Obsessions, TOC

Obsessió

El trastorn obsessiu, es defineix com, DSM-IV*, “pensaments, impulsos o imatges recurrents i persistents que s'experimenten en algun moment del trastorn com intrusos i inadequats, i causen ansietat o malestar significatius” La persona viu aquests productes mentals com, DSM-III, “egodistònics, és a dir que no són experimentats com produïts voluntàriament, sinó mes bé com pensaments que envaeixen la consciència i que són viscuts com repugnants o sense sentit” Les obsessions engloben una fenomenologia i tipologia on podem incloure la claustrofòbia, la fòbia social, la hipocondria, la gelosia i el TOC, trastorn obsessiu compulsiu. Aquest últim seria una manifestació de l'obsessió amb comportaments compulsius. Podem parlar del trastorn obsessiu, quan així es manifesta sol, i sense compulsió. Tots ells són símptomes de trastorns d'ansietat. Però participen d'una estructura evolutiva comuna, la dificultat de la regulació heteronómica o normativa regulades pel criteri impersonal.

Quan la falta de control del món, prové de l'interior del propi subjecte, amb pensaments o rituals que es presenten com estranys, es produeix un intent de control d'ells, que quant mes s'intenten dominar, mes insisteixen i autònoms es tornen. Aquesta estranyesa, sorgeix perquè el subjecte ho viu com aliè a la voluntat. El pacient obsessiu es veu llavors obligat a protegir-se d'ells. L'aspecte central de l'obsessió és el balanç entre la incertesa i el dubte, que es carreguen d'ansietat, enfront de la tranquil·litat i la relaxació que produeix una actuació espontània i confiada. Aquest balanç es decanta cap al dubte perquè l'obsessiu es vol protegir, blindar d'alguna cosa terrible i insuportable per a la seva consciència, la culpa neuròtica

Trastorn obsessiu-compulsiu,TOC

Compulsió, descripció del DSM-IV, com:”conductes repetitives(o actes mentals) i aparentment finalistes, que es realitzen, segons determinades regles, de forma estereotipada. La conducta no és una fi en si mateixa, sinó que aquesta be dissenyada per a produir o evitar algun esdeveniment o situació futura. No obstant això o bé l'activitat no es troba connectada de forma realista amb el que pretendre impedir o provocar, o pot ser clarament excessiva. L'acte es realitza amb una sensació de compulsió subjectiva juntament amb un desig de resistir a la compulsió (almenys inicialment). En general, l'individu reconeix la falta de sentit de la conducta (excessives o irracionals) i no obté plaer en portar a terme aquesta activitat, encara que li procuri alleuja la tensió.”

La descripció llarga explica clarament la conducta. Quan l'obsessió s'acompanya de la compulsió parlem de trastorn obsessiu compulsiu. Aquest es presenta de vegades com molt incapacitant per a la persona, per la conseqüent restricció de la llibertat. El temor de l'obsessiu esta dirigit a una fenomenologia que esta subscrita a categories abstractes com; la certesa, la puresa, la castedat, la justícia, l'ordre, la integritat, i la religiositat. Amb els mecanismes de control de; les ruminacions, les conductes de comprovació, els rituals.

Hipocondria

És una obsessió dirigida cap a la pròpia salut, on es té la certesa que es patirà una malaltia i es tractés d'evitar el dubte i l'angoixa per tenir-la, per a això es faran conductes de prevenció. La preocupació per qualsevol tret físic o moral o desgràcia que em pugui atacar a un mateix i als meus, o també que afectar a tercers per acció o omissió. L'obsessió del hipocondríac és no ser culpable de que esdevingui una malaltia a mi o als meus.

Gelosia

Quan l'ansietat i la compulsió es focalitzen cap a una persona, el trastorn obsessiu esdevé en gelosia.

* A efectes informatius, DSM-IV, és la classificació de la Societat Americana de Psiquiatria, en la seva última versió

http://www.psicologo-alador.com/alador/cat/crisis_obsesiones.php