Mescladís: un futur a foc lent per Helena López
L'entitat obre un restaurant
escola a l'Eixample per formar laboralment nois en risc d'exclusió
L'espai ofereix l'oportunitat de
fer pràctiques a la mateixa escola a persones en situació irregular
A primera vista sembla un altre
coquetó restaurant d’aire modern. Amb les seves cadires de diferents colors i
formes, el seu bonic terra hidràulic i una cuidada carta en la qual destaquen
els productes ecològics, ètics i de proximitat. Però el flamant Mescladís, al
122 de Borrell, no és només un lloc agradable on menjar bé, que també (el podeu
afegir al vostre mapa gastronòmic, tenen menú de migdia i de nit). «Quan ets
allà dins et dius que ets tonto, que mai arribaràs a Espanya navegant en això.
Però no hi ha marxa enrere», diu Biram des d’un dels molts quadros que adornen
amb gust l’espai, a la cuina oberta, al fons de l’allargat local, del qual es
cou –perdonin el recurs fàcil– la seva màgia. És dimecres, és gairebé la una
del migdia, fa una olor que alimenta i una dotzena de joves de diversos orígens
en els polos negres dels quals es llegeix ‘alumn@’ mengen al voltant d’una gran
taula de fusta rectangular els aliments que acaben de cuinar. Aquí ningú se’n
va de classe sense menjar.
La de Biram no és l’única frase
que pot llegir-se a les parets d’aquest restaurant escola que va aixecar la
persiana fa poques setmanes a l’Eixample esquerre, els ingressos del qual es
reinverteixen en un 100% en el seu reconegut projecte social. No és casualitat:
la sensibilització és una de les línies de treball de Mescladís, la pedra
angular del projecte del qual és el programa ’Cuinant oportunitats’ –en el qual
participen els nois que ara degusten les seves creacions–, que en els seus 15
anys d’història ha format 900 persones, amb una ràtio d’ocupabilitat del 30%.
El restaurant escola és nou, però l’escola, abans sense un restaurant en el
mateix espai, és ja un recurs de formació professional i d’inserció laboral per
a nois vulnerables de referència a la ciutat.
Històries que travessen
fronteres
En el menjador principal del nou
restaurant, un mosaic amb algunes de les pàgines de la novel·la gràfica ’Un
regalo para Kushbu, historias que cruzan fronteras’, editada «per posar nom i
rostre als que busquen refugi al nostre país». «Les lleis d’estrangeria
enforteixen les màfies», diu una de les vinyetes penjades al saló principal.
La necessitat d’obrir aquest espai
va sorgir després de veure que la terrassa al Pou de la Figuera –la principal
font d’ingressos del projecte– corria perill. Era una concessió municipal,
l’ajuntament la va treure a concurs i van perdre davant una empresa privada,
amb ànim de lucre. Malgrat que encara no han abandonat les negociacions per
continuar a la terrassa de Ciutat Vella –símbol del seu projecte–, veure’s
sense la terrassa els va fer repensar el seu projecte i van veure que
necessitaven assegurar-se una altra font d’ingressos. «Ara estem molt més
tranquils. Aquí tenim un contracte de 15 anys i una propietat sensible, que va
optar pel nostre projecte malgrat tenir ofertes econòmicament millors»,
assenyala Martín Habiague, fundador i director de l’entitat, que treballa amb
persones derivades des dels serveis socials fins a Càritas.
«El restaurant ens permet trencar
amb l’estacionalitat de la terrassa i oferir més oportunitats d’inclusió i
maximitzar l’impacte social», segueix Habiague, que destaca que el fet que els
nois s’estiguin formant allà ofereix també una altra mirada sobre ells. «Es fa
evident, perquè es posa davant els ulls del comensal l’esforç que aquests nois
estan fent per tirar endavant, per guanyar-se una oportunitat. Posem en vista
de tots les entranyes del projecte, el que aquests nois estan lluitant», reflexiona.
Mentre el punt fort de la terrassa
al Pou de la Figuera, just al costat del ’casal de barri’, en la gestió del
qual participen, era la proximitat amb les persones per a qui treballen, els
seus impulsors volen que la nova ubicació els serveixi per passar de ser només
un referent social a ser també un referent gastronòmic, i que les persones que
tinguin en el seu currículum que han sigut formades en hostaleria a Mescladís
trobin una oportunitat laboral l’abans (i millor) possible.
Ase magre...
Un dels problemes principals que
es troben a Mescladís, com en moltes de les entitats que es deixen la pell per
ajudar aquestes persones a tenir una oportunitat, és que a les persones en
situació irregular la llei els nega fins i tot fer pràctiques en empreses, amb
la qual cosa, per molt que es formin, és impossible que facin el salt al mercat
laboral sense una primera oportunitat en forma d’estada. Disposar del
restaurant a la mateixa escola obre una bretxa i els permet esquivar aquesta
dificultat afegida, ja que poden fer les pràctiques a la mateixa escola, i
obtenir així un contracte que els permeti tramitar la documentació per poder
accedir a un lloc de treball en el mercat ordinari, l’objectiu final.
José Roldán, director de formació
i inserció del Casal dels Infants, assenyala que els dos grans hàndicaps amb
els quals topen els nois sense documentació són la llengua i la impossibilitat
de poder participar en les «experiències en empreses» per «enamorar» –així ho
anomenen ells– els responsables d’aquestes empreses, perquè els donin, al
final, una oportunitat laboral que els faciliti, a més d’uns ingressos,
regularitzar la seva situació administrativa.
«L’idioma és la base per a la
socialització i per trobar feina, i malgrat que hi ha moltes entitats que ofereixen
cursos, encara és insuficient», apunta Roldán. Malgrat totes les dificultats,
el responsable del casal explica amb orgull –cada victòria és una victòria molt
barallada– que durant aquest 2019 han aconseguit 14 modificacions. És a dir,
que 14 persones amb permís de residència passin a tenir també permís de treball
després de fer pràctiques en empreses (que la llei nega als que no tenen ni el
permís).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.