NNNOOOO CRIIIIDEEEEEEU!!!

La reflexió que plantejaré avui sembla en aparença senzilla però no ho és. A vegades quotidianament ens trobem en situacions pedagògiques en les quals no sabem com, els educands no aprenen. No aprenen el que volem ensenyar-los sinó que aprenen el que veuen. Més sovint del què us penseu. Els tres exemples són reals, canviant contextos i personatges, en contextos d’educació social o en que professionals de l’educació fan educació social.

[Sopar de dijous, en un CRAE qualsevol] Una educadora menja -no arriba- només un quart del plat de verdura aigualida (congelada) i massa cuita que toca avui per sopar. Ho fa a desgana, no pot dissimular que la verdura cuita d’aquesta manera no se la menjaria mai. No dubta ni un segon a deixar-la de banda, aixecar-se, i escalfar-se un plat de llenties que ha sobrat del migdia. La verdura és immenjable, avui el cuiner no tenia una bona tarda. Nou adolescents observen l’escena sense ser-ne massa conscients. Dos d’ells es queixen enèrgicament de la malaurada verdura aigualida, i l’educadora intervé per a l’explicar la importància nutritiva de la ingesta de verdura i fruita, fins i tot treu una piràmide d’aliments per acompanyar el seu fil argumental, molt ben trenat, per cert. Els joves s’enfaden.

[Un professor de llatí “molt assertiu”, en un institut qualsevol] Un professor parla “seriosament” amb un jove insolent i que el desafia. El professor retreu al jove la seva actitud de manera curiosament molt semblant a la que fa servir el pubertari de 14 anys. Li diu, de males maneres:ets un maleducat, hauries de marxar a casa teva amb el teu xumet a que et cuidi la mama, a mi no em vacil·les d’acord marrec? Només faltaria que un noiet que no sap ni fer equacions de primer grau em vingui amb aquestes maneres!!! Què em faràs, eh? Eh?! El pubertari va pujant el to, fins que el malhumorat professor l’acaba expulsant de la classe. 29 adolescents més observen l’escena perplexos.

[Hora de deures, en un Centre Obert] l’Educador puja empipat de la planta de sota, on estavacoordinant-se amb un company -deixant sols els nens i nenes del grup de mitjans- que han aprofitat l’avinentesa per a fer gresca, xerrar, fer guerres de papers…els infants en veure l’educador intenten tornar a la feina. En aquests instants, dos nenes parlen amb un to força alt al fons de la sala sobre un interessantíssim capítol dels dibuixos que els hi agraden. Com que l’excitació de la gresca anterior encara dura, el noiet de davant s’apunta a la conversa, i a crits, reivindica que ell també va veure el capítol del que parlen. L’educador llança un crit huracanat que ressona a mig barri: NOOOO CRIIIIDEEEEU!!!

L’aprenentatge es produeix per moltes causes i factors, però una d’important és l’observació de les persones a qui els infants o joves tenen referenciades. El com actuem influeix directament el què volem educar. I si no cuidem el “com” o descuidem la nostra actuació “informal” o “quotidiana” davant els infants i joves en contextos educatius, podem caure fàcilment en qualsevol de les situacions que he descrit a mode d’exemple, i no dubteu que jugaran clarament en contra la nostra intenció educativa.

Fa anys que en l’educació escolar es parla del currículum ocult; els educadors socials no estem exempts d’aquest fet, i per tant, tota acció socioeducativa que es vulgui efectiva i de qualitat ha d’anar acompanyada d’una actuació coherent. Crec que caldria planificar també en la mesura del possible, aquelles conductes dels referents que es poden produïr en el context d’intervenció amb els infants o joves per què acompanyin i reforcin l’acció educativa, i la intenció educadora que tenim. Les institucions educatives també s’haurien d’aplicar la norma, les primeres.

http://www.social.cat/noticia/4381/nnnoooo-criiiideeeeeeu