ALGUNES EXPERIÈNCIES SOCIOEDUCATIVES EN L'ÀMBIT ESCOLAR: UEC L’esclat

Tots els membres del grup vam poder visitar l’Esclat, situat a la Rambla Marina, a Bellvitge. Vam ser rebuts per la directora del centre, la Mercè i per la coordinadora, qui ens va facilitar la visita. Vam decidir assistir a la tarda, per si teníem l’oportunitat de veure i fer d’espectadors d’alguna classe que es donges al centre, per tal de constatar la teoria amb una experiència real.

 

Vam ser rebuts molt amablement per tots els professionals del centre, els quals ens guiarien pel centre i ens aportarien tota la informació necessària. Abans de començar a veure les instal·lacions del centre, ens van oferir un espai per tal de posar en comú diferents aspectes de la institució i petites reflexions sobre el paper de l’educador/a social en un centre amb aquelles característiques. Aquest espai, molt agraït per nosaltres, el vam poder compartir amb la directora, la coordinadora, i una educadora del centre.

 

Els temes principals que van sorgir durant la conversació van ser diversos, agraïm la implicació i l’entusiasme que tenien tots per explicar-nos les seves experiències, i de contestar els nostres dubtes.

 

La directora ens va definir una UEC com una modificació curricular, en la qual assisteixen joves de 14 a 18 anys, normalment son nois i noies que presenten problemàtiques com: fracàs escolar, absentisme, agressivitat envers a les escoles i mestres. L’objectiu de la UEC és que els joves es puguin treure el graduat als 16 anys, com demana la llei, la diferencia està que s’utilitza un altre metodologia més pràctica a diferencia de les escoles formals, a través de tallers, tutories, el petit grup... Actualment, hi ha 54 places.

 

És a dir, en aquest centre s’aprenen els mateixos continguts que han d’adquirir a l’escola però de diferent forma amb tallers de: cuina, fusteria, ceràmica, decoració... són nois i noies que presenten un gran dèficit en molts nivells, que els hi costa llegir, escriure... més totes les problemàtiques que poden presentar a nivell personal, familiar...

 

Aquests nois segueixen matriculats a l’institut del que provenen, llavors si el noi o noia aprova, se’ls acredita el graduat, ja que s’informa al centre, i se’ls hi certifica el graduat.

Taller de Fusteria

Un dels punts forts de la UEC és que es treballa en grups petits, són un total de 54 joves, i un total de 5 grups d’uns 10-11 nens i nens en cada un dels grups, aquest fet té mols avantatges ja que dona veu, protagonisme, es poden sentir més propers, més atesos... i poden expressar les seves opinions. També en cada un dels tallers hi ha dos persones referents: l’educador referent i el tallerista, i així sempre l’educador pot estar atent del que passa, i pot intervenir quan hi ha algun conflicte sense trencar el ritme de la classe. I a part, també hi ha tutories individuals i grupals. Aquests tallers se’ls hi ofereix també l’oportunitat d’aprendre i aproximar-se al món laboral.

 

Problemàtica de les UEC

 

Un dels problemes que ens comentava la directora del centre, era que les UEC no estan regulades, és  a dir, no hi ha cap regulació que indiqui què pot fer i que no, depèn del departament d’educació, però tot i així, no hi ha cap document que especifiqui concretament l’actuació d’aquestes. A la vegada, hi  ha molt poc reconeixement, es necessari reivindicar aquests espais, ja que fan una feina important, i  hem de ser conscients que no tothom arriba al graduat escolar pel mètode escolar; els espais de la  UEC tenen una visió externa molt negativa, ja que existeixen molts estereotips i prejudicis, ja que  assisteixen tots aquells que tenen problemàtiques, i també perquè hi ha l’opinió que aquests centres  inclouen els nois però a través de l’exclusió.

 

Reflexions de l’equip

 

Durant la conversació van aparèixer algunes reflexions respecte al paper de l’educador, els professionals ens van remarcar que és molt important el vincle que hi ha entre l’educador i el jove, però a la vegada es busquen educadors que puguin establir relacions d’aquest tipus, ja que són contextos, que poden resultar moltes vegades difícils de controlar o de mediar. Molts d’aquests joves no tenen un referent clar, i tenen un fort rebuig cap a l’escola i cap a la figura del mestre, cap a les autoritats...

 

Una de les coses que remarcaven, era que hem de ser conscients que hi ha un % de joves que necessiten aprendre d’una altre manera, sense haver de passar per la manera tradicional, sinó en petit grup i més manual, no és ni pitjor ni millor, tan sols diferent.

 

Els educadors socials estan mes enfocats als àmbits informals, i en els àmbits formals trobem altre professionals com: psicòlegs, psicopedagogs... és a dir, el ideal seria ampliar el claustre amb educadors i aquests professionals. Ja que molts professors demanen “aquesta ajuda” ja que no estan preparats o moltes vegades no saben com enfrontar-se en algunes problemàtiques de comportament per part dels alumnes, i en moltes ocasions, troben la solució en l’expulsió de l’alumne.

Taller de decoració-fusteria

La cuina.

Un altre motiu que afecta a la no incorporació d’educadors socials a les escoles i/ o instituts perquè es un àmbit molt tradicional, i costa mes acceptar que la societat esta canviant i s¡’han d’acceptar a les noves necessitats.

 

A la vegada hi ha mols elements que s’utilitzen a la UEC que serien de gran utilitat per totes les escoles i instituts, però per temes econòmics, personals, de recursos... no interessa incorporar-ho. I per això, la UEC es converteix en una comoditat per molts instituts.

 

S’ha de ser conscient que molts nens necessiten l’acompanyament d’ algú que els guiï, i aquesta ajuda no la troben als instituts, ja que la dinàmica i la metodologia es molt diferent.

 

Molts dels noies i noies acaben contents d’haver poder assistit a una UEC ja que els hi ha proporcionat una oportunitat per poder seguir estudiant de manera diferent, i així treure’s el graduat.

 

Finalment, vam poder assistir a una classe de decoració, hi havia 7 nens i nenes, amb la seva respectiva educadora i la tallerista, un alumnes amb una gran creativitat i imaginació. Estaven pintant unes peces de fusta, la veritat es que durant l’estona que vam poder observar, els alumnes estaven tranquils i cadascú feia la seva pròpia feina, sense cap incident, sinó més aviat anaven conversant amb l’educadora i la tallerista.