Com és possible que hi hagi nens en acolliment residencial que no disposen de la seva proposta d'acolliment familiar?
Familia Gisbert Caballé
Si l'acolliment familiar és la primera mesura a dintre en compte en els nens i les nenes de Catalunya que estan en situació de desemparament, com és possible que hi hagi nens en acolliment residencial que no disposen de la seva proposta d'acolliment familiar?
Recentment, en la commemoració del DiaUniversal de la Infància, el Departament de Benestar
i Família de la Generalitat de Catalunya ha difós un publireportatge en que ens recorda la
Convenció sobre els Drets de l'Infant (1989). Entre aquests drets hi destaquen:
Necessiten ser estimats, tenir pares i mares que els tinguin cura, compartir la
vida de la seva família.
Si ens omplim la boca de bones paraules i expressem les nostres bones intencions, com és possible que els nens i les nenes se'ns facin grans en els CRAEs? Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, DEU! Oh, no pot ser, ja fa deu anys que està en el centre. Els anys passen ràpid entre edicions i reedicions del PEI. Tant ràpid com el nen o la nena veuen com se'ls hi esfuma l'oportunitat de viure en família. En paraules de l'escriptora Francesca Aliern, “Una història innecessària”.
Decidim, interpretant la nostra llei, que un nen o una nena està en situació de desemparament. Retirem la tutela als pares i castiguem al nen o nena amb una separació traumàtica, continuació de la situació anterior. No ho dubtem, som valents i tirem endavant tenint en compte l'interès del menor. Però després no sabem com continuar. Quina opció li aportarem? El traiem del foc i el deixem al desert. No podem permetre veure com es crema però després el deixem morir de fam. Cal recordar que el contrari de l'amor no és l'odi, sinó la indiferència. I entre feixos de papers i dualitats de funcions ens posarem a discutir si és culpa teva o meva.
O encara pitjor, amb fermesa afirmem que aquest/a menor no és susceptible d'acolliment. No seria millor analitzar quins suports necessitaria per tirar endavant en el sí d'una família d'acolliment? Vols dir? No, quina feinada... Si, total, segur que no hi ha cap família disponible! Entretant, potser alguna família d'acolliment resta a l'espera desesperada de rebre una proposta.
Però tranquils, amb una mica de sort quan faci 18 anys el deixarem al carrer i, com que ja és major d'edat podrà decidir tornar amb la seva família biològica. Llavors ja serà prou gran per defensar-se. I entre la boira, en veure com marxa, molts ho pensarem i algú s'atrevirà a dir-ho: “Carn de canó!”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.