trastorn mental greu, com pot ser el cas de l'esquizofrènia, evita tenir situacions violentes donat que els hi generen un estrès excessiu.

En contades ocasions, una persona afectada per un trastorn mental té episodis violents i es donen quan no està rebent un tractament adequat.

Tenir un caràcter agressiu és independent al patiment d'un trastorn mental.

Quin és el rol de la família en el tractament d'un trastorn mental?

Un entorn familiar adequat i tranquil és molt important en la recuperació d'un trastorn mental. El paper de la família és essencial, ja que l'experiència viscuda i la proximitat amb la persona afectada poden aportar moltes dades i suport al tractament que se segueixi. Compleix un paper molt important a l'hora d'oferir suport a l'afectat.

Cuidar a la família com a pilar fonamental en la cura de la persona afectada és imprescindible per a una bona evolució del trastorn mental.

Com puc ajudar a una persona amb trastorn mental?

En primer lloc, podem ajudar molt si cuidem la nostra manera de parlar sobre els trastorns mentals i les persones que els pateixen: abandonar termes tradicionalment pejoratius, com ara “boig” o “tarat”, o parlar d'una persona referint-nos únicament al seu diagnòstic i subratllant-ho (dir “esquizofrènic” en compte de “persona amb esquizofrènia”).

És molt important tenir informació precisa sobre els trastorns mentals per evitar els mites i les creences errònies que es tenen sobre elles.

També s'ha de normalitzar el tracte amb les persones afectades i fer-les sentir com un membre més de la societat.

Pot provocar el consum de drogues un trastorn mental?

El consum de tòxics com el cànnabis o la cocaïna són un important factor de risc a l’hora de patir un trastorn mental.

http://www.salutmental.org/salut-mental/preguntes-frequents/