Els nens erràtics per Ramon Miralpeix Jubany.

Treballo en una institució, en un centre específic, L'ALBA, format per una UME1 i un CD, que en moltes ocasions ve a ocupar el lloc de la darrera baula, anella de la cadena que constitueixen els diferents llocs per on ha anat passant el nen en edat escolar, nen a qui també per aquesta circumstància qualifiquem d'errant –es a dir, més enllà de l'errància estructural de molts d'aquests subjectes. 

Amb els que ens trobem és en una mena d'acoplament, o reverberació, si puc dir-ho així, entre l'errància 2 que “pateixen” els propis nois i la resposta que es troben en la realitat, especialment des de la institució escolar -no per res especial, sinó pel lloc que ocupa en l'ordenament social. Per entendre'ns, a la manera poc subjecte, continguda, a la manera erràtica de funcionar d'aquests nens, se'ls respon de tal manera que, la institució que hauria de contenir-los no pot, de manera que en ocasions s'inicia un itinerari sense massa sentit, erràtic, de centre a centre, erra que erra, fins a un darrer que té com a funció el fer de cotxe escombra en aquesta cursa, i on es certifica l'exclusió del nen del circuït ordinari, però també on, afortunadament per a molts, s'atura l'errància, l'anar d'una banda a una altra a la que estaven atrapats.

1.- Els marcs.

1.1. L'escola

La premissa universal d'un ensenyament obligatori orienta i ordena el camp on ens trobem, per una qüestió ben simple: prioritza el sistema escolar, és a dir político-social3 per damunt d'aquell a qui hauria de servir suposadament: el nen. 

Algunes conseqüències: 

a.- Per llei no hi ha, no hi ha d'haver, cap nen no escolaritzat, no hi ha nen entre 3 i 16 anys fora del marc escolar. Aleshores, aquest serà el camp on necessàriament apareixerà el ventall més gran de les “conductes no adaptades”, és a dir, d'entrada, no adaptades al marc. En aquest sentit, l'escola manté una relació privilegiada amb la salut, aquí ens referim a la “salut mental”- quan en la majoria de protocols, la valoració de la conducta pel que fa a la seva adaptació al medi és fonamental; és a dir, si les coses funcionen com han de funcionar, tot va bé, i si no, és un problema; però, és clar, el problema no es col·loca generalment en el marc on s'ha d'encaixar, sinó en aquell que no encaixa en el marc. 

Les solucions que s'implementaran tendiran a ser també universals: per a tots aquells a qui els passi X, que tinguin el problema X, trobaran una resposta X', dins del mateix marc.

Aquesta posició “totalitària” -en aquest sentit de per a tots- la podem veure i viure en el paradigma de l'escolarització “inclusiva”, és a dir: a la premissa: “tots els nens escolaritzats de 3 fins els 16 anys” -ensenyament obligatori- s'hi afegeix: “tots els nens a l'escola ordinària”. Tant una premissa com l'altra les podem col·locar en l'àmbit de l'ideal, i si hi afegim la realitat subjectiva que hi ha com a primera, és a dir, els nens i cada nen, poden tenir un valor molt diferent del que tenen a la realitat, poden tenir el valor de “tendir a”..., “de desitjar que”... Suposar la bondat l'escola, i la bondat de la mateixa escola per a tots – nivell de l'Ideal-, és molt diferent que la seva implementació en l'ordre de la llei, de la norma efectiva del “per a tots” – nivell del Superjò ; aleshores al sistema li surten nans... nens que no encaixen, i en el forçar aquest encaix hi ha sovint un recorregut, una errància, l'anar d'una banda a l'altra intentant que, ara sí, encaixi en el mateix marc.

1.2.- Allò social.

Ens interessa aquí allò social representat per les conselleries, regidories, ministeris d'afers socials, de benestar social... El nen es troba col·locat en un marc que li suposa una posició que ve fonamentalment definida per la “declaració universal dels drets del nen” (aquí, el punt de partida del marc és el dels drets, no el dels deures, la qual cosa dimensiona la qüestió de manera molt diferent que en el cas de l'escola, perquè aquí els drets són suposats d'entrada com a possibilitat de ser exercits, de manera l'ens social ha de vetllar pel compliment d'aquests drets quan hi ha alguna sospita que són conculcats. Un dels drets fonamentals és el d'empara per part dels seus pares, i quan això no és possible, de l'Estat.

En aquest sentit, ens trobem amb altres menes d'errar en els nens, quan, vetllant per aquest dret d'empara, alguns d'ells també tenen un recorregut per un circuït que passa per la família, també l'extensa, la tutela de l'estat en institucions destinades a aquesta finalitat, les famílies acollidores i les famílies adoptives. En una altra banda vaig treballar precisament la incidència d'aquesta errància en alguns nens.

Una mostra del que estem parlant – no li dono cap valor validable estadisticament- la tornem a trobar en un d'aquells camions escombra que és la institució en la que treballo. Dels 16 nois de la UME dels que m'ocupo jo com a clínic, 3 estan tutelats per la DGAIA i viuen en un centre per a nois tutelats, 2 més, tot i que viuen amb la mare, estan seguits per un EAIA4, i uns altres 2 són adoptats.

1.3.- El sistema de salut.

Només una pinzellada, perquè entre nosaltres comptem amb un veritable expert, el Dr Josep Moya, de manera que l'invito després, si vol, a afegir el que cregui convenient. No es tracta aquí d'un sistema totalitari en el sentit que deia abans de “per a tots obligatòriament”, sinó universal, en el sentit que tots hi tenim accés, si el necessitem.

Sabem que molts dels indicis que per un determinat clínic assenyalen cap una estructura psicòtica en un nen, per a altres indiquen només símptomes parcialitzats , que com a tals no inhabiliten la inclusió a l'escola ordinària, per exemple, símptomes obsessius i compulsió a repetir-los, quan són igualats a untrastorn obsessivo-compulsiu (TOC), o conductes disruptives, que acaben patinant cap al calaix de sastre del TDAH, o quan algun pediatre, davant el mutisme d'un nen, respon per la banda del desenvolupament, que ja madurarà, sense adonar-se que potser té un autista al davant.

Però tot es complica -o es simplifica-, quan en connexió amb el règim d'escola inclusiva i la pressió a la “normalitat” universal, ens trobem que hi ha un lliscament en el tractament dels problemes que ve de lo social, però també d'unes determinades posicions de la clínica: molts trastorns passen de ser psicopatològics a ser acadèmics, o d'aprenentatge: l'exemple més paradigmàtic el trobem en un trastorn classicament psicopatològic dur i tan greu com és l'autisme... La pressió d'uns pares que no accepten el que li passa al seu fill, sotmès a la psicosi més greu que coneixem, s'alia amb la política d'inclusió a l'escola ordinària i a una medicina psiquiàtrica que inscriu el diagnòstic en una classificació nebulosa com és l'espectre autista, o en un altre que llisca cap a la suposició d'un desenvolupament a fer -Trastorn generalitzat del desenvolupament (TGD) El resultat final és que l'únic tractament necessari per a l'autisme és per l'aprenentatge. No és estrany que una de les associacions importants dedicades a l'autisme porti per nom, precisament, “Aprenem”.

Alguns casos a tall d'exemple.

B és un noi que arriba als 12 a derivat des de l'EAP i un servei de salut mental infanto-juvenil. El seu recorregut és doble, per una banda, la que ve d'allò social: després de viure amb els pares, el pare mor, se li retira la custòdia a la mare per incapacitat de fer-se càrrec del nen a causa del consum de tòxics i la deriva que comporta, passa a ser tutelat per EAIA però mantenint la custòdia una àvia, i finalment és retirat de l'àvia i passa a una casa-residència de la DGAIA5. Paral·lelament des de l'EAP6, i des del servei de salut mental, mentre està vivint amb aquella àvia, és derivat a l'ALBA on encara segueix, a causa d'uns trastorns tan greus de conducta que el fan incontenible a l'escola ordinària. Les conductes disruptives són tan greus que posen en risc la integritat pròpia i la dels companys, això tant a l'escola com a casa. Els problemes comportamentals de l'escola es resolen immediatament amb el canvi de marc... “escolar”. Els problemes a casa hauran d'esperar més a resoldre's... fins el moment d'anar a la casa-residència de la DGAIA 

J és un noi que arriba derivat de l'Hospital de Dia, al qual havia anar a parar des del CSMIJ7, per uns trastorns de caire paranoic, que cursaven amb una impossibilitat de sortir al carrer, i per tant d'anar a l'escola, El seu recorregut, si vaig comptar bé, va ser de 8 escoles abans d'arribar a l'ALBA. No és clar que ni tan sols aquí pugui sostenir-s'hi.

M és un autista de 9a. Així va ser diagnosticat per un CDIAP8 i un Hospital de referència. Tot i això va ser derivat a un centre especial, i d'aquí, al cap de un parell d'anys, a l'ALBA on és atès al Centre de Dia. Quan arriba, als 7 a. només diu 2 paraules, la seva única relació amb els altres és amb el cos a cos, però no hi ha relació intersubjectiva, de diàleg. En aquest moment hi ha possibilitat comunicativa, a través de la paraula, de signes i d'imatges, i estableix un diàleg amb l'altre.

Una resposta concreta.

L'Alba, el Centre Específic on treballo, és concertat amb el Departament d'Educació i té un conveni amb el Departament de Salut

En aquest moment hi ha 68 pacients-alumnes, 21 al CD i 47 a la UME, quasi la meitat dels quals provenen dels EAP, poc més del 40 % de Salut -Hospitals, CSMIJ, Hospital de Dia, i UCA9- I la resta prové de la DGAIA, dels CDIAP i algun arriba derivat privadament.

S'organitza pel que fa a l'atenció als nens en dues àrees: L'Àrea Clínica, psiquiàtrica i terapèutica, i l'Àrea Socio-pedagògica.

Tots els nens s'atenen en les dues àrees, és a dir té un clínic de referència en la institució a més de formar part d'un dels grups de la UME o del Centre de Dia. En la majoria dels casos, aquest referent clínic és el seu terapeuta, i en alguns d'aquests un mateix nen és atès també psiquiàtricament al Centre. En aquesta àrea hi treballen actualment 3 clínics, de formació: dos psicòlegs clínics i una psiquiatre. 

Paral·lelament, cada nen és adscrit a una unitat socio-pedagògica... tot i la flexibilitat d'aquesta adscripció. A l'Àrea Socio-pedagògica hi treballen 30 professionals de molt diversa formació: mestres d'educació especial, psicòlegs, psicopedagogs, logopeda, logopeda especialista en llenguatge alternatiu i augmentatiu, tècnics d'integració laboral i d'inserció social, psicomotricista, art-terapeuta, a més dels 28 monitors de menjador i temps lliure.

Els nens són atesos en dos dispositius diferents depenent de la patologia amb què arriben:

UNITAT MÉDICO-EDUCATIVA INFANTIL I JUVENIL,i per a nens en edat escolar que pateixen trastorns que els impossibiliten l'estar en una escola ordinària, i que van des de les psicosis, fins a trastorns de la personalitat, o trastorns adaptatius de la conducta. Aquests nens segueixen, en condicions particulars per a cadascun, el propi currículum escolar.

CENTRE DE DIA ii : CENTRE ESPECÍFC per a nens i adolescents afectats de patologies més greus, que podem dividir bàsicament en autisme i psicosis infantils.

Lliguen aquesta estructura dos elements fonamentals, sense els quals no seria possible ni l'existència ni el funcionament de l'Alba: la Direcció, com podeu suposar, fonamental, de part de Daniel de Leon, i l'Àrea Administrativa, que per a molts nens constitueix un “recurs” més de la institució on anar a demanar alguna cosa, a mostrar algun treball... on sentir-se acollits d'una altra manera.

De com està estructurat el Centre, se'n poden deduir les finalitats a les quals serveix, és a dir, les seves raons... perquè no respon a cap model tipus, ni escolar ni de salut mental. L'aposta per la inclusió de l'Àrea Clínica com a part constituent de l'Alba és probablement el tret diferencial que es reduplica si hi afegim la seva orientació: psicoanalítica. Tota la institució queda tenyida per la mirada clínica sobre el nen o l'adolescent, des de les primeres entrevistes d'admissió, fins a les dues reunions setmanals amb els equips de la UME i del CD o les sessions clíniques, passant per les entrevistes de seguiment amb els pares, les reunions amb cada referent pedagògic, les entrevistes amb els clínics i referents socials externs, i naturalment, les sessions psicoterapèutiques i l'acollida “d'urgències”. El dispositiu obeeix a unes finalitats, com n'és una la d'intentar assegurar el màxim respecte per a cada subjecte, de manera que no quedi colgat pel discurs que genera al seu voltant com a malalt mental; en uns casos acompanyar aquest subjecte a una trobada no dolorosa amb els altres, en altres casos, a fer-se responsable de les seves decisions... 

Ens queden moltes coses per dir, i segurament aquest model pot ser contestat des de diverses posicions, tant del món educatiu com del món de la salut, però la seva raó més sòlida està en els efectes, en els resultats que es produeixen en la majoria dels nois i noies que hi passen.

1UME: Unitat Médico-Educativa.

2Del diccionari de l'IEC: Errar-.1 v. intr. [LC] Anar a l’atzar, d’una banda a l’altra. Erraven perduts per les muntanyes. 

2 intr. [LC] Desviar-se de la veritat, moralment del dret camí. He errat, perdoneu-me. 

3 1 tr. [LC] Equivocar, no encertar. Hem errat el tret. Hem errat el procediment. 

3 2 intr. pron. [LC] Ens hem errat de camí. 

3 3 [LC] anar errat Anar equivocat de camí o d’orientació intel·lectual o moral.

3Quan dic que orienta políticament, vull dir que la funció de l'escola no és altra que la de crear les anelles que són necessaries per seguir fent grossa la cadena: productors-consumidors.

4EAIA: Equip d'Atenció a la Infància i Adolescència.

5DGAIA: Direcció General d'Atenció a la Infància i Adolescència.

6EAP: Equip d'Assessorament Psicopedagògic.

7CSMIJ: Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil.

8CDIAP: Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Primarenca.

9UCA: Unitat de Crisi per a Adolescents.

iLa Unitat Médico Educativa del Centre l'Alba és un dispositiu per a pacients-alumnes que necessiten d'una assistència en Salut Mental i a la vegada presenten necessitats educatives específiques.

Es tracta de patologies mentals d'aparició en el període de latència o en l'adolescència, trastorns de tipus esquizoide que debuten en l'adolescència, estructures psicòtiques no desencadenades amb símptomes positius de deliri o al·lucinacions, trastorns caracterials o psicopàtics, trastorns neuròtics greus amb conductes histriòniques o trastorns obsessius compulsius amb freqüents passatges a l'acte.

Són subjectes que en el moment post-crisis necessiten d'una atenció integral des del punt de vista medico-psiquiàtric, terapèutic i soci-educatiu.

Perfil dels alumnes-pacients de la UME:

Es tracta d'infants i adolescents en edats compreses entre els 7 i els 18 anys, que durant la seva vida escolar han patit dificultats, amb greus mancances en la realització de llaços interpersonals, familiars i socials, i amb constants transgressions de les regles, les normes i les lleis tan necessàries per a una bona convivència.

Cal tenir molt en compte que es tracta d'uns subjectes amb una història plena de rebutjos i expulsions, que mostren falta d'interès, apatia vers propostes fetes, impulsivitat i sovint agressivitat.

Organització de la UME

La U.M.E. està formada per sis unitats ( U1, U2, U3, U4. U5, U6 ) cada una d'elles en un espai o aula independents i coordinades per sis titulars d'aula, quatre educadors i un terapeuta ocupacional repartits de manera que es puguin fer agrupaments diversos amb més d'un professional per grup, de manera que es pugui oferir una atenció el més personalitzada.

Els grups U1 i U2 corresponen a la unitat infantil, on es dóna atenció a nens d'edats entre 7-8 i 11-12 anys.

Els grups U3, U4, U5 i U6 formarien la Unitat d'adolescents, amb alumnes pacients d'edats entre 12-13 i 18 anys.

En totes dues unitats es té en compte l'edat del noi/a i els seus coneixements previs sobre cada una de les matèries que ha de cursar pel tal d'elaborar un currículum el més ajustat possible a les seves característiques i necessitats.

iiCentre de Dia

El Centre de Dia atén una població amb problemes psiquiàtrics crònics, que impliquen un dèficit important del funcionament de l’individu, de la seva autonomia personal i social.

El Centre de Dia tindrà com a funció bàsica, oferir programes individualitzats de rehabilitació que permetin als individus aprendre o recuperar les habilitats necessàries per tal d’integrar-se i participar activa i efectivament al seu entorn social.

Organització:

Els usuaris del Centre de Dia es distribueixen en tres grans grups referents, depenent de la seva edat i el seu nivell educatiu i evolutiu:

• Grup de petits, Grup de mitjans, Grup d’adolescents
• Cada grup està atès per dos professionals, i puntualment per algun especialista que permet desenvolupar d'altres activitats amb finalitats educatives i terapèutiques per als alumnes atesos al Centre de Dia.

Activitats:

- Activitats pedagògiques portades a terme dins el grup-classe però que s’adapten i adeqüen a les necessitats individuals de cada alumne.

- Tallers: on es desenvolupen activitats específiques, amb un centre d’interès concret i un grup reduït d’alumnes, de manera que la tasca realitzada sigui vivenciada pel nen/nena i porti a terme el procés de manipulació, elaboració i consecució d’uns resultats.

http://psicoanalisiambnens.blogspot.com.es/