ACOLLIMENT FAMILIAR. TU POTS CANVIAR LA VIDA D'UN INFANT

A Catalunya existeix un nombre molt significatiu de infants que viuen en un entorn familiar desfavorable pel seu creixement i desenvolupament saludable. Alguns són víctimes de maltractaments i d'altres tenen un entorn familiar que, pel que sigui, no és el més adient per créixer amb condicions. Les etapes més primerenques de la vida d'una persona condicionen enormement el seu desenvolupament futur i, per aquest motiu és important que el nen creixi en un bon entorn. Per aquells nens que no tenen aquesta gran sort hi ha l'acolliment familiar, una mesura de protecció que té com a objectiu que el nen tingui sempre un entorn familiar cuidador i afectiu.

http://www.infanciaifamilia.org

És una mesura que té diferents modalitats en referència al temps d'estada dels menors. Una de les que més potenciem és l'acolliment d'urgència i diagnòstic, per a nens de 0 a 6 anys, que es du a terme mentre s'estudien les seves circumstàncies familiars i personals i es decideix quina és la proposta de futur més convenient.

Els avantatges de l'acolliment familiar

L'acolliment familiar ofereix als nens en situació de risc la possibilitat de tenir relacions sanes i adequades amb persones adultes, relacions afectives positives dins d'un entorn familiar no desestructurat, violent o negligent. D'aquesta manera poden aprendre a relacionar-se, conviure i estimar d'una altra manera, d'una manera sana. A més, el fet que aquestes relacions sanes les mantinguin en un entorn familiar fa que l'acolliment sigui una alternativa sempre més recomanable que l'internament institucionalitzat. Això no vol dir que en els centres residencials educatius els nens no estiguin ben atesos. En aquests centres també es vinculen amb els educadors i aprenen a tenir relacions afectives positives, però no és el mateix perquè en una família les relacions que s'estableixen són sempre més properes i afectuoses. Més normalitzades. I això és fantàstic, especialment pels més petits.

Quan parlem de nens i nenes en situació de risc, nens i nenes que necessiten passar per un procés d'acolliment familiar, estem parlant de infants amb un alt risc social que no poden continuar a casa perquè les conseqüències de fer-ho podrien ser devastadores, tan a nivell físic, com psicològic o relacional. Quan els equips d'atenció a la infància detecten que un nen viu en aquesta situació se'ls separa de la família per protegir-los i avaluar la seva situació, per treballar amb la família, veure si el nen pot continuar amb ells o no i decidir quina és la millor alternativa pel seu futur. L'acolliment d'urgència i diagnostic ofereix durant aquest temps d'estudi un recurs familiar per aquests infants. Quan la alternativa de futur ja és prou clara, existeix el recurs familiar de més llarga durada, com una alternativa a la institucionalització del menor per uns terminis de temps més perllongats.

Qualsevol família o persona pot acollir un nen?

Qualsevol família pot ser família acollidora però no qualsevol família pot acollir qualsevol nen. No hi ha requisits especials per ser família acollidora, però cal tenir la motivació adequada i una estabilitat suficient. També cal que sigui un projecte compartit per tota la família. Els nens i nenes que s'acullen són de totes les edats, des de recent nascuts i fins els 18 anys i depèn del perfil de cada nen i de les característiques de cada família que el nen vagi amb una família o una altra. I la Fundació Infància i Família és present en tot el procés d'acolliment per acompanyar els nens i les famílies i per donar-los suport i assessorar-los en totes les etapes del procés.

Cal tenir en compte que un acolliment no és una adopció. Les famílies que adopten tenen un projecte diferent que les famílies que acullen. La principal motivació de les persones que acullen és ajudar un nen amb problemes en un moment de la seva vida. En principi un acolliment és temporal, perquè acaba quan els serveis d'atenció a la infància determinen què és el millor per el seu futur. Són els acolliments d'urgència i diagnosi i s'intenta que tinguin una durada determinada per no perllongar la provisionalitat de la vida del nen, perquè en la mesura que s'allarga el procés la situació es pot complicar. Però hi ha situacions que són més cròniques, situacions que porten molt temps i en les que hi ha poques possibilitats de millora. Són els acolliments de llarga durada que, en principi, no tenen data de finalització o no la sabem.

Quina és la tasca de la Fundació Infància i Família?

Durant l'acolliment, la Fundació acompanya sempre el nen o la nena i la família acollidora, donant-los suport en el que faci falta. Per exemple, en el moment del comiat. Tot i que cada família porta aquest moment a la seva manera, acomiadar-se d'una persona estimada no és fàcil. En el cas dels acolliments d'urgència i diagnòstic, on normalment els nens tenen entre 0 i 6 anys, tant bon punt el nen arriba a la família ja se'ls prepara pel moment del comiat, perquè aquest arribarà. I s'intenta que sigui el menys traumàtic possible. De tota manera, la majoria de les famílies que ho han viscut amb ells valoren l'experiència de manera molt positiva i la repeteixen. Creuen que la satisfacció de veure com el nen es desenvolupa, respon als estímuls i és alegre i la satisfacció de saber que l'han ajudat en un moment molt important de la seva vida és més gran que el patiment i el dol que han viscut en el moment de la separació.

Ara la Fundació busca famílies acollidores. Si hi esteu interessats us hi podeu posar en contacte de les següents maneres:

Per telèfon, al 93.231.00.89

Per correu electrònic a infanciaifamilia@infanciaifamilia.org

O podeu consultar la seva pàgina web a www.infanciaifamilia.org