Nens que juguen a nines per Marc Serra i Òssul

Cal acabar amb la idea que les nines són cosa de nenes 

El sexisme continua present en molts aspectes de la vida, també en les joguines. Cal posar fi, d’una vegada per totes, a la idea que les nines són cosa de nenes

I nenes que juguen amb cotxes. Imatges escasses, encara, perquè les joguines continuen sent un baluard del sexisme i el binarisme. Ara ve Nadal -un Nadal inèdit- i això vol dir que venen també els regals de nen i els de nena, amb rols, valors i colors diferents (el blau i el rosa), o, si hi ha sort, amb propostes igualitàries. Les nines representen la canalla (a si mateixos) en el joc simbòlic: fan veure que són els adults que en tenen cura. Esbrinem per què continuen jugant-hi pocs nens.

“El joc d’imitar, de fer com si... és tan antic com la humanitat. Tanmateix, les primeres nines trobades ja al paleolític i fins a l’Antic Egipte sembla que tenien una funció més d’objecte diví o religiós que no pas de joc. En tot cas, dos mil anys abans de Crist ja trobem nines tipus nadó i fins i tot dones destinades al joc de les nenes. Al segle XV trobem la primera constància de fabricació de nines per comercialitzar-les”. Parla Imma Marín, fundadora de Marinva i presidenta tant de l’Associació Internacional pel Dret dels Infants a Jugar a Espanya (IPA Spain) com del Kid’s Cluster.

L’experta remarca els objectius i beneficis del joc simbòlic amb nines: “Ajuda els infants a comprendre, interpretar, transformar i expressar la realitat que els envolta, de manera que poden reviure situacions i recrear-les de manera sana i enriquidora. Fan actiu el que han viscut passivament. En aquesta acció es posen en marxa la imaginació, la creativitat, el llenguatge, la gestió emocional, l’empatia i l’autoestima. Si, a més, juguen amb altres nens, entrenaran la capacitat de socialització. No està malament per a una nina, oi?” Doncs sí: deunidó.

Els nens no juguen gaire a nines, però a ninos (a ninots) sí. ¿És ben bé el mateix, Imma? “Si per ninos ens referim a figures articulades tipus els herois de Marvel o les Tortugues Ninja, llavors no és el mateix. Amb les nines i ninos tipus nadó, el joc se centra en recrear situacions de la seva vida quotidiana, en les quals resulta molt fàcil expressar els sentiments. La cura dels altres i l’empatia són els eixos clau. En canvi, el joc amb ninots a què juguen molts nens té més a veure amb l’aventura i el risc. És una altra mena de joc simbòlic, també necessari per a nens i nenes”.

INSTINT O ENTORN?

El cas és que, tot i que som al 2020, una bona part dels nens no juguen a nines i una bona part de les nenes sí. Per l’instint o per l’entorn? “Jo m’inclino més per la influència cultural que no pas per la biològica. Podríem citar estudis en un sentit i en un altre. Parlo de cultura perquè la influència de l’entorn és altíssima, i no només de la família. El contingut que els arriba per les pantalles, a l’escola o al carrer, a través dels altres, és enorme i, desgraciadament, gairebé unànime: som les dones les que cuidem els nadons i, per tant, les nines són un joc de nenes. A més, quan un nen demana una nina es disparen moltes alarmes i continua apareixent el fantasma de l’homosexualitat”. El 2020, diuen...

En el fet que molts nens no juguin amb nines hi ha més influència cultural que no pas biològica

Imma Marín posa Creatable World “com a exemple de nina que vol superar els estereotips, ja que deixa a l’infant la llibertat perquè s’imagini en cada moment el que necessiti elaborar”. El fabricant, el gegant Mattel (el mateix de la Barbie), ha encarregat un estudi a la Universitat de Cardiff que s’acaba de publicar i que conclou el següent: “El joc social [amb altres infants] utilitza múltiples regions neuronals i posa de manifest que el joc amb nines pot aconseguir patrons d’activació similars, fins i tot quan els nens juguen sols. El joc amb nines pot proporcionar una oportunitat única per als nens de practicar interaccions socials importants per al desenvolupament d’habilitats socioemocionals, com l’empatia”.

Cal que els nens juguin a nines i que les nenes juguin amb joguines tradicionalment masculines : tots amb tot. Amb quina finalitat? “És desitjable educar els infants sense estereotips de gènere -respon Imma Marín- oferint-los espais de tria on se sentin segurs i confiats. Com més ampli i versàtil sigui el joc dels uns i els altres, més ric i lliure serà el seu creixement. Cada tipus de joguina desenvolupa aspectes diferents. Tots, nenes i nens, necessiten desenvolupar totes les capacitats i habilitats que els ajudin a créixer com a persones, en habilitats, competències i valors. Fer possible que triïn amb el màxim grau de llibertat facilita que creixin en autoestima i confiança”.

EL BINARISME CONTINUA BEN PRESENT. PER QUÈ?

Un dels factors que reforça el binarisme és l’oferta: unes joguines (i roba, i de tot) per a nens i unes altres de diferents per a nenes. ¿Als fabricants els mou una mà negra patriarcal o simplement s’adapten al binarisme imperant? ¿I els productes binaris reforcen, alhora, el binarisme? “Els fabricants volen vendre i fabriquen el que creuen que es vendrà millor. I som els consumidors els que realment tenim el poder de canviar el que es consumeix, encara que no ens ho acabem de creure. Es venen més les nines que vesteixen de rosa que no les que es presenten amb roba unisex. Llavors, els fabricants fabriquen més nines i cotxets i banyeres i... de color rosa, perquè els pares que els compren mantenen aquest marc mental estereotipat. I sí, el binarisme es retroalimenta”.

Com més ampli i versàtil sigui el joc de nens i nenes, més ric i lliure serà el seu creixement

Cristina Vidal, psicòloga sanitària amb perspectiva de gènere i directora del centre PsiCo Lleida, subratlla el següent: “L’ambient familiar serà el punt de partida per evitar perpetuar estereotips i rols de gènere. Si els infants observen que tant el pare com la mare cuinen i condueixen, creixen en un entorn igualitari encara que ells s’agafin a un referent basant-se en el seu sexe biològic. A mesura que creixin rebran la influència del grup d’iguals (observaran què fan els nens més grans, amb què juguen), però també de la televisió, un potent agent de socialització. És important que, des del moment que som pares, prenguem consciència dels missatges que reben els nostres fills i filles i identifiquem si són sexistes i, per tant, si els poden limitar les potencialitats, la igualtat i la creativitat. Hem d’entendre que la seva elecció de les joguines serà fruit d’una potent influència cultural i, per tant, els hem d’acompanyar en el seu creixement i educar-los per la igualtat i la diversitat”.

L’ambient familiar serà el punt de partida per evitar perpetuar estereotips i rols de gènere

I cal transmetre’ls que totes les joguines són per a tothom: “Les joguines són joguines, no han d’estar vinculades al gènere masculí o femení. Els infants han de poder jugar al que vulguin, imaginar que són el que volen ser i desenvolupar la seva creativitat”. Vidal posa en dubte que els nens que juguen a nines i viceversa siguin “realment minoria”. I sosté: “Segurament hi ha nenes que pensen que els equips de futbol femenins no existeixen perquè, per exemple, no surten a la tele. I nens que no sabien que podien fer dansa fins que han vist Billy Elliot. Cal visibilitzar tots els camins lliurement elegits. Quan tots es visibilitzin (mitjans de comunicació, patis d’escola, etc.), en tornarem a parlar. Però també hem de tenir clar que si nosaltres, les persones adultes, no preparem el terreny perquè puguin jugar lliurement al que vulguin, difícilment passarà”.

El canvi ha començat: “Abans el binarisme estava tan normalitzat que no es qüestionava, i avui es comença a qüestionar que una nena no pugui jugar a futbol. Però, malauradament, si observem els catàlegs de joguines aparentment innocents, les acompanyades del rosa, dirigides a nenes, les continuen convidant a relegar el seu joc a la llar, a la cura dels altres, a estar maques, etc. En canvi, el blau convida els nens a explorar, a jugar a jocs violents, a ocupar l’espai públic per mitjà dels esports”, reflexiona Vidal. L’objectiu és majúscul; el motiu, just; la responsabilitat, també de cadascú.

Com ho fem, a casa?

Imma Marín:

• «Reduïm les hores de pantalles i seleccionem-ne els continguts».
• «Si el nostre fill ens demana una nina, regalem-l’hi amb la mateixa confiança i il·lusió que regalem a la filla una pilota o un cotxe quan ens en demana».
• «Escollim les joguines menys estereotipades».
• «Fem pedagogia dins la nostra família».
• «Deixem de comprar a les botigues que continuen endreçant les joguines o presentant els seus catàlegs per a nens i per a nenes».
• «Quan ens preguntin si la joguina és per a un nen o una nena, contestem-los que és per a un infant de tal edat i que el gènere no hi té res a veure».
• «Siguem un bon exemple».

Cristina Vidal:

• «Identifiquem aquest binarisme imperant».
• «Eduquem des de la diversitat i la igualtat, començant per casa».
• «Tinguem presents l’aprenentatge per modelatge i la coeducació, els seus grups de referència (iguals) i altres agents socialitzadors».
• «Ajudem-los a desenvolupar el pensament crític»

https://criatures.ara.cat/infancia/Nens-poden-jugar-nines-acabar-sexisme-joguines_0_2559344048.html?_ga=2.83034898.544317086.1604847553-1048994768.1604420181