“El que fem amb els nois i noies extutelats amb els que treballem és preparar-los per al viatge de la vida”

Nerea Arechaga, Montse Cañizares, Glòria Grau, Diana Rambla i Joan Prat són l’equip responsable dels pisos tutelats del projecte Pont Jove de Servei Solidari. La paraula equip ve del francès i, durant l’Edat Mitjana, s’utilitzava per la feina de preparar un vaixell amb tot el que necessités per iniciar el seu viatge. En certa manera, això és el que fan ells amb els noies i nois extutelats amb els que treballen: els preparen per al viatge de la vida.

Quina és la vostra feina com a educadors socials?

Nerea: Acompanyem els joves extutelats –en la frontera dels 18 anys- cap al seu procés d’autonomia.

Glòria: Dotem aquests joves amb les eines que necessiten per ser independents en un període curt de temps.

Diana: Quines eines? Competències socials, emocionals i personals lligades al dia a dia. Han d’aprendre a gestionar el temps i els diners, adquirir compromisos o responsabilitats, exercir la seva llibertat. Els orientem en el seu procés vital.

Joan: amb la idea de sostenir l’itinerari que comencem a construir, que no es trenqui, i d’una manera integral. Aquí ho treballem tot: els derivem al psicòleg si cal, parlem del seu futur o els acompanyem a renovar la documentació.

Com es concreta aquesta tasca en el dia a dia?

Montse: les noies i nois viuen en pisos sense cap adult. Comparteixen amb tres o quatre companys del mateix gènere, ja que es més difícil treballar adolescents junts. Nosaltres cada dia de l’any passem pel pis, en funció dels horaris dels joves, que estudien o treballen. D’una banda, hi ha reunions prefixades: una tutoria setmanal individualitzada, i les reunions de pis, tots plegats. Establim petites normes de convivència i nosaltres tenim una feina de supervisió a tots els nivells, des dels estudis a la neteja del pis.

Glòria: Som un cert referent de cara a l’escola, els metges… quan cal els acompanyem o estem en contacte. En alguns casos molt concrets, estem coordinats amb els referents judicials dels menors amb casos pendents i fem l’acompanyament amb els advocats.

Joan: els ajudem també en la seva xarxa social I relacional, com pot ser derivant-los a un esplai o una biblioteca, els apropem als recursos d’inserció laboral i els ajudem en els tràmits. És important que coneguin els recursos als quals tenen accés com a extutelats, joves i ciutadans.

Existeixen tòpics i fins i tot prejudicis davant d’algunes paraules com extutelats o centres de menors. Qui són els nois i noies amb qui treballeu?

Montse: adolescents com qualsevol altre però amb una motxilla més grossa sobre la seva esquena.

Nerea: Jo destacaria la inestabilitat a què s’enfronten.

Diana: La seva falta de confiança en si mateixos. Viuen fora de la seva família biològica sabent que aquesta existeix. És dur!

Joan: són nois i noies, d’aquí i de fora, amb menys oportunitats per desenvolupar les seves capacitats educatives i emocionals. Si no hagués nascut on va néixer, potser hauria anat a la universitat.

Un dia, aquests nois i noies, continuen el seu camí. Se’n van. Què creieu que s’emporten de vosaltres? O què us agradaria que s’emportessin?

Montse: Un vincle positiu. Alguns en tenen però no són positius o la relació que s’estableix no és sana. A nosaltres, ens tenen allà, ho facin bé o malament. Han patit abandonament, potser més d’un, i això els ha trencat. Quan fan alguna cosa, els preocupa que no els facis fora.

Glòria: Límits. Tots necessitem una persona que ens digui això està bé, això malament. I que et doni vies per solucionar-ho. Ensenyar-los els límits d’una manera positiva. I que aprenguin que tenen responsabilitats, drets i deures.

Nerea: Són nois i noies amb molta inseguretat i baixa autoestima. Vull que se sàpiguen acceptats.

Diana: un referent adult positiu. Els pares i mares hi són. No ens enganyem. Potser no es comporten com els agradaria que ho fessin o potser només hi són en el seu imaginari mental. Però pesen.

Joan: Estarem al seu costat no per caprici ni perquè ens caiguin bé. Si ell tira endavant, tu hi ets. Si no, també. Però ha de quedar clar que el nostre no és un paper de pare, mare o amiga. Sóc el seu educador i, en aquest cas, és una figura més propera que en entorns socials més estables. Estem amb ell durant un període de la seva vida i així ho ha de viure.

Treballeu cada dia de la setmana, sense horaris ‘normals’, de vegades en situacions dures personalment i professionalment. Què fa que, malgrat tot, anys després, vulgueu continuar fent aquesta feina cada dia?

Nerea: El meu compromís amb els nois i noies. A més, m’agrada el meu equip de companys. Això fa que el dia a dia sigui millor encara que sigui dur.

Montse: El compromís amb la vida. Des de petita no he pogut amb la injustícia. Hi ha coses que no et passen desapercebudes i sempre he volgut una feina lligada a les persones. El dia a dia desgasta, és cert. Demana molt però també dóna molt.

Glòria: A nivell personal, em sento molt afortunada. No he fet res per merèixer el que tinc. Néixer en un lloc o en un altre et facilita les coses. No només els recursos, també les emocions. Creixes, mires el teu entorn i descobreixes que allò que tu consideres normal, algú no ho té. I has de retornar el que se t’ha donat.

Diana: El tipus d’intervenció que fem amb el jove és global. Estem treballant tots els aspectes de la persona. Podries pensar que ho faig sola però no! Darrere tinc un equip, un equip amb qui m’entenc.

Joan: Treballar amb persones enganxa. Hi ha moments durs, menys dels que pensa la gent, però els bons recompensen tant que fan que el balanç sigui positiu.

Qui és qui?

Nerea Arechaga treballa a Pont Jove des de fa 6 anys. Va estudiar Psicologia i dos postgraus en psicomotricitat escolar i problemes de conducta escolar. Abans, va treballar com a educadora social a l’Escola Pia Calassanci.

Glòria Grau treballa a Pont Jove des de fa tres anys i mig. Va estudiar Psicologia, Educació Social i un Màster en Drogodependències. Ha treballat com a educadora social a CRAES i Punts de Trobada on els joves i nois tenen visites supervisades amb les seves famílies.

Montse Cañizares treballa a Pont Jove des de fa 8 anys. Va estudiar Antropologia i Educació Social i un postgrau en cooperació internacional. Com a educadora social ha treballat com a tècnic d’urgències a la DGAIA i al CRAE, i a visites biològiques.

Diana Rambla fa tres anys que treballa a Pont Jove. Va estudiar Educació Social i tècnic de tèxtil. Va treballar amb toxicòmans i com a educadora a Escola Pia Calassanci.

Joan Prat fa 20 anys que treballa en els pisos d’extutelats. Va estudiar Filologia, Educació Social i un postgrau en treball social i educatiu. Ha treballat com a educador a justícia juvenil i com a docent de formació reglada i no reglada en diferents escoles.

http://www.serveisolidari.org/blog/?p=430