Adolescència i esport a Andorra. Una sociografia de l'esport escolar i la seva perspectiva educativa

Autors: José Antonio Edo

Any d'edició: 2003

248 pàgines

Preu: gratuït

Sumari

1. Pròleg

1. Introducció

2. Metodologia de la investigacó

3. Marc teòric

4. Esport en l'adolescència: síntesi retrospectiva

5. Els hàbits esportius dels adolescents andorrans, la seva perspectiva, la de pares i la d'entrenadors

6. Resumen en castellano

7. Résumé en Français

8. Bibliografia

Resum

En l'actualitat, la pràctica esportiva és una de les activitats més freqüents durant el temps lliure de qualsevol sector de la població dels països desenvolupats, i constitueix una de les manifestacions culturals de major importància en la nostra societat. Tot això ha permès qualificar a l'esport com un dels fets més representatius i de major impacte del passat segle.

Aquest fenomen és conseqüència sobretot per l'excel·lent consideració social que té la seva pràctica. A l'esport se li atribueixen importants beneficis sobre la salut i és considerat com un excel·lent mitjà per millorar la forma física, les relacions socials, l'educació i formació de la personalitat i, a més a més, és divertit.

Principalment per aquests motius gran part de la població, sobretot entre els joves, la seva pràctica és habitual. Hi ha molts estudis en l'àmbit internacional que constaten aquesta afirmació. A Andorra, encara que a penes hi ha treballs específics, diversos dels realitzats sobre la joventut del Principat determinen que l'esport és una de les activitats preferides durant el seu temps d'oci (Càritas-Andorra, 2000; Raonador del Ciutada, 2000; Martínez, 2000; Institut d'Estudis Andorrans, 2001). A més d'altres països, a Espanya, autors com García Ferrando en successives enquestes sobre la joventut efectuades durant l'última dècada també mostren resultats semblants (García Ferrando, 1993 i 1997).

La gran evolució de l'esport en distints àmbits ha impulsat la promoció d'aquesta activitat cap als joves, així com el desenvolupament de programes d'educació física escolar amb importants objectius pedagògics. Entre ells, cada dia més en auge, els relacionats amb la salut, amb la pretensió, entre altres aspectes, de crear hàbits de vida saludable entre els joves en generar una afició esportiva per a tota la vida.

Perquè els joves obtinguin els objectius pretesos amb la seva pràctica, es desenvolupa una intensa campanya per part de les institucions, des de les que se'ls anima, subvenciona i facilita la participació fora de l'horari escolar en forma d'activitats extraescolars; encara que en determinades activitats també subgeu un altre tipus de propòsits de tipus polític i econòmic. Generalment aquestes activitats són dirigides des dels centres educatius, clubs esportius, federacions i altres institucions nacionals –a Andorra els comuns i el Ministeri d'Educació, Joventut i Esports-.

L'esport realitzat en l'edat escolar, a diferència del realitzat pels adults, sembla tenir més repercussions positives pel seu impacte en la formació integral com a persones. Coincidint amb altres autors especialistes del tema, Gutiérrez (1995) subratlla que el terreny físic-esportiu constitueix un excel·lent mig de promoció i desenvolupament de valors socials i personals, sobretot per als més joves. Gràcies a aquesta activitat, els adolescents desenvolupen variades capacitats personals i habilitats de relació amb els altres. Liderar un equip esportiu, cooperar amb els seus companys per aconseguir l'èxit o comprendre que l'esforç de l'entrenament té una compensació, són algunes de les situacions que poden afavorir el desenvolupament personal dels esportistes, les quals són transferibles a altres situacions de la seva vida personal.

Moltes investigacions aporten dades sobre els beneficis que poden arribar a obtenir els que ho practiquen. Per aconseguir-los, l'adolescent ha de realitzar una petita inversió de temps i esforç, i encara que per a la majoria d'ells aquesta activitat només suposa diversió, no sempre són conscients dels efectes positius que sobre ells mateixos pogués exercir.

Les conseqüències favorables de la seva pràctica estan fonamentades principalment en una estesa creença social de les magnificències de l'esport. No obstant això, creiem que aquestes consideracions no estan totalment lliures d'un caire de tipus sociocentriste (Combessie, 2000), pel que la nostra societat actual pogués atorgar a qualsevol pràctica esportiva els esmentats beneficis, quan la realitat mostra que no sempre és així, ja que varia en funció del tipus d'esport i el mode en què es practica. Sota aquest plantejament, amb freqüència, els pares i educadors ens preguntem: en quines condicions s'ha d'exercir l'activitat?, està justificat el temps que han de dedicar-li els adolescents, així com la gran promoció d'aquestes activitats? Sembla que val la pena l'interès, no obstant això, també es qüestiona des d'un altre punt de vista si aquestes pràctiques tenen realment un pes important en l'educació dels adolescents, la seva pràctica habitual afavoreix o perjudica el rendiment acadèmic? Potser poguessin no tenir cap efecte en aquest sentit o, potser, aquesta relació entre l'esport i els èxits escolars pugui ser variable i estar mediatitzada pel tipus d'esport i el mode en què es practica. Davant tal situació, podríem respondre a les qüestions plantejades dient que depèn de les circumstàncies, establint, perquè, com transcendental les condicions en què es produeix la pràctica.

És habitual considerar, encara que cada dia menys, que un dels aspectes desfavorables de l'esport escolar és el temps que suposa dedicar-se a aquest en detriment, entre d'altres activitats, de l'estudi. Per aquest motiu, hi ha pares que intervenen disminuint el temps dedicat pels seus fills a l'esport. La raó que freqüentment al·ludeixen és que creuen que estudien menys i que afecta les seves qualificacions. Malgrat tot, molts opinen que exerceix una influència positiva, encara que sigui de manera indirecta, desenvolupant aptituds que afavoreixen la capacitat per estudiar.

D'altra banda, segons l'abundant literatura esportiva, aquestes activitats poden canalitzar les necessitats d'exercici físic i de diversió dels joves, millorar i incrementar les amistats, desenvolupar la capacitat de concentració, de motivació i fins i tot afavorir l'autoestima i incrementar el nivell de les aspiracions personals. També és opinió estesa que excepte les èpoques d'exàmens i en els nivells superiors de l'educació secundària o en els estudis universitaris, les activitats esportives tenen una repercussió positiva en la formació dels estudiants i no exerceixen, normalment, una influència negativa en el rendiment acadèmic.

Les xifres de participació esportiva segons els estudis realitzats a Andorra mostren que al voltant del 60% dels joves practica. Coincidint aquest percentatge aproximadament amb estudis realitzats a Espanya i els altres països contrastats. En altres estudis realitzats només entre adolescents aquest percentatge augmenta, superant en alguns trams d'edat el 75% (Ponce, 1998, p. 201; i Rodríguez, 2000, p. 122).

La gran dimensió d'aquesta activitat avui dia ha inspirat nombrosos estudis, en ells se subratlla la importància que té ampliar el coneixement sobre els hàbits i efectes de l'activitat esportiva per impulsar i facilitar la planificació, promoció i organització encertada de quelcom considerat com indispensable en l'educació.

El present estudi, basat en la tesi doctoral del mateix autor, pretén contribuir a explicar l'interès generalitzat en la promoció esportiva cap als adolescents. Té unes característiques que han requerit un treball empíric amb connotacions d'investigació sociològica i la seva elaboració s'ha fonamentat en un mètode quantitatiu i complementat parcialment pel qualitatiu.

El treball comprèn cinc capítols. Els quatre primers donen la forma a una primera part que comprèn la dimensió teòrica i el quinto presenta l'informe de les dades i conclusions més rellevants, així com els suggeriments que d'elles es deriven. Són, d'alguna manera, les respostes aconseguides en relació amb els objectius plantejats, que signifiquen, en el seu conjunt, una aportació per a la millora del coneixement de la realitat de l'esport dels adolescents a Andorra.

L'anàlisi i interpretació dels resultats obtinguts d'un ampli estudi estadístic, recopilat i exposat en la tesi referida, és massa extens per incloure-ho en la present publicació, per als més interessats remetem a la consulta del document complet, on es mostra amb detall l'estudi descriptiva i l'anàlisi multivariable (comparacions, taules de contingència i correlacions) que ha permès descobrir l'existència o no d'associacions entre les variables establertes. Alguns resultats ofereixen dades insabudes a Andorra, encara que en major o menor mesura esperats, i altres confirmen èxits d'altres investigacions realitzades en diversos països, que també es produeixen al Principat. En conjunt, es pot dir que hi ha una coincidència en el més important amb les tendències principals que es donen internacionalment en matèria d'esport escolar.

http://www.iea.ad/publicacions-cres/monografies?id=640