El Govern aprova un Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament del 2014 centrat especialment en els drets de les dones

  • El Pla Anual és el principal instrument del Govern programàtic i d’orientació política per desplegar les accions concretes i els compromisos establerts en els plans directors i aquest és l’últim del Pla Director 2011-2014
  • Aquest Pla ha estat dictaminat favorablement per unanimitat pel Consell de Cooperació, l’òrgan consultiu i de participació format per tots els actors de la cooperació catalana
  • L’eix central és l’enfocament dels drets humans individuals i col·lectius, especialment els drets de les dones
  • La cooperació al desenvolupament forma part del conjunt de l’acció exterior de Catalunya i, per tant, contribueix també a projectar la nació catalana al món
El Govern ha aprovat el Pla Anual de Cooperació al Desenvolupament 2014, amb el consens del sector, ja que compta amb el dictamen favorable per unanimitat del Consell de Cooperació al Desenvolupament. El Pla d’enguany respon a un exercici de concentració i priorització en el marc de la contenció pressupostària del Govern per aconseguir la màxima eficàcia. Les principals línies de treball són les següents:

· Defensar els drets de les persones i els drets dels pobles per aconseguir el compliment dels drets humans en la seva dimensió més àmplia, així com treballar per un model de cooperació transformadora i feminista que defensi els drets humans de les dones, perquè la desigualtat i la discriminació contra les dones persisteix arreu del món i amb especial crueltat a les zones més empobrides.

· Millorar la coordinació del conjunt de les actuacions de cooperació al desenvolupament de la Generalitat, vetllar per la seva qualitat i treballar per la coherència de polítiques públiques del Govern.

· Elaborar el nou Pla Director 2015-2018.

· Impulsar mesures de suport al sector, especialment a les entitats, que permetin millorar la seva sostenibilitat, el treball conjunt, la connexió i l’intercanvi de coneixements.

· Promoure l’Educació per al Desenvolupament (EPD) com una eina imprescindible de transformació social al Nord, vinculada amb la millora de la incidència política a nivell internacional, per contribuir a formar una ciutadania solidària i compromesa amb les situacions de desigualtats. En aquest sentit, aquest any es convoca una línia de subvencions d’EPD específica per a entitats.

El Pla Anual 2014 es desplegarà en el marc d’enfortir el posicionament internacional de Catalunya i projectar la nació catalana a l’exterior en les seves dimensions històrica, econòmica, lingüística i cultural, tal com estableix el preàmbul de la Llei d’acció exterior, actualment en tràmit parlamentari. La cooperació al desenvolupament és una dimensió central i un tret identitari d’aquesta internacionalització i, per tant, forma part del conjunt de l’acció exterior de Catalunya. D’aquí, la vinculació i articulació amb la Llei d’acció exterior, així com el compromís amb iniciatives rellevants de la societat civil, com la de l’Acord Nacional per a l’Acció Exterior.

Enguany el Govern de Catalunya destina un pressupost de 14.253.256 euros a l’Ajut Oficial al Desenvolupament. D’aquests, 6.230.100 euros corresponen, d’acord amb la Llei de pressupostos, a l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, principal òrgan executor d’aquesta política. Els departaments i organismes de la Generalitat destinaran 8.023.156 euros a actuacions de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional.

El Consell de Cooperació al Desenvolupament és l’òrgan consultiu i de participació, format per representants de tots els actors del sector de la cooperació catalana: Federació d’ONG per a la Pau, els Drets Humans i el Desenvolupament; Coordinadora d’ONG Solidàries de Girona; Coordinadora d’ONGD i altres moviments solidaris de Lleida; Comissions Obreres i Unió General de Treballadors; PIMEC i Consell de Cambres de Catalunya; Consell Interuniversitari; col·legis professionals; Consell Nacional de la Joventut de Catalunya; Consell d’Assessor per al Desenvolupament Sostenible; Grup de Participació Internacional del Consell Nacional de Dones de Catalunya; Centre d’Informació de Treballadors Estrangers; Fons Català de Cooperació al Desenvolupament; Federació de Municipis de Catalunya; Associació Catalana de Municipis, així com experts de reconegut prestigi del sector.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=269904&idioma=0&departament=33&canal=34

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

“La psicología biogenética de la adolescencia, según Stanley Hall” Stanley Hall es considerado padre de la "psicología de la adolescencia" ya que utilizó métodos científicos para su estudio. Hall tendió en puente entre el enfoque filosófico y especulativo del pasado y el científico y empírico del presente. Tomó el concepto darwiniano de la evolución biológica y elaboró la “TEORIA DE LA RECAPITULACION”, sostiene que el organismo individual atraviesa etapas, que corresponden a aquellas que se dieron durante la historia de la humanidad.El individuo vuelve a vivir el desarrollo de la raza humana desde un primitivismo animaloide, a través, de un periodo de salvajismo, hasta los modos de vivir civilizados más recientes que caracterizan la madurez.  Hall suponía que ese desarrollo obedece a factores fisiológicos. Los mismos están determinados genéticamente, son universales e independientes del ambiente socio-cultural. Etapas en el desarrollo humano: Período ...
Més informació

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Imatge
1. INTRODUCCIÓ 1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS? Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors. 1.1.1 Centres d’acolliment Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem. El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna. 1.1.2 Centre de p...
Més informació

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.

Comunitat Infantil Sant Andreu Camp del Ferro, s/núm. 93 340 76 00  Residència Kairós Bòbila, 19-23, bxos 93 454 36 76 / 93 454 87 51  Casa de Família Natzaret Av. d’Esplugues, 42-52 93 280 22 02 Casa de Família Trafalgar Trafalgar, 32, pral. 93 268 37 72  Centre Les Palmeres Gran de St. Andreu, 388 93 274 04 27  Religiosas de Jesús María-Llar Claudina Carrer del Vallès, 51 93 311 84 87 Llar Turó Blau DGAIA 900 30 07 77  Llar Sant Josep de la Muntanya Av. del Santuari Sant Josep de la Muntanya, 25 93 284 05 00  CRAE La Salle DGAIA 900 30 07 77 Obra Nostra Senyora de Fàtima Santuari, 94 93 215 15 93  CRAE Minerva Alexandre Gali, 6 93 352 08 10  Llar Infantil: La Llar DGAIA 900 30 07 77 LLar Residencia EL NINO (ASPASIM) Comtes de Bell-lloc, 150 93 406 84 09  Llar Maria Reina Dominics, 33-35 93 417 73 05 / 93 417 73 04  La Puça (...
Més informació