Mireia Pellicer "La professió a què ens dediquem és encara molt desconeguda. I si ho és aquí, imagineu-vos en països on no existeix aquesta titulació"

Avui us volem acostar a un dels projectes guanyadors de la Convocatòria 2013 d’Ajuts a Iniciatives Socials i de Cooperació del CEESC: Hogar el Faro (Bolívia).

Hem entrevistat a la Mireia Pellicer, educadora social i directora tècnica del projecte. 

Quan li demanem a la Mireia que es presenti, ens diu que és una persona tossuda però flexible, idealista però que toca de peus a terra i que valora els petits detalls més que les grans evidències. “Tots aquests aspectes que crec que formen part de mi és el que em va portar a estudiar educació social i voler dedicar-m’hi professionalment” ens comenta. 

La Mireia amb les noies de la llar

“Sóc tossuda perquè crec que cal treballar fort pel què realment creus, però cal saber cedir, mediar, negociar quan toca per aconseguir canvis. Idealista perquè anhelo un món millor, i és per això pel què treballo des de la realitat. Els petits detalls, i els petits avenços són els que dia a dia ens motiven a seguir en la professió, l’educació entesa com un procés continu i no com una finalitat.” Així ens remata la seva presentació.

L’associació social cristiana El Far és una entitat que té com a finalitat l’atenció a persones en risc d’exclusió social. Amb seu a Santa Coloma de Gramenet, el Far ha projectat una llar a Santa Cruz (Bolívia) que ofereix acollida per a nenes i noies adolescents que són mares o que estan en estat de gestació i que es troben en situació de desemparament i/o risc social. Actualment hi resideixen 6 noies entre els 12 i els 16 anys i 6 nadons entre els 2 mesos i l’any i mig. L’objectiu és acollir-les fins a la majoria d’edat o bé fins que el seu entorn sigui suficientment favorable com per realitzar una reinserció familiar, i formar-les per tal de poder aconseguir en el futur una plena autonomia a través d’una educació integral.

Quant de temps portes treballant en aquest projecte?

Jo em vaig desplaçar a Bolívia la primera setmana de gener d’enguany i hi he estat fins ara al maig. Ha estat poc temps, no ha arribat als cinc mesos, però tot ha sigut molt i molt intens i inoblidable! Tot i això, la llar porta més temps treballant, va acollir les primeres noies al juliol del 2012. 

Quina era la teva feina?

M’encarregava de tota la coordinació educativa amb les professionals, de realitzar totes les qüestions burocràtiques que calgués com inscripcions a l’escola, l’assistència dels centres de salut, la gestió econòmica, els informes de seguiment, sol·licitud i justificació de subvencions, l’elaboració del projecte organitzatiu anual, la captació de fons, i tots els imprevistos que poguessin sortir.

Com et vas assabentar d'aquest projecte?

Doncs casualitats de la vida, o bé casualitats que fa el saber col·lectiu. Els i les estudiants del Grau d’Educació de la UOC (i els que ja no som estudiants) tenim un grup de facebook on compartim dubtes, inquietuds, oferiments, etc... Una de les coses que fem és anar penjant les ofertes de treball de les quals ens assabentem. Una de les noies, la Laura, va penjar aquesta oferta perquè està vinculada a l’entitat El Far, li vaig dir que m’interessava i si em podia explicar una mica més de què es tractava. Vaig enviar currículum a l’entitat, em van convocar per un parell d’entrevistes i em van seleccionar.

Com s'explica la situació de les nenes-adolescents-mares a Bolívia? Com és que sorgeixen tants casos?

De fet, no s’explica. De les coses que me n’he adonat durant la meva estada és que es parla molt poc dels problemes que afecten a la societat, i menys encara hi ha voluntat per intentar canviar les coses. Pel que fa als embarassos en adolescents hi ha dues problemàtiques principals. Per una banda la gran manca d’educació sexual i educació per a la salut en general. La sexualitat és un gran tabú del què no se’n pot parlar obertament, però a la vegada, i com és evident, els adolescents mantenen relacions sexuals. La manca de coneixement fa que aquests tinguin conductes de risc, sense utilitzar cap mètode anticonceptiu i amb una gran probabilitat de contraure malalties de transmissió sexual i/o embarassos no desitjats. Per altra banda, hi ha la problemàtica de l’abús sexual. Bolívia segueix sent una societat molt masclista, i l’abús sexual a menors està a l’ordre del dia, fins i tot hi ha cert grau d’acceptació (o resignació). Però una vegada més, poc és fa per intentar combatre’l. De les 7 noies amb les que jo vaig conviure, 4 havien estat víctimes d’abús sexual, almenys que jo sabés...

Què fa el projecte Hogar El Faro per reconduir la situació o fer-la més "portable"?

Des del El Faro acollim a les noies i els seus fills i, a banda d’oferir-los l’atenció i assistència bàsica, procurem oferir-los una educació integral per tal que siguin capaces d’aconseguir, en el futur, la plena autonomia. Un requisit essencial és que reprenguin els seus estudis. Creiem que l’escolarització és bàsica per tal de generar un millor futur. Quan les noies compleixen 16 anys es procura que aquestes prossegueixin amb els seus estudis secundaris, però que a la vegada puguin compaginar-los amb una formació professional. Creiem que el fet d’aprendre una professió i disposar d’un títol que les avali les pot ajudar a aconseguir un lloc de treball més qualificat. El projecte està dividit en quatre programes principals: educació, atenció a la salut, maternal i psico-social.

El servei o projecte és obert o us deriven els casos?

Ens arriben els casos derivats des de Política Social de la Gobernación, que seria com la Generalitat, o bé des de Defensoría de la Niñez, que és depenent de l’Alcaldia. Ells són els encarregats de derivar, fer el seguiment de l’entorn de la menor i d’autoritzar si s’escau la reinserció familiar, la sortida de la llar per emancipació o el trasllat a un altra llar. Amb ells ens coordinem per fer un millor seguiment i és d’ells també, de qui rebem subvencions que ens ajuden a tirar endavant el projecte.

Com veus el futur del projecte?

Doncs el veig imprescindible. Espero que es desenvolupi segons les expectatives futures que té per a ell El Far. La idea seria anar creixent per tal de poder acollir més noies, ja que la problemàtica és molt greu i en tot Santa Cruz només hi ha una altra llar com la nostra, evidentment insuficient! Malauradament, al projecte cal invertir-hi molts diners, i les aportacions públiques que es reben des d’allà són força insignificants. La major part de finançament s’aconsegueix a través de subvencions públiques i privades des d’aquí i amb l’esforç que fan els associats del Far amb les seves aportacions.

Què t'ha aportat aquesta experiència? Què t'has emportat cap a casa?

No puc fer una llista de tot el què m’ha aportat l’experiència, però principalment considero que he après moltíssim. Aprens a empatitzar, a deixar enrere la mirada eurocentrista que tens, tot i que com a educadora social creus que no la tens, perquè la multiculturalitat, la diversitat i l’heterogeneïtat són alguns dels principals trets en els que creus, fins que no arribes allà, convius, tractes, t’introdueixes i coneixes la societat, no te n’adones de com portes d’impresa aquesta marca. El que m’emporto són set adolescents i set bebès que per sempre més seguiran amb mi d’una o altra manera. Durant aquest temps hi he conviscut 24h, set dies a la setmana!

Com veus la relació entre l’Educació Social i la Cooperació?

Malauradament la professió a què ens dediquem és encara molt desconeguda. I si ho és aquí, imagineu-vos en països on no existeix aquesta titulació. Cal que es reivindiqui la necessitat de lligar la figura de l’educador/a social a la cooperació, ja que en el que consisteix la cooperació és en generar processos de canvi i millora en la societat, i qui millor per propiciar-los que les persones especialistes en educació social. Una de les coses que jo m’he trobat allà és que estan encara en un estadi bastant assistencialista. Les polítiques públiques van encaminades en aquest sentit i suposo que és perquè les problemàtiques que tenen són tan diverses i tan urgents, que primer cal resguardar, alimentar i protegir als col·lectius, propiciar-los les necessitats bàsiques i potser en un temps podran començar a treballar en la prevenció, el canvi, el futur... per a aquestes tasques per tant, és imprescindible la figura d’educadors/es socials.

Recomanaries l’experiència a altres educadors/ores socials?

I tant! I no només a educadors/es socials, a tothom en general! Experiències com aquesta tenen un contingut vivencial tan fort que és impossible no extreure’n multitud de coses positives que t’hauran influenciat i t’acompanyaran al llarg de la teva vida.

http://ceesc.blogspot.com.es/2014/06/mireia-pellicer-la-professio-la-que-ens.html