Pràcticum I: Introducció a la pràctica professional

Descripció

El Pràcticum I ha estat concebut com una primera presa de contacte amb la pràctica professional, si bé no es contempla la realització de pràctiques externes en contextos reals de treball. El desenvolupament d’un programa de pràctiques arribarà més tard, amb els Pràcticums II i III.

La introducció a la pràctica professional a través del Pràcticum I es farà tenint en compte tres dimensions bàsiques:

- En primer lloc, els processos de professionalització, és a dir, aquells trets que ens han de permetre definir les pràctiques de l’educació social com una professió fent referència al model basat en els actors clau -tal i com s’ha esbossat en la guia docent del Pràcticum seguint principalment els treballs realitzats per Sáez (2005) i Sáez i García Molina (2006), entre d’altres-.

- En segon lloc, les pràctiques professionals, que cal vincular a les funcions i tasques que es desenvolupen en l’exercici de la professió, quelcom sobre el que s’ha reflexionat des de diferents plataformes (universitat, col·legis professionals, etc.) i que en aquest Pràcticum treballarem a partir del recorregut que proposa Moyano (2009) en el cinquè mòdul del manual docent de Teoria de l’Educació que ja vau estudiar en el seu moment i el mòdul que el mateix autor ha escrit pel manual d’aquesta assignatura, on realitza un anàlisi de les funcions professionals a partir dels Documents Professionalitzadors editats l’any 2007 per l’Asociación Estatal de Educación Social – ASEDES.

- Per últim, el treball en xarxa i interdisciplinari en la construcció de casos, atès que el professional de l’educació social coincideix amb altres professionals en diferents contextos laborals i sorgeix la necessitat d’instaurar un model de treball que faciliti l’encontre i garanteixi la conversa permanent entre aquests quan s’intervé en un cas-situació. En aquest sentit, el treball desenvolupat per José Ramón Ubieto (2007, 2009) ens servirà per analitzar els fonaments teòrics de les pràctiques del treball en xarxa partint d’una experiència en curs, el projecte Interxarxes -que des de l’any 2000 es porta a terme en l’àmbit del districte d’Horta-Guinardó (Barcelona)- on hi participen diferents actors dels àmbits de la salut, l’educació i l’atenció social de la població infantil i les seves famílies. Aquest mateix autor és el responsable del segon i tercer mòdul d’aquest manual, on explica aquest model de treball i descriu la tasca realitzada en diferents casos pràctics que aborden les problemàtiques principals que ens podem trobar en l’exercici professional.

Informació prèvia

Per a poder matricular-se del Pràcticum I cal haver cursat un mínim de 120 crèdits. En aquests 120 crèdits s’inclouen les assignatures que s’hagin pogut convalidar en el procés de reconeixement acadèmic (AEP).

Objectius i competències

Objectius:

a) Introduir l’estudiant en la pràctica professional de l’educació social

b) Ubicar la/les pràctica/ques professional/s en un marc teòric general i interdisciplinar.

c) Reforçar la formació teòrico-pràctica a través d’una proposta formativa que permeti conèixer i integrar les diferents funcions, tasques i competències del món professional.

d) Oferir elements d’anàlisi a través dels actors clau que contribueixen a construir la professió.

e) Reflexionar sobre les diferents pràctiques, formes de treball i models educatius des dels que s’exerceix l’acció professional, destacant la importància del treball en xarxa i interdisciplinari.

f) Possibilitar que els estudiants comencin a escriure sobre la pràctica professional a partir d’aquesta reflexió, compartint aquest saber amb la resta de la comunitat professional.

g) Desenvolupar un espai i una dinàmica de treball a l’aula que permeti posar en relació els continguts teòrics, instrumentals i relacionals apresos fins ara a fi d’exercir una tasca professional eficaç, crítica i responsable en l’àmbit laboral.

Competències transversals:

• Resolució de problemes i de presa de decisions
• Reflexió i autocrítica entorn al propi treball i les seves implicacions
• Treball en xarxa i en equips multidisciplinaris
• Argumentació en valoracions, judicis, crítica, exposicions o defenses

Competències Específiques

• Identificació i emissió de judicis raonats sobre problemes socioeducatius per millorar la pràctica professional
• Comprensió de la trajectòria de l’Educació Social i la configuració del seu camp d’identitat professional
• Diagnòstic de situacions complexes que fonamentin el desenvolupament d’accions socioeducatives
• Disseny de plans, programes i activitats d’intervenció socioeducativa en diferents contextos
• Avaluació de programes i estratègies d’intervenció socieducativa en diferents contextos

Continguts

Aquesta assignatura compta amb diferents materials i fonts d’informació amb els que es pretén desenvolupar tres blocs bàsics de contingut: (a) els processos de professionalització de l’educador social; (b) les pràctiques professionals, funcions i tasques de l’educació social i (c) el treball de casos a partir d’un treball en xarxa i interdisciplinari.

En l’apartat d’aquest Pla Docent referit als recursos es detallen els materials de referència, on es combinen articles publicats en revistes en obert, mòduls docents de diferents assignatures del Grau que cal recuperar i el manual docent d’aquest Pràcticum. A continuació es fa una breu descripció de cadascun d’aquests blocs i els seus materials de referència:

a) Els processos de professionalització de l’educador social

Aquest bloc de continguts s’inicia amb la lectura de l’article de Sáez (2005) “La profesionalización de los educadores sociales: construcción de un modelo teórico para su estudio” (Revista de Educación, 336.Madrid: MEC, 129-139). En aquest text l’autor proposa un model teòric des del que poder estudiar la professionalització dels educadors socials i ho fa a partir de la identificació del que ell anomena ‘actors clau’: professionals, Estat, universitat, mercat, persones amb les que s’intervé i altres professions. Una versió ampliada d’aquest article el podeu trobar en el segon capítol del llibre escrit pel mateix autor conjuntament amb José G. Molina que porta per títol Pedagogía Social. Pensar la educación social como profesión (2006, Alianza) (veure bibliografía). Us remetem a ell per a complementar la visió general que s’ofereix en el text que s’ha escollit com a base teòrica, alhora que cal recuperar el primer mòdul del manual docent de Pedagogia Social (“La reorganització conceptual del camp de coneixement. Cap a la reconstrucció de la Pedagogia Social i l’Educació Social a Europa”) escrit pel mateix autor amb l’objectiu que pogueu tornar a aprofundir en la seva proposta.

Aquest bloc recull també dos textos més de Juan Sáez escrits en col·laboració amb altres autors i que seguireu trobant en l’apartat de fonts d’informació dels recursos d’aula. Es tracta de “El Estado como actor clave en la profesionalización de los educadores sociales: de las políticas sociales a las necesidades” (Sáez y García, 2004a) i “El mercado como actor clave en la profesionalización de los educadores sociales” (Sáez, Campillo y Bas, 2004), ambdós publicats a Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria. En aquests articles s’analitza el paper que han exercit l’Estat i el mercat en la professionalització dels educadors socials. Novament, a Pedagogía Social. Pensar la educación social como profesión de Sáez i García (2006) podeu trobar una versió ampliada dels mateixos, així com un recorregut en relació als altres dos actors clau: la universitat i els professionals (veure capítols 4, 5, 6 i 7 corresponents a la segona part del llibre).

Respecte al paper exercit per la universitat en els processos de professionalització dels educadors socials seguim remetent-vos al primer mòdul del manual docent de Pedagogia Social, ja que Sáez hi exposa la reorganització conceptual del camp de coneixement de la pedagogia social, que és el camp d’investigació i formació que es desenvolupa en la universitat.

Junt amb aquest mòdul recuperem també el cinquè mòdul del manual docent de Teoria de l’educació escrit perSegundo Moyano (2010) i que porta per títol “Educació social. Acció educativa en el camp social”. Tal i com recordareu, Moyano planteja en aquest text la necessitat de preguntar i preguntar-se per l’educació social, i això li permet establir un recorregut en el que articula tres eixos fonamentals (la universitat, com un dels marcs de producció i de generació de discurs entorn de l’educació social, la professionalització de l’educador social, que té un paper fonamental en la consolidació de les pràctiques educatives, i les polítiques socials, en tant que articulen les pràctiques de l’educació social). Que pogueu revisar de nou aquest mòdul ens sembla fonamental per dos motius: en primer lloc, perquè Moyano proposa fer un recorregut per la professió centrant-se en les pràctiques que li són pròpies a partir de les interaccions que s’estableixen entre els diferents actors clau dels que parla Sáez sense repetir, en aquest cas, el seu plantejament; en segon lloc, perquè aquest mòdul permet introduir també el manual docent de l’assignatura, on el mateix autor escriu el primer mòdul, amb l’objectiu de vincular aquest primer apartat amb el tipus de pràctiques professionals que han anat configurant les tasques i funcions pròpies de l’educació social.

b) Pràctiques professionals, funcions i tasques de l’educació social

Les pràctiques professionals són les que acaben atorgant a l’educació social la seva identitat professional. Aquestes pràctiques es defineixen a partir d’un Codi Deontològic, una Definició professional de l’Educació Social i un Catàleg de funcions i competències de la professió. En el primer mòdul del manual docent, Moyano analitza aquestes pràctiques professionals a partir dels Documents Professionalitzadors que l’ASEDES (Asociación Estatal de Entidades de Educación Social) va aprovar l’any 2007 i que s’estableixen com la base des de la que s’articula la cultura i la identitat de la figura professional de l’educació social. Aquests documents els trobareu en el desplegable de Fonts d’Informació dels Recursos d’Aula. Que els estudiants pogueu treballar i debatre aquests documents és una bona forma de sotmetre’ls a crítica i mantenir-los vius, a l’hora que contribueix a establir una base des de la que articular la cultura i la identitat de la professió a la que heu de pertànyer.

c) El treball en xarxa i interdisciplinari: la construcció de casos.

Aquest és l’últim apartat que conforma aquest Pràcticum. El contingut parteix del treball realitzat per José Ramón Ubieto entorn al model de treball en xarxa i interdisciplinari. S’inclou un article d’aquest autor “Models de treball en xarxa” (Ubieto, 2005) en el que sintetitza aquest model de treball, així com dos mòduls escrits expressament pel manual d’aquesta assignatura. Aquests mòduls complementen les aportacions dedicades a estudiar el procés de professionalització dels educadors socials, les seves funcions i l’ètica professional. En el primer mòdul s’analitza el context actual de la intervenció social per situar aquesta doble perspectiva del treball en xarxa i interdisciplinari en l’exercici de la nostra professió. A partir d’aquesta primera presa de posició es descriu el mètode de treball. En el mòdul següent, amb el que es tanca el manual, s’analitzen els procediments en què s’encarna aquest mètode a partir de la construcció de diferents casos pràctics, que serveixen com a model per introduir l’estudiant a la pràctica professional.

Consulta del model d’avaluació

Aquesta assignatura només es pot superar a partir de l’avaluació contínua (AC). La nota final d’avaluació contínua esdevé la nota final de l’assignatura. La fórmula d’acreditació de l’assignatura és la següent: AC.

S’entedrà que un alumne abandona l’avaluació continuada en cas que hagi completat un nombre inferior al 50% d’activitats. En aquest cas, s’obtindran una qualificació d’AC=N.

Els estudiants que lliurin el 50% o més de les activitats d’AC però no les hagin realitzat totes (per exemple, si només han presentat dues PACS) obtindran una qualificació diferent a N, però no podran aprovar l’assignatura.

Aquells estudiants que no hagin seguit o completat el procés d’Avaluació Continuada o no l’hagin superada (C-, D, N), no tindran l’opció de presentar-se a un Examen Final.

La meva opinió personal.

Sincerament, m’esperava altra història… no diré que m’ha defraudat, perquè no és el cas, però, si que puc dir que no m’esperava aquesta assignatura així… Potser, per l’engany d’anomenar-se pràcticum, però, clar, si continuem llegint realment s’anomena introducció a la pràctica professional…

Assignatura que ha constat de 4 PACs: a la primera varem fer una observació dels recursos socials existents al nostre territori on fa feina els educadors/es socials, a la segona comparàvem les funcions que marquen els informes ASEDES amb un cas pràctic, pel qual necessitàvem entrevistar a un ES (entrevista que vaig realitzar aAsier Félix, la qual, algun dia compartiré), i les darreres dos, es tractava de construir un cas pràctic, essent la quarta PAC grupal.

Per al meu parer, una assignatura que en ocasions peca d’excés de teoria (teoria que ja hem estudiat a altres assignatures, com per exemple, família), i en altres ocasions, peca d’avorriment…

http://migrubio.wordpress.com/educacio-social-a-la-uoc-assignatures/sise-semestre/practicum-i-introduccio-a-la-practica-professional/