Manifest dels professionals dels Serveis Socials
Els Professionals dels Serveis Socials, davant de l’aprovació de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local,
MANIFESTEM I DENUNCIEM:
L’aprovació pel Consell de ministre de l’avantprojecte, i la seua posterior tramitació i aprovació com a Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local; de no modificar-se la redacció actual, suposarà el desmantellament efectiu del quart pilar sobre el qual se sustenta el malparat Estat del Benestar Social al nostre país. En particular, ens referim a l’article set, que modifica l’article 26 de la vigent Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les bases de Règim Local sobre competències dels ajuntaments, i específicament dels Serveis Socials. La nova Llei genera incertesa i preocupació entre els/es professionals quan assenyala que l’única competència pròpia dels ajuntaments en aquest àmbit serà, “l’avaluació i informació de situacions de necessitat i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social”.
ELS AJUNTAMENTS SERAN MERS AVALUADORS I DERIVADORS, DEL RISC I L’EXCLUSIÓ SOCIAL.
Segons aquest redactat, convé assenyalar, que no es menciona el Sistema de Serveis Socials com una competència pròpia de les corporacions locals; ignorant la nova Llei, com s’ha configurat aquest sistema en els darrers trenta anys a Espanya, plenament assentat i que ha adquirit identitat suficient per a ser reconegut com un instrument fonamental del nostre Estat del Benestar.
En l’actualitat, els Serveis Socials municipals són una part fonamental de l’Estat social i de drets definit per la nostra Carta Magna, junt amb el sistema de pensions, sanitat i educació. La Constitució els va emmarcar com una competència autonòmica, per tant no hi ha un marc estatal que els definisca, a diferència dels altres sistemes, descentralitzats també, però sempre amb una legislació bàsica estatal; és a dir, és l’únic sistema on no hi ha una cartera de serveis mínims definida que establisca l’extensió i intensitat de la protecció; no obstant això, han adquirit la seua màxima visibilitat i implantació mitjançant les corporacions locals.
En aquestes darreres dècades, els Serveis Socials s’han organitzat atenent al seu nivell d’especialització; distingint-se l’Atenció Primària, de competència local, i l’Atenció Especialitzada, de competència autonòmica. Els primers constituïxen l’estructura bàsica del sistema públic de SS.SS., sent la seua finalitat aconseguir unes millors condicions de vida de la població per mitjà d’una atenció integral i polivalent. Els segons han d’entendre’s com aquells que requereixen el desenvolupament d’una atenció específica (nivell secundari) a usuaris/es amb circumstàncies especials.
Els Serveis Socials Comunitaris o Generals, de competència municipal, són l’estructura de gestió pública més pròxima que té la ciutadania per a garantir l’accés als seus drets socials; són la part més representativa del conjunt de polítiques socials en l’àmbit local. Coneguda és la trajectòria de l’administració local espanyola en el desenvolupament de serveis i programes que garanteixen la cobertura de les necessitats socials més prioritàries de la seua ciutadania. En els darrers trenta anys s’ha generalitzat una estructura capaç d’organitzar amb gran solvència tècnica i recursos pressupostaris modests l’atenció social de la ciutadania, amb gran projecció social i reconeixement.
DENUNCIEM LA INTENCIÓ DE DIBUIXAR UN ESTAT ASSISTENCIAL DE BENEFICÈNCIA
A partir de la proposta de reforma de la Llei de Bases, es disparen totes les alarmes. Denunciem l’intent de dibuixar un Estat Assistencial basat en la Beneficència i no de drets socials; un Estat en què els drets socials de ciutadania queden desdibuixats, per la imposició de polítiques públiques allunyades del ciutadà/a. La participació ciutadana en la creació, gestió i avaluació dels serveis socials desapareix. La fortalesa en la proximitat dels serveis i la millora de la governança s’elimina; i deixa les persones i famílies en mans d’unes administracions (diputacions i comunitats autònomes) que no coneixen ni la seua realitat ni les seues necessitats; en les que no participen directament, i a les que, com en el cas de les diputacions, no han votat.
LES COMUNITATS AUTÒNOMES PODRAN NO DELEGAR ELS SERVICIS SOCIALS. AUGMENTA I S’INSTITUCIONALITZA LA DESIGUALTAT ENTRE ELS CIUTADANS
En la proposta de nova Llei s’observa que en l’únic punt de l’articulat on es fa referència als Serveis Socials de forma clara i directa, és en la nova redacció de l’articule 27.2, on s’estipula que: “l’Administració de l’Estat i les de les comunitats autònomes podran delegar,… en els Municipis de més de 20.000 habitants, entre altres, les competències següents: apartat -c. Prestació dels serveis socials…”. Les polítiques socials d’Atenció Primària no poden dependre de la voluntat de delegar o gestionar que tinguen, en cada moment, cada una de les comunitats autònomes i/o diputacions que configuren l’Estat. Aquesta mesura suposa, a més, una recentralització de l’atenció social a la ciutadania, i la perduda de capacitat de projecció social futura dels municipis, deixant la cohesió social que tant depèn del territori en mans d’actors aliens al mateix.
No estem davant d’una qüestió merament terminològica. El canvi en la definició de la prestació suposa un canvi en el model de gestió; transitar de la “prestació de serveis socials i promoció i reinserció social” (llei 7/85 de Bases de Règim Local, Art.25.2), a la “avaluació i informació, de situacions de necessitat social, i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social” (nova redacció); implica deixar pel camí un model eficient que garanteix els drets socials dels ciutadans. Res positiu pareix suggerir aquest canvi. Davant d’aquest fets, defenem un model que ha demostrat la seua utilitat, eficàcia i pertinència en els darrers 30 anys.
LES NOSTRES PROPOSTES
Els professionals dels serveis socials, davant de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, volem proposar a la societat i als poders públics en particular, allò que considerem hauria de ser el mínim irrenunciable en l’expressió dels Serveis Socials municipals. Competeix als ajuntaments, per si sols o agrupats, el nivell d’atenció primària, que hauria d’integrar la següent cartera de prestacions:
Els municipis han demostrat amb escreix, en els últims trenta anys, la seua responsabilitat institucional i la seua capacitat de gestió en termes de pertinència, eficàcia i eficiència; alhora que, per la seua proximitat als/es ciutadans/es, i la seua especial sensibilitat en l’atenció als col?lectius socials més vulnerables, han demostrat la seua contribució en la garantia dels drets socials al nostre país.
D’altra banda, els professionals municipals han contribuït inestimablement en la professionalització d’aquests serveis, en el desenvolupament de disciplines i pràctiques en el camp de la protecció social, del desenvolupament comunitari, d’un exercici professional lligat al territori, a la realitat de les famílies i les xarxes socials. Hem aconseguit un nivell de desenvolupament professional i d’iniciativa tècnica en què s’han mirat molts altres sistemes de protecció i altres països… les universitats han pogut investigar, formar i planificar una formació adequada al desenvolupament del nostre Estat de Benestar. És just reconèixer que comptem amb un personal tècnic format, competent, eficaç, creatiu, en els camps del treball social, de la psicologia comunitària, de l’educació social, en la pedagogia social; no té sentit, ni des del punt de vista de la rendibilitat econòmica ni de la cohesió social, condemnar a l’ostracisme tècnic a un col?lectiu de professionals de l’àmbit local, d’experiència contrastada i altament qualificats en el complex món de la intervenció social. No és el moment de tirar per la borda els èxits aconseguits.
EXIGIM LA MODIFICACIÓ DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL
Per tot això, els/es professionals dels Serveis Socials exigim al Govern de la nació, i als diferents grups polítics que constituïxen el Congrés dels Diputats i el Senat, la modificació de l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, incorporant a la nova llei que sorgisca de la tramitació parlamentària en ambdós cambres, com a competència directa municipal, l’atenció primària de Serveis Socials i les prestacions bàsiques, que es recullen en el present escrit. Fem extensiva aquesta sol?licitud a la resta d’administracions, poders públics i agents socials.
Enllaç : serviciossocialesmunicipales.blogspot.com.es
http://www.edusoinicis.com/2013/04/manifest-professionals-serveis-socials/
Segons aquest redactat, convé assenyalar, que no es menciona el Sistema de Serveis Socials com una competència pròpia de les corporacions locals; ignorant la nova Llei, com s’ha configurat aquest sistema en els darrers trenta anys a Espanya, plenament assentat i que ha adquirit identitat suficient per a ser reconegut com un instrument fonamental del nostre Estat del Benestar.
En l’actualitat, els Serveis Socials municipals són una part fonamental de l’Estat social i de drets definit per la nostra Carta Magna, junt amb el sistema de pensions, sanitat i educació. La Constitució els va emmarcar com una competència autonòmica, per tant no hi ha un marc estatal que els definisca, a diferència dels altres sistemes, descentralitzats també, però sempre amb una legislació bàsica estatal; és a dir, és l’únic sistema on no hi ha una cartera de serveis mínims definida que establisca l’extensió i intensitat de la protecció; no obstant això, han adquirit la seua màxima visibilitat i implantació mitjançant les corporacions locals.
En aquestes darreres dècades, els Serveis Socials s’han organitzat atenent al seu nivell d’especialització; distingint-se l’Atenció Primària, de competència local, i l’Atenció Especialitzada, de competència autonòmica. Els primers constituïxen l’estructura bàsica del sistema públic de SS.SS., sent la seua finalitat aconseguir unes millors condicions de vida de la població per mitjà d’una atenció integral i polivalent. Els segons han d’entendre’s com aquells que requereixen el desenvolupament d’una atenció específica (nivell secundari) a usuaris/es amb circumstàncies especials.
Els Serveis Socials Comunitaris o Generals, de competència municipal, són l’estructura de gestió pública més pròxima que té la ciutadania per a garantir l’accés als seus drets socials; són la part més representativa del conjunt de polítiques socials en l’àmbit local. Coneguda és la trajectòria de l’administració local espanyola en el desenvolupament de serveis i programes que garanteixen la cobertura de les necessitats socials més prioritàries de la seua ciutadania. En els darrers trenta anys s’ha generalitzat una estructura capaç d’organitzar amb gran solvència tècnica i recursos pressupostaris modests l’atenció social de la ciutadania, amb gran projecció social i reconeixement.
DENUNCIEM LA INTENCIÓ DE DIBUIXAR UN ESTAT ASSISTENCIAL DE BENEFICÈNCIA
A partir de la proposta de reforma de la Llei de Bases, es disparen totes les alarmes. Denunciem l’intent de dibuixar un Estat Assistencial basat en la Beneficència i no de drets socials; un Estat en què els drets socials de ciutadania queden desdibuixats, per la imposició de polítiques públiques allunyades del ciutadà/a. La participació ciutadana en la creació, gestió i avaluació dels serveis socials desapareix. La fortalesa en la proximitat dels serveis i la millora de la governança s’elimina; i deixa les persones i famílies en mans d’unes administracions (diputacions i comunitats autònomes) que no coneixen ni la seua realitat ni les seues necessitats; en les que no participen directament, i a les que, com en el cas de les diputacions, no han votat.
LES COMUNITATS AUTÒNOMES PODRAN NO DELEGAR ELS SERVICIS SOCIALS. AUGMENTA I S’INSTITUCIONALITZA LA DESIGUALTAT ENTRE ELS CIUTADANS
En la proposta de nova Llei s’observa que en l’únic punt de l’articulat on es fa referència als Serveis Socials de forma clara i directa, és en la nova redacció de l’articule 27.2, on s’estipula que: “l’Administració de l’Estat i les de les comunitats autònomes podran delegar,… en els Municipis de més de 20.000 habitants, entre altres, les competències següents: apartat -c. Prestació dels serveis socials…”. Les polítiques socials d’Atenció Primària no poden dependre de la voluntat de delegar o gestionar que tinguen, en cada moment, cada una de les comunitats autònomes i/o diputacions que configuren l’Estat. Aquesta mesura suposa, a més, una recentralització de l’atenció social a la ciutadania, i la perduda de capacitat de projecció social futura dels municipis, deixant la cohesió social que tant depèn del territori en mans d’actors aliens al mateix.
No estem davant d’una qüestió merament terminològica. El canvi en la definició de la prestació suposa un canvi en el model de gestió; transitar de la “prestació de serveis socials i promoció i reinserció social” (llei 7/85 de Bases de Règim Local, Art.25.2), a la “avaluació i informació, de situacions de necessitat social, i l’atenció immediata a persones en situació o risc d’exclusió social” (nova redacció); implica deixar pel camí un model eficient que garanteix els drets socials dels ciutadans. Res positiu pareix suggerir aquest canvi. Davant d’aquest fets, defenem un model que ha demostrat la seua utilitat, eficàcia i pertinència en els darrers 30 anys.
LES NOSTRES PROPOSTES
Els professionals dels serveis socials, davant de la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, volem proposar a la societat i als poders públics en particular, allò que considerem hauria de ser el mínim irrenunciable en l’expressió dels Serveis Socials municipals. Competeix als ajuntaments, per si sols o agrupats, el nivell d’atenció primària, que hauria d’integrar la següent cartera de prestacions:
- Informació, orientació, assessorament i diagnòstic de situacions de necessitat.
- Ajuda a domicili i suport a la unitat de convivència.
- Ajudes econòmiques d’emergència social.
- Intervenció i mediació familiar.
- Prevenció, intervenció i inserció, dirigida a persones, famílies, grups i col?lectius en risc o situació d’exclusió social.
- Acompanyament en els itineraris d’inclusió social.
- Adopció de mesures de protecció de menors en situació de risc.
- Atenció primària a dones víctimes de violència de gènere
- Atenció primària a la tercera edat i discapacitats. Gestió de l’Atenció a la Dependència.
- Allotjament d’urgència.
- Serveis de promoció i dinamització comunitària, i voluntariat social.
Els municipis han demostrat amb escreix, en els últims trenta anys, la seua responsabilitat institucional i la seua capacitat de gestió en termes de pertinència, eficàcia i eficiència; alhora que, per la seua proximitat als/es ciutadans/es, i la seua especial sensibilitat en l’atenció als col?lectius socials més vulnerables, han demostrat la seua contribució en la garantia dels drets socials al nostre país.
D’altra banda, els professionals municipals han contribuït inestimablement en la professionalització d’aquests serveis, en el desenvolupament de disciplines i pràctiques en el camp de la protecció social, del desenvolupament comunitari, d’un exercici professional lligat al territori, a la realitat de les famílies i les xarxes socials. Hem aconseguit un nivell de desenvolupament professional i d’iniciativa tècnica en què s’han mirat molts altres sistemes de protecció i altres països… les universitats han pogut investigar, formar i planificar una formació adequada al desenvolupament del nostre Estat de Benestar. És just reconèixer que comptem amb un personal tècnic format, competent, eficaç, creatiu, en els camps del treball social, de la psicologia comunitària, de l’educació social, en la pedagogia social; no té sentit, ni des del punt de vista de la rendibilitat econòmica ni de la cohesió social, condemnar a l’ostracisme tècnic a un col?lectiu de professionals de l’àmbit local, d’experiència contrastada i altament qualificats en el complex món de la intervenció social. No és el moment de tirar per la borda els èxits aconseguits.
EXIGIM LA MODIFICACIÓ DE L’AVANTPROJECTE DE LLEI DE RACIONALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL
Per tot això, els/es professionals dels Serveis Socials exigim al Govern de la nació, i als diferents grups polítics que constituïxen el Congrés dels Diputats i el Senat, la modificació de l’Avantprojecte de Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local, incorporant a la nova llei que sorgisca de la tramitació parlamentària en ambdós cambres, com a competència directa municipal, l’atenció primària de Serveis Socials i les prestacions bàsiques, que es recullen en el present escrit. Fem extensiva aquesta sol?licitud a la resta d’administracions, poders públics i agents socials.
Enllaç : serviciossocialesmunicipales.blogspot.com.es
http://www.edusoinicis.com/2013/04/manifest-professionals-serveis-socials/
