CASA DE JOVES VILA-SECA

La CASA DE JOVES VILA-SECA, servei públic amb la gestió concertada, és de titularitat de la cooperativa d'Iniciativa Social ACTUA, SCCL, d'acord amb el conveni signat amb el Departament d'Acció Social i Ciutadania.

El centre suposa una mesura complementària al procés d'emancipació del jove, una forma de donar suport al procés d'autonomia iniciat des dels centres residencials d'acció educativa. El servei ha de reproduir les condicions de vida del jove i proporcionar els referents afectius, estables i normalitzats que l'ajudin a incorporar-se a la societat. Volem que esdevingui un model d'atenció socioeducativa sobre el qual fonamentar el nostre treball.

Proposem, doncs, un model participatiu en el qual es destaquen els punts següents:

• Veure la necessitat i la conveniència que l'individu sigui l'agent actiu del seu procés.
• Elaborar les diferents estratègies de treball amb el teixit sociolaboral i a partir d'aquest.
• Afavorir i emfatitzar els processos d'emancipació.
• Concebre el servei com una microsocietat on es posen en pràctica experiències i relacions socials.

Treballem per a la promoció, la circulació i l'autonomia personal i social dels joves, per tal que aquests esdevinguin subjectes socials, de drets i amb responsabilitats.

MODEL D'INTERVENCIÓ

Aquests principis generals han de concretar-se en una atenció individualitzada per a cada jove i respondre a unes necessitats educatives. L'educació ha d'estar vinculada al desenvolupament evolutiu, per tant, les edats es converteixen d'aquesta manera en quelcom referencial.

El jove necessita un ambient familiar que promogui i garanteixi la realització d'aquests drets i principis, així com l'aproximació a uns models de comportament propis de la societat on viu.

La CASA DE JOVES VILA-SECA porta a terme un projecte destinat a prevenir i/o pal.liar la situació de risc en què es troba un sector de la població adolescent fins als 20 anys.

És un recurs alternatiu a la família des d'on s'ha de facilitar una resposta a les necessitats materials, físiques, afectives, psíquiques i socials, procurant un desenvolupament dels joves atesos, encaminat a l'emancipació personal.

És un recurs de caràcter temporal i comporta que, des del moment de l'ingrés d'un jove, s'iniciï el procés educatiu i sociolaboral corresponent que té com a finalitat la inserció laboral i l'emancipació del jove.

PERFIL DELS JOVES QUE ATENEM
El perfil dels joves que atenem en general es caracteritza pels punts que es detallen a continuación:

• Joves en edats compreses entre els 16 i els 20 anys.
• Tutelats i extutelats.
• Amb capacitat de ser independents.
• Amb disposició de treballar i/o situació d'iniciar un treball.
• La majoria provenen d'una estada en un CRAE i tenen la voluntat d'autonomia per poder-se emancipar.

MODEL DE GESTIÓ EDUCATIVA
L'equip d'educadors/tutors atén 14 joves. Cada tutor és referent de 3/4 joves i cotutor dels altres.

Els 4 educadors referents, dos auxiliars tècnics i una insertora que formen l'equip educatiu s'organitzen en torns de matins, tardes, nits i caps de setmana per cobrir al màxim les necessitats dels joves.

Eines d'acció educativa:

- Organització i coordinació de la dinàmica:
Són les activitats i tasques que es creen sobre la base de diferents moments i espais d'atenció. Els joves han de participar en l'organització i en la distribució de les feines.

- Acció tutorial:
L'acció tutorial es concreta a través del grup d'acció tutorial, que és coordinat pel director o directora.
La tutoria és un dret del jove.

- Formació i supervisió:
Són les activitats i tasques relacionades amb la supervisió, la investigació i el desenvolupament. Estan assignades als membres del mateix equip o, en ocasions, a altres persones d'altres serveis de la Cooperativa o del GRUP CONSOP.

- Equip educatiu:
És una proposta d'intervenció participativa, en el sentit que hi ha una responsabilitat compartida pel que fa a l'organització, la gestió i l'avaluació del funcionament de la institució. És imprescindible arribar a pactes i acords entre els membres que componen l'equip educatiu, així com portar a terme la seva tasca des de la cooperació i la coordinació.

La reunió d'equip és el lloc en què es gestiona tot el que anteriorment s'ha esmentat. Dins l'equip hi ha una certa dimensió jeràrquica. Aquest compta amb la direcció, òrgan format pel conjunt dels recursos dels quals disposa el director o la directora per aconseguir el funcionament del servei.

Les diverses àrees de gestió (econòmiques, tecnicopedagògiques...) tenen com a executors membres del personal i tot allò que fan és conegut i proposat per l'equip educatiu.

No obstant això, el director o la directora és l'última persona responsable de la institució i la seva funció és garantir-ne el funcionament.

OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA EDUCATIVA
Els objectius, les activitats i els horaris a partir dels quals se sustenta l'estructuració de la dinàmica quotidiana, es basen en les necessitats dels joves i en l'activació del rol del mateix jove en la dinàmica del centre.

L'organització ha d'equilibrar i harmonitzar el sentiment de pertànyer a l'habitatge i, al mateix temps, a un cercle social més ampli (treball, barri, ciutat...). A més, es potencien espais externs on el subjecte pot exercir rols diferents i posar en pràctica allò que ha après.

El jove acorda amb el tutor o la tutora allò que farà al llarg de la setmana, però aquest acord és flexible en funció de les variacions diàries que es poden produir (necessitats laborals, sortides amb amics, activitats especials...). Després serà el grup el que resoldrà com atendrà les qüestions quotidianes i de quina forma.

Respectem els drets i les obligacions fonamentals del jove atenent els aspectes bàsics i els donem a conèixer: alimentació, higiene, descans, tenir cura de la imatge externa, relacions, formació i promoció social.

Promovem la valorització, el sentiment de pertinença al centre i el respecte als objectes.

Donem una atenció individualitzada en el seu pas pel centre, atenent la integració i l'adaptació durant la seva estada, i, finalment, l'emancipació del centre.

La consecució d'aquests objectius i el manteniment de l'estructura organitzativa en el desenvolupament de la dinàmica quotidiana, els garantim a partir del nombre necessari d'educadors en funció dels requeriments i de les característiques de la població atesa.

Les relacions institucionals amb el municipi es plantegen essencialment al voltant de l'ajuntament, de les empreses, dels centres d'inserció laboral, l'OTG, etc., tot i que es manté una actitud flexible i oberta per a cooperacions possibles amb altres institucions del territori.

ESTRUCTURA DEL CENTRE

L'edifici consta d'una planta baixa, un primer i segon pis, i un espai on s'ubica el punt d'inserció jove (PIjove), dotat d'equips informàtics i d'informació.

En una part de la planta baixa s'ubiquen la cuina i el menjador, que ocupen uns 70 metres, i a la resta dels 216,70 m2 trobem dos espais ben definits on gaudir del temps lliure, disposar de cert material lúdic, televisió, pel.lícules i un espai de formació.

La primera planta amb un total de 230 m2 consta dels espais següents: - dos dormitoris de 13'35 i 16'15 m2 amb un bany compartit. Aquests dormitoris disposen de 4 places i l'espai per als educadors de 21'95 m2 amb un bany:un espai de magatzem i un bany complementari;

• un espai per a la bugaderia;
• una terrassa d'ús comunitari a l'exterior.

La segona planta amb un total de 153'80 m2 consta dels espais següents:

• dues habitacions de 2 places, una de 3 places (11'40, 17'10 i 18'20 m2), dues d'1 plaça (de 9'30 i 11'50 m2 respectivament) i dos banys complerts;
• una habitació de 17'65 m2 amb 2 places;
• un espai de magatzem amb roba per a la llar;
• un espai de 100 m2 on s'ubica el PI jove, punt d'inserció laboral per a joves.

REFLEXIONS

L'experiència d'aquests 18 mesos de gestió del centre ha estat basada en les complicitats entre els diferents agents que intervenen en l'acció educativa dels joves atesos. La possibilitat d'establir uns canals de comunicació sota la tutela de l'Àrea de Suport permet, des que arriba la proposta a la incorporació del joves al projecte, establir un itinerari fonamentat en la necessitat de l'individu de vertebrar el seu propi futur.

La intervenció dels diferents equips (CRAE, EAIA, STAIA i els seus referents) fa que l'itinerari del jove sigui modelat per la intervenció pluridisciplinària i el treball en xarxa.

Els topalls d'aquest procés són indefugiblement els que defineixen les accions que cal desenvolupar (regularització dels papers, formació, inserció, emancipació). Aquestes accions no han esdevingut paraules sinó que han estat la possibilitat de vertebrar una acció que en definitiva manifesta la capacitat de plasmar el final de la intervenció educativa en la pròpia emancipació.

Estem segurs que la necessitat de trobar individualment resposta als processos que en molts casos han marcat el procés educatiu dels nostres joves ens obliga, evitant una intervenció assistencial, rescabalar en cada un dels currículums dels nostres joves aquelles habilitats que han anat definint el seu procés educatiu.

L'assoliment dels objectius és una tasca complexa, ja que no dependrà de la pròpia acció del joves, sinó de les respostes que rep del seu propi procés d'emancipació.

M'agradaria, en nom dels meus companys de l'equip educatiu, poder compartir amb vosaltres les sensacions que és manifesten en els joves quan assoleixen la seva emancipació. Aquesta ha de servir perquè tots els educadors i les educadores dels centres residencials d'arreu del país l'utilitzin com a exemple i perquè sigui un model de futur per als nostres joves, que esperen sota la tutela de la nostra xarxa de serveis d'atenció la possibilitat de guanyar-se la normalitat d'una emancipació que, en molts casos, passa per refer ponts de diàleg perduts amb les serves respectives famílies.

No oblidem que nosaltres hem col.laborat, per un motiu o altre, a apartar el jove del seu entorn més proper i que en arribar a la majoria d'edat ens caldrà reconduir-lo en benefici d'una emancipació sociolaboral.

Estem convençuts que el projecte d'emancipació dels nostres joves ha de tenir en compte les seves capacitats educatives, laborals i socials, per permetre'ls formar part d'una societat que, com a mesura de protecció, els ha tutelat.

Els nostres joves són avui cambrers, cuiners, mecànics, fusters, però també membres de ple dret de la nostra societat, amb drets i deures.

Aprofito l'article per a agrair a l'Isidre Carbonell de l'Àrea de Suport (ASJTET) la seva professionalitat i dedicació en el projecte.

Butlletí 14, Gener 1998

Joan Rodríguez i Serra
Director
Casa de Joves Vila-seca