Judicis paral·lels per Pere Lladó

Assistim tot sovint a judicis paral·lels als mitjans de comunicació, sense esperar que la justícia hagi dictat sentència. Estem en uns moments en què tot s'hi val amb un rerefons en què generalment sempre hi ha els diners. Avui es pot acusar, insultar, assenyalar amb el dit amb l'única condició que al davant s'hi posi el mot presumptament. A la societat li agrada viure intensament aquests casos tot prenent partit per una de les dues parts en litigi. No pot ser que papers que haurien d'estar sota secret de sumari s'esbombin als quatre vents perquè sigui la mateixa societat la que es faci una opinió del cas. No es deixa treballar els jutges sense la pressió mediàtica de molts poders fàctics que encara avui són els que dominen el dia a dia del nostre país. Estem massa acostumats a no respectar la pressumpció d'innocència en aquesta guerra mediàtica en la qual el judici públic d'un acusat es fa més als mitjats de comunicació que no pas als jutjats. No costa gaire destrossar psicològicament una persona quan abans que la justícia es pronunciï ja se l'ha acusat, insultat i enviat a galeres sense cap mena d'escrúpol.

Els jutges i els fiscals han de fer la seva tasca amb la màxima independència possible, però mai no es pot condemnar una persona sense que hi hagi un pronunciament ferm de la justícia. I en aquest sentit caldria la col·laboració de la policia, dels mitjans, dels professionals del dret i de tots aquells actors que massa vegades col·laboren a sembrar els dubtes. Un país democràticament fort necessita d'una justicia valenta i que no li tremolin les cames a l'hora de la veritat. No es pot fer una pressió constant a base dels interessos ocults de personatges sense escrúpols.

Hem vist recentment el cas d'un exministre socialista que ha passat un autèntic calvari abans que el Tribunal Suprem resolgués que no havia comès cap delicte. Però el mal ja estava fet perquè al llarg de més de dos anys tothom ja l'havia titllat de corrupte. I ara qui repararà aquest mal? On són ara els acusadors mediàtics? Algú hauria de demanar perdó però en política val tot si serveix per lesionar greument el contricant. Malauradament la vida pública cada vegada es va judicialitzant més sense que ningú hi posi fre.

Tard o d'hora les administracions competents hauran de prendre mesures perquè el clima mediàtic no dificulti l'acció de la justícia. Una societat madura, lliure i plural ha de ser prou intel·ligent com per deixar treballar els professionals sense mediatitzar-los i sense filtrar papers interessats que poden fer molt de mal als acusats, sotmesos a judicis mediàtics que creen sentència molt abans que els jutgen diguin la darrera paraula. És un tema massa seriós com per convertir-lo en un circ o en un safareig permanent.

http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/07/30/judicis-parallels/628525.html