Drogues: prevenció i formes d’acció socioeducativa

Descripció

Aquest camp socioeducatiu de treball al voltant de les drogues i de les drogodependències és un dels tradicionals referents de l’educació social. En el decurs de les tres darreres dècades, a cavall entre el segle XX i el XXI el camp ha sofert grans modificacions. La incorporació dels educadors i educadores socials a les pràctiques ha estat progressiu i ha calgut anar actualitzant les bases de l’acció educativa en un camp fonamentalment de treball amb població adulta.

Al llarg del desenvolupament de l’assignatura hi haurà constants referències a les articulacions entre teoria i pràctica, fruit de la pròpia construcció del camp d’atenció a les drogodependències. Aquesta particularitat, junt amb la seva especificitat de pràctiques interdisciplinars on conflueixen diferents professions, fan que el seu plantejament pedagògic incorpori mirades d’altres discursos i produccions tòrico-pràctiques.

El darrer element a tenir en compte en el desenvolupament de l’assignatura (i com a constant en moltes de les assignatures del Mòdul “Acció socioeducativa”) és el necessari i exigit contacte quotidià amb l’actualitat respecte del camp de l’atenció a les drogodependències.

Objectius i competències

Objectius:
  • Presentar las característiques generals de l’àmbit de les drogodependències.
  • Conèixer la terminologia bàsica utilitzada en l’àmbit professional del tractament i prevenció de les drogodependències.
  • Afavorir la interrogació i comprensió respecte de la lògica subjacent en matèria d’addiccions.
  • Disposar d’elements conceptuals que permetin l’aproximació a l’àmbit de les drogodependències des de la mirada de l’educació social.
  • Conèixer la història de les drogues a Espanya des de 1977 fins els nostres dies.
  • Reflexionar sobre la influència del context socioeconòmic i cultural en les diverses lectures que es realitzen entorn al consum de drogues i la dependència.
  • Conèixer les diferents respostes de l’administració en clau estatal, autonòmica i local així com la diversitat de programes i dispositius d’atenció i/o d’acció social amb persones drogodependents.
  • Emmarcar les funcions pròpies de l’educador social a l’àmbit de les drogodependències.
  • Reflexionar sobre els efectes que es deriven del pas per una institució total en relació amb la pràctica educativa.
Competències transversals:
  • Resolució de problemes i de presa de decisions
  • Reflexivitat i autocrítica en torn al propi treball i a les seves implicacions.
  • Adaptació a noves situacions i problemàtiques socials a través de l’aprenentatge permanent.
  • Compromís ètic amb les persones, les institucions i la pràctica professional.
Competències Específiques
  • Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per a millorar la pràctica professional.
  • Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d’accions socioeducatives.
  • Disseny de plans, programes i activitats d’intervenció socioeducativa en diferents contextos.
  • Aplicació de metodologies específiques de l’acció socioeducativa.
  • Mediació en situacions de risc i conflicte
Continguts

Els continguts de l’assignatura es sistematitzen en torn als següents blocs:

  • Drogodependències. Conceptes bàsics
  • Actualitat i vigència de les drogues
  • Globalització, incertesa i drogodependències
  • Conceptes bàsics: Definició i etimologia de droga, etimologia de droga, definició de dependència, classificació de les drogues, abús, intoxicació, tolerància
El llenguatge de les drogodependències: ús i argot

  • Història de les drogues a Espanya: la resposta assistencial
  • El consum de drogues a Espanya com a “problema”
  • Les respostes des de l’Administració: e Pla nacional sobre drogues, comissions de caràcter polític per a l’estudi del “problema”, plans autonòmics, plans locals, línies de futur
  • La resposta assistencial: definició de pla, programa, projecte i servei; etapes en la resposta assistencial; la xarxa avui
La institució penitenciària i les drogodependències
  • La institució penitenciària
  • Presons a Espanya.
  • El perfil del drogodependent en la institució penitenciària
  • Els programes d’actuació amb drogodependents en l’àmbit penitenciari a Catalunya
  • L’actuació de les organitzacions no governamentals (ONG) en l’àmbit penitenciari
  • Com es fa una intervenció de drogues a la presó? Algunes qüestions prèvies
Inserció social en l’àmbit penitenciari
  • L’educació social en el camp de les drogodependències
  • Teoria institucional
  • Treball en equip
  • Funció de l’educador social en l’àmbit de les drogodependències
  • Una proposta des de l’educació social
  • Consulta del model d’avaluació
Aquesta assignatura es pot superar per una doble via: d’una banda, a partir de l’avaluació contínua (AC) i una prova de síntesi (PS) i, d’altra banda, mitjançant la realització d’un examen final (EX). Per a fer la PS cal haver superat l’AC; per fer l’EX no cal haver superat l’AC. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC + PS o EX.

Fórmula per obtenir la qualificació final de l’assignatura (FA)

Fórmula per a obtenir la nota final de l’assignatura: Els estudiants que s’avaluïn de la PS: AC 60% – PS 40% Nota mínima AC = 5 (cal haver superat l’AC) Nota mínima PS = 3,5 (en cas de no assolir la nota mínima a la PS, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a la PS). Els estudiants que s’avaluïn de l’EX: AC 35% – EX 65% Aquest creuament només s’aplicarà quan la nota resultant millori la nota d’EX (que ha de ser, com a mínim, de 4). Quan no sigui aplicable el creuament, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX. En cas d’AC no aprovada, la nota final de l’assignatura serà la nota obtinguda a l’EX.

La meva opinió personal.

Si faig la mirada enrere durant aquest semestre, tracte de mirar la PAC 0, les expectatives inicials que es plantejaven, puc apreciar que si que s’han anat acomplint, potser no al 100%, però, si en gran mesura. El tema de les drogodependències és un món que m’ha cridat molt l’atenció. Fa un temps vaig col·laborar al I Observatori de Drogodependències del País Valencià gràcies al consultor de Psicologia Social i vaig contrastar que és un món del que encara he d’aprendre molt més…

Potser haguera agraït major formació en quant a la classificació i l’argot que s’empra en aquest context, ja que com veiem a la PAC 1 és molt important que un educador social el conega, i també una major aproximació a la figura de l’educador social en l’àmbit de les drogodependències. A aquesta darrera PAC i part del temari, potser se li ha donat una càrrega excessiva al treball en equip i treball interdisciplinari, quan trobant-nos al sisè semestre ja ho hem treballat a moltes altres assignatures i, aquest apartat es podria haver treballat més en quant a la nostra figura professional en els diversos recursos existents.

Malgrat tot, és d’agrair la implicació de la consultora en aquesta assignatura, després d’un temps per la UOC no sempre és fàcil trobar-se davant de consultors actius, participatius, però, sobretot que fomenten la participació activa del seu alumnat. Tanmateix, resulta d’agrair la seva implicació en quant al retorn i correccions de cada PAC, en comentaris personalitzats, els quals faciliten molt la tasca d’aprenentatge en aquesta universitat virtual.

A la PS (16/06) ens trobàvem:

A partir dels continguts treballats en l’assignatura reflexiona al voltant de les següents qüestions:

Reflexiona al voltant del tema “adolescència i consum de drogues”.

a) Podríem considerar que el consum de drogues és una modalitat de socialització? Quines serien les respostes adequades davant d’un fenomen com el “botellón”?

b) Quin és el paper de la família des de la vessant de la prevenció del consum?

c) Com podem plantejar una acció educativa? Quines consideracions hem de tenir en compte?

http://migrubio.wordpress.com/educacio-social-a-la-uoc-assignatures/sise-semestre/drogues-prevencio-i-formes-daccio-socioeducativa/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.