Com afrontem les vacances d’estiu dels infants?


Quan ens apropem a finals del curs, moltes famílies es plantegen com han de planificar els mesos de les vacances.La rutina els aporta una estructura clara en el seu dia a dia, la qual cosa els ajuda a estar més còmodes i feliços.

Durant el curs acadèmic tots els nens i nenes tenen unes rutines, que fan que se sentin més segurs i sàpiguen què és el que han de fer a cada moment. La rutina els aporta una estructura clara en el seu dia a dia, la qual cosa els ajuda a estar més còmodes i feliços.

Però, un cop finalitzat el curs acadèmic, és necessari mantenir aquelles pautes orientadores? Si ho és, com s’aconsegueix de fer-ho? La primera resposta és sí. Cal que els nens i nenes segueixin disposant d’una rutina durant les vacances d’estiu. Ara bé, ha de ser aquesta rutina la mateixa que la de la resta de l’any? No necessàriament. Ni cal ni, en molts casos, és possible que ho sigui. Per tant, els pares han d’establir una rutina d'acord amb les necessitats personals i familiars del moment.

En aquest sentit, és oportú tenir en compte tres qüestions. En primer lloc, els horaris han de continuar sent un element vertebrador dels hàbits i activitats dels nois i noies (anar a dormir, llevar-se, fer les menjades, esbarjo, estudi, etc.). Segurament seran diferents dels aplicats durant la resta de l’any, si s’escau, una mica més flexibles, però el disseny i compliment d’uns horaris segueixen sent bàsics. En segon lloc, a primer cop d’ull pot semblar que la planificació d’activitats és un fermall per als infants, però el cert és que en els moments en què no tenen res previst sovint els costa de trobar alguna cosa a fer i, fins i tot, s’avorreixen. Els horaris, són doncs, una eina dinamitzadora. En tercer lloc, és aconsellable que durant les vacances els nens i nenes, a banda del temps d’oci i les activitats lúdiques, tinguin fixats uns encàrrecs i obligacions (bé siguin els habituals, bé se n’hi afegeixin d’específics propis de la temporada), perquè la responsabilitat i l’autonomia són conceptes que s’han de treballar tot l’any.

Per altra banda, quan comencen les vacances d’estiu no s’ha de trencar amb la línia d’aprenentatge que s’ha dut a terme durant el curs. El període de vacances del nen és el suficientment llarg com per poder fer una mica de tot. Lògicament, s’ha de jugar, anar a la piscina o a la platja si es té l’oportunitat, i relacionar-se i compartir experiències amb altres nens, però també s’ha de reservar moments del dia per llegir i escriure, i per treballar aspectes relacionats amb els continguts escolars, amb repàs de les matèries, principalment d’aquelles que han suposat més dificultat al llarg del curs. Poden ajudar al compliment d’aquest objectiu l’ús dels quaderns de vacances, els deures personalitzats que el mestre recomana per a cada nen i altres activitats proposades pels propis pares. Insistim en la importància d’establir uns horaris per a aquestes activitats.

Un altre aspecte que convé tenir present és la funció dels pares en el seguiment del treball dels fills. Els pares no han de desconnectar-ne, sinó actuar de la mateixa manera que durant el curs, supervisant i acompanyant l’activitat acadèmica dels infants. En temps de vacances els nens també han de copsar la importància de ser constants i han de veure recompensat el seu esforç amb l'atenció i l’interès dels pares.

Una bona planificació del temps en les vacances contribuirà a poder fer una vida de família més serena, a fomentar una major comunicació entre pares i fills i a l’enfortiment dels vincles afectius familiars.

Magda Greoles i Valls, és Llicenciada en pedagogia i professora de primària.

http://www.institucio.org/26268-com-afrontem-les-vacances-d-estiu-dels-infants-

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.