Educadores d'un centre de menors de Tarragona promouen l'acolliment d'infants

Les educadores d'un centre de menors de Tarragona, empeses pel tracte diari amb els infants que hi viuen, han decidit donar a conèixer la possibilitat dels acolliments. La primera xerrada serà avui a Cabra del Camp i tindrà la participació de representants del centre d'acolliment Sant Josep de Tarragona, que explicaran les polítiques actuals sobre el tema. Una opció que més de 210 famílies han tramitat durant els últims deu anys a les comarques tarragonines i que podria ajudar a normalitzar la situació de molts menors que per un temps no poden viure al seu nucli familiar.

El centre d'acolliment familiar Sant Josep de Tarragona també dóna informació. 

Una iniciativa pensada per recollir els seus fruits a llarg termini. Rosa Canela, una educadora social que treballa en un centre de menors de Tarragona, va decidir amb les companyes de feina donar a conèixer la possibilitat d'acolliments en els seus pobles de residència: «Volem sensibilitzar la gent del nostre voltant explicant-los com és la nostra feina i com poden ajudar acollint menors.» El cicle de xerrades és la conseqüència de les inquietuds que els desperta el fet d'estar cada dia amb infants. La primera serà avui, a les set de la tarda, a la sala del sindicat de Cabra del Camp. La seguiran les de la Pobla de Montornès, el 21 de febrer; la Selva del Camp, el 14 de març; els Guiamets, el 18 d'abril; Tarragona, el 23 de maig; Valls, Riudoms i fins a set localitats més. Per Rosa Canela és molt important que es conegui l'opció de l'acolliment, perquè «es podrien reduir les llargues estades i els nens podrien beneficiar-se de continuar creixent en el si d'una família». Les treballadores estan pensant, fins i tot, a associar-se amb el nom Educadores d'Infants en Risc, per ampliar horitzons i informar de les necessitats dels menors amb dificultats en el nucli familiar. Per dur a terme aquest cicle, les educadores han contactat amb el centre d'acolliment Sant Josep de Tarragona, l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA) i l'Associació de Famílies d'Acolliment de Tarragona (Afatar). També hi col·laboren ajuntaments i associacions, que cedeixen els seus espais a les localitats adherides. En els fullets que rebran els assistents als actes, s'hi explica la normativa vigent, els diversos tipus d'acolliment que hi ha i les ajudes socials i econòmiques que reben els acollidors.

Per a tu sóc invisible 

En els díptics informatius hi ha una carta imaginària d'un resident en un centre de menors. Exposa, sense reglaments ni eufemismes, quines són les seves necessitats: «Per a tu ara sóc invisible... però puc deixar de ser-ho. Sóc un nadó, un infant, un menor, un jove que espera, que confia, que encara creu que la vida pot ser millor. I que sap que viure en un centre no és el millor. Potser no seré com t'imagines, però sí que sóc especial i únic, marcat per les circumstàncies difícils que m'ha tocat viure. Els meus companys i jo necessitem persones generoses, solidàries, compromeses, que vulguin i puguin compartir la seva llar, el seu temps, el seu amor, la seva vida amb nosaltres. Compartiríem un mentrestant, un temps comú, una duma de dies, d'il·lusions, de present, un mentrestant que pot ser més feliç si estem junts.»

Per una llarga estada, per alguns mesos o d'urgència 

Hi ha diferents tipus d'acolliment d'acord amb les necessitats de cada cas. L'acolliment simple de «curta durada» és de com a màxim dos anys. Una situació que s'esdevé quan, per un motiu puntual, el nucli parental no pot atendre l'infant per un perídoe determinat. L'objectiu és que el nen no perdi les pautes relacionals i educatives i pugui adaptar-se a una nova família per un temps. Si el problema té una arrel profunda s'opta per un acolliment de «llarga durada» en què l'estada pot ésser d'alguns anys. La finalitat és la integració definitiva del menor dins el nucli acollidor. També hi ha d'altres opcions que requereixen una acció ràpida i efectiva, els acolliments d'urgència i els d'urgència i diagnòstic. El primer és per a pal·liar un ajut temporal per part del servei, per exemple si els pares s'han de traslladar o requereixen una intervenció quirúrgica. Els que també inclouen el diagnòstic acostumen a durar uns vuit mesos. La iniciativa permet que els equips puguin valorar la seva situació i articular una proposta de futur per al menor.

http://www.sinfancia.net/noticia2.htm