La Revista “Educació Social” celebra el seu número 75 amb un monogràfic sobre salut mental

La salut mental és el tema central del monogràfic del nou número de la revista Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, la publicació que edita la Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés - Universitat Ramon Llull. La setanta-cinquena edició de la revista basa el seu contingut en la salut mental, incidint en la necessitat de detectar a temps possibles malalties i en la importància de l'educació social per a prevenir-les. El monogràfic presenta diferents experiències i reflexions entorn de la salut mental des de la perspectiva de l'acció social.

Així doncs, l'editorial de la revista destaca la importància de parar la suficient atenció a la salut mental de les persones, sobretot en una situació de pandèmia com l'actual. Aina Labèrnia, directora de la revista i autora del text, es posiciona al costat de l'OMS i reivindica la necessitat d'aplicar un model biopsicosocial en la prevenció i en la intervenció en l'àmbit de la salut mental.

En l'apartat d'opinió, Naiara Ozamiz Etxebarria, Eneritz Jiménez-Etxebarria i Maitane Picaza Gorrochategui posen el punt de mira en l'adolescència i l'assenyalen com una de les etapes més rellevants en el desenvolupament de la salut mental de les persones. Defensen l'educació social com a eina en la intervenció i la prevenció dels problemes mentals en els adolescents. D'altra banda, Diego Galán Casado, Adolfo J. Cangas i Álvaro Moraleda Ruano dediquen el seu article d'opinió a la defensa de l'esport com a instrument per a la recuperació i la inclusió social de persones amb trastorn mental greu (TMG).

El monogràfic

El primer article, obra de Manuel Desviat, fa una anàlisi de l'evolució històrica de l'atenció a la salut mental i els grans canvis que ha experimentat en els últims anys. El 1953, amb la intervenció de l'Organització Mundial de la Salut, es comença a entendre la salut mental com com un camp social particular, deixant enrere la concepció de ser un àmbit exclusivament mèdic. Partint d'aquest moment, l'autor de l'article desenvolupa diversos esdeveniments més que considera essencials en la construcció de la salut mental comunitària.

El suport mutu (peer support) és el tema que aborda Anna Ballesteros-Urpí en el segon article del monogràfic. En aquest text, l'autora desenvolupa la implementació de programes de suport mutu com a eina per a recuperar trastorns mentals. Aquests programes tenen com a objectiu promoure la recuperació personal en totes les seves facetes, especialment la connectivitat, l'esperança, l'optimisme i l'apoderament a partir de l'ajuda dels tècnics de suport mutu.

El tercer article, obra de José Ramón Ubieto, tracta de suprimir el concepte de biologicisme com a ressort del vincle entre professional i pacient i promou un altre tipus de relació. En paraules de l'autor, “l'article proposa una altra orientació a partir del símptoma, com a tret singular d'un subjecte, i prenent el suport en el treball en xarxa com a pràctica col·laborativa que li atorga protagonisme”.

Gemma González Méndez, en el quart article del monogràfic, parla sobre la patologia dual, aquella que relaciona els problemes de salut mental amb la drogodependència. Malgrat que s'atenen des de circuits diferenciats com el CAS (Centre d'Atenció i Seguiment) i el CSMA (Centre de Salut Mental d'Adults), l'autora defensa la prevalença de diagnòstics de patologia dual. En l'article es descriuen vivències i situacions experimentades per persones diagnosticades i professionals.

L'educació social com a eina per al tractament de problemes mentals és el tema del cinquè article, obra de Ricard Giménez. L'autor pretén construir pràctiques inclusives en el camp de la salut mental a través de la mirada de les ciències socials i situar-les en una perspectiva comunitària. El subjecte que pateix un patiment psíquic ha de poder elaborar la seva pròpia narrativa sobre el que li ocorre.

El sisè i últim article, obra de Fran Calvo i Mostafà Shaimi, tracta la relació dels problemes mentals amb les persones sense llar i els joves extutelats. Es tracten diversos elements que constitueixen factors de risc a l'hora de desenvolupar problemes mentals, com el risc mortal no reconegut d'un viatge en pastera o el contacte amb el sistema de protecció, que deixa a molts nois al carrer.

Intercanvi i llibres recuperats

En la secció d'Intercanvi, Emilio Alanís reflexiona, prenent com a fil conductor la pel·lícula Un monstre em ve a veure de Juan Antonio Baiona, sobre l'educació social en família. A través de les escenes, personatges i situacions que apareixen en la història, Alanís analitza les diverses maneres d'intervenir en el treball amb famílies. A més, també apareixen els articles Prevenció de l'absentisme escolar en els centres educatius de secundària: una aproximació al cas de les Balears, de Joan Amer, Margalida Vives i Belén Pascual, i La responsabilitat ètica dels professionals en els ingressos involuntaris en salut mental, d'Eulàlia Porta.

Per a tancar l'edició número 75 de la revista, es recuperen els llibres La relació més primerenca. Pares, mares i el drama de la inclinació inicial, (T. Berry Brazelton i Bertrand G. Cramer. Barcelona: Paidós, 1993 -primera edició, en anglès: 1990-) i L'entrevista motivacional. Ajudar les persones a canviar (W. Miller i S. Rollnick S. Barcelona: Edicions Paidós, 2015, 3a edició).

https://www.peretarres.org/premsa/sala-de-premsa/noticies/la-revista-educacio-social-celebra-el-seu-numero-75-amb-un-monografic-sobre-salut-mental