Els experts demanen un espai flexible per als nens del carrer a Barcelona per l’Elisenda Colell.

L'Ajuntament ha provat un projecte per a menors sense llar durant el mes d'agost

Especialistes en menors migrants subratllen que l'administració els ha d'acceptar com a sensesostre

Els experts en l’atenció a nens i adolescents migrants no acompanyats proposen crear centres de baixa exigència a Barcelona per acabar amb els nens del carrer, menors que tenen plaça en algun centre de protecció però que prefereixen malviure a la via pública. Barcelona ja ha iniciat una prova pilot a l’estiu per atendre els nens que vagaregen en un recurs educatiu a través de la pràctica esportiva, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO. «Només es pot treballar amb aquests joves des de la voluntat, i seguiran al carrer fins que no puguin més», avisa Violeta Quiroga, doctora en Antropologia Social de la Universitat de Barcelona (UB).

«Ningú recorda ja quan els nostres joves vagarejaven, però passava», adverteix David Rodríguez, director tècnic de la Fundación Idea i codirector del postgrau de la UB ‘Menors estrangers no acompanyats. Persones en trànsit a la recerca d’una vida digna’. «Quan l’ESO no era obligatòria, hi havia petits de 12 a 16 anys al carrer que generaven conflicte», explica Rodríguez. Doncs això és el mateix que passa amb els menors migrants al carrer de Barcelona, que cal treballar amb ells «al carrer». El mateix que fan les oenagés que treballen en països en vies de desenvolupament on hi ha nens sense llar.

Les últimes dades facilitades per l’ajuntament i Generalitat al llarg de l’any parlaven, oficialment, de no pas més de 40 menors ‘refractaris’. Extraoficialment, algunes fonts els van arribar a situar en els 70. Són nens que prefereixen malviure al carrer, de vegades en barraques a la muntanya de Montjuïc, abans que ser als centres de protecció lluny de la capital.

Gairebé 500 intervencions

Els Mossos han deixat de portar-los per força a les instal·lacions de la Generalitat, perquè els nens tornaven una vegada i una altra. En canvi, el Servei de Detecció i Intervenció dels educadors del carrer a Barcelona especialitzat en el col·lectiu de menors migrants sols ha fet 354 intervencions amb nens i 140 amb nois ja majors d’edat aquest any, especialment als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO.

«No es pot treballar de cap altra manera que amb la voluntarietat, s’ha de permetre que aquests nens estiguin al carrer, perquè és on volen ser», defensa Rodríguez.  «Cal ser a prop d’ells, acompanyar-los en el seu procés maduratiu a poc a poc i esperar que el carrer sigui tan dur que no puguin més», afegeix Quiroga.  «Acceptar això és duríssim», explicita la investigadora, que proposa «un recurs flexible i sense gairebé exigències» per aconseguir que els nens deixin el carrer definitivament.

L’Ajuntament de Barcelona, en solitari i sense el recolzament de cap altra administració, ja ha provat de posar en pràctica aquestes idees. Segons ha pogut saber aquest diari, es tracta d’un projecte que només va existir durant l’agost. Una entitat especialitzada en l’esport per a col·lectius en risc d’exclusió social va muntar una espècie de casal a la Mar Bella finançat amb fons municipals.  Els menors s’hi acostaven, jugaven algun partidet, es dutxaven, menjaven i, a poc a poc, s’anaven vinculant amb els educadors de l’espai. Durant algunes setmanes, doncs, van aconseguir aquest espai de referència on també podien mirar d’acudir si els sorgien problemes o conflictes. Tot i que la idea inicial era aconseguir, almenys, que els nois tinguessin hàbits saludables.

Creixen els joves sense llar

Aquest diari també ha tingut accés a les dades de la presència dels joves entre el col·lectiu de persones sense llar de la ciutat de Barcelona, que en quatre anys s’ha duplicat. Si el 2015 un 3,8% de les persones que vivien al carrer de Barcelona eren joves de 18 a 25 anys, durant el primer semestre del 2019 aquesta realitat ja arriba al 8,5% del total. Són dades del Servei d’Inserció Social en el Medi Obert (SISMO), que depèn de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquesta no és l’única dada que preocupa. La presència de joves en centres de dia per a persones sense sostre, menjadors socials, albergs municipals o en pensions finançades pel consistori barceloní continua sent important. Gairebé 800 nois han assistit a un centre de dia, 254 han pernoctat en albergs municipals, 194 assisteixen a menjadors socials i uns 50 han acabat en pensions pagades amb fons municipals. Aquestes són dades fins al 30 de setembre del 2019, però fonts del servei calculen la presència de persones en recursos sense llar que tinguin entre 18 i 30 anys. Les dades són sensiblement menors als de l’any anterior, tot i que en funció de l’evolució dels pròxims tres mesos podrien augmentar considerablement i superar les dades del 2018.

Segons expliquen les mateixes fonts del servei, el perfil majoritari d’aquests joves és el d’adolescents magribins que acaben al carrer una vegada deixen d’estar tutelats perquè no tenen família que se’n faci càrrec aquí. Els experts alerten que no només Barcelona veurà un augment de la presència d’aquests joves sense sostre: també capitals de comarca, com Manresa, Mataró i Girona, on fa dos anys el Govern va obrir centres d’urgència per als menors migrants als pobles dels voltants i ara aquests adolescents començaran a complir la majoria d’edat. També hi ha un perfil a l’alça, menors extutelats que han sigut protegits en altres comunitats de l’Estat i que arriben a Barcelona a la recerca de les oportunitats que els altres governs autonòmics els han negat.

https://www.elperiodico.cat/ca/societat/20191113/espai-flexible-ninos-carrer-menes-barcelona-7732028