Un altre cinema infantil és possible per Toni de la Torre
En els últims anys s’han consolidat a les
cartelleres catalanes pel·lícules d’un alt valor artístic i pedagògic
Si aquests dies doneu un cop d’ull a la
cartellera trobareu dues propostes magnífiques. Rita & Luca Films estrena
'Solan & Eri, missió a la Lluna', un film fet amb stop-motion sobre una
aventura espacial carregada de valors positius i protagonitzada per personatges
entranyables. Pack Màgic proposa 'Jacob, Mimi i els gossos del barri', una
emocionant pel·lícula que reflexiona sobre la gentrificació amb uns
protagonistes que s’organitzen per defensar un parc del barri i evitar que
destinin l’espai a construir-hi un gratacel.
Podem portar les criatures a veure Frozen
2. De fet, sembla gairebé indefugible. Però hi ha més opcions. En els últims
anys s’ha consolidat a la cartellera una alternativa a les grans produccions de
Disney i companyia, formada per pel·lícules d’un alt valor artístic i
pedagògic. Amb una sensibilitat diferent, un ritme més pausat i una mirada
diversa, aquestes pel·lícules estan enriquint l’oferta cinematogràfica dirigida
a la canalla. Al darrere d’aquest fenomen hi ha la feina de distribuïdores
catalanes com Rita & Luca Films i Pack Màgic. La primera ha portat a les
nostres sales films com Ernest & Celestine, El nen i el món o Zog, dracs i
heroïnes, i la segona films com El regal de la Molly Monstre, Gordon i Paddy o
El bosc de Haquivaqui. Són pel·lícules que sovint cuiden qüestions com els rols
de gènere, representen tipus de família diversos i exploren temes relacionats
amb la vida quotidiana dels infants, als quals consideren el públic principal,
en comptes de ser ficcions multitarget com les grans produccions. I, malgrat
això, entusiasmen criatures i adults gairebé en la mateixa proporció.
CINEMA DE QUALITAT
“El cinema que es consumeix habitualment
està concebut bàsicament com un entreteniment -explica Mireia Manén, fundadora
de Rita & Luca Films-, cosa que no és dolenta per ella mateixa, però sí que
limita el potencial que té el cinema, i la cultura en general, de ser una
finestra al món, una eina de transmissió de valors, una forma d’expressivitat
artística, etc. Hi ha moltes superproduccions magnífiques, però n’hi ha
d’altres que no aporten res de nou”. “El problema no és tan sols com siguin
aquests continguts, sinó el fet que no permetin la diversitat”, afegeix Marga
Almirall, responsable de continguts de Pack Màgic. “La diversitat narrativa i
estètica de les pel·lícules que veuen els nens i nenes és clau en la
configuració d’espectadors actius que construeixin imaginaris diversos”.
La diversitat narrativa i estètica de les pel·lícules que veuen els nens
i nenes és clau en la configuració d’espectadors actius que construeixin
imaginaris diversos
De mica en mica, aquestes dues distribuïdores
han creat un espai a la cartellera amb propostes diferents responent a la
demanda dels espectadors. “Nosaltres ja feia temps que organitzàvem El Meu
Primer Festival (del qual acaba de concloure l’onzena edició) i el públic ens
demanava més cinema com el que estàvem programant”, explica Manén. “Quan vam
començar arribàvem a unes 10.000 persones. Aquest últim any hem arribat a
100.000 espectadors”.
En tots dos casos, el cinema és la primera
finestra de distribució però no és la principal. És a la segona finestra,
fonamentalment un circuit no comercial format per biblioteques, escoles,
centres culturals, etc., on les pel·lícules arriben a un públic més nombrós. A
més, aquestes pel·lícules també es poden trobar a Filmin. El que és sorprenent
és que no arribin al canal Super3, particularment quan ja estan doblades al
català gràcies a les ajudes de Política Lingüística. “És incomprensible. Hem
anat a parlar amb cada director de la Corporació, però no hi ha hagut èxit”,
explica Almirall, que puntualitza que no és una qüestió econòmica. “Sempre hem
deixat ben clar que aquest no seria un entrebanc. Volem que els films arribin
al màxim de nens i nenes”.
“Una televisió pública hauria d’estar
justament oberta a coses diferents”, opina Manén. “El Super3 té programes bons
com l’ Info K o Una mà de contes, però l’oferta de sèries és fluixa de qualitat
i poc variada. I crec que caldria fer una selecció més acurada dels
llargmetratges. No es pot programar qualsevol cosa només perquè estigui en
català, en 3D i pensem que cridarà l’atenció dels nens”, conclou, i defensa un
filtre de qualitat per al cinema infantil.
Les estrenes del desembre
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.