El meu fill no vol anar a l'escola: això és el que has de fer per Àngel Rull
Els nens no sempre mostren una
actitud col·laboradora a l'hora d'anar a l'escola
En els primers anys d’escola, el
que es podria esperar és que els nens sempre hi volguessin anar. No hi ha grans
responsabilitats i no sembla que hagi d’haver conflictes majors. No obstant, en
algunes etapes del seu creixement, es mostren reticents o fins i tot hi pot
haver enrabiades i rebequeries. Pot ser motivat per diverses causes, sense que
cap d’aquestes sigui a causa d’una cosa negativa de l’escola.
Si les nostres responsabilitats
laborals ens ho permeten, moltes vegades caiem en la trampa de cedir i permetre
que es quedin a casa. Lluny de ser una cosa puntual, s’acaba convertint en una
rutina i els nostres fills comencen a demanar-ho amb més assiduïtat. Però ¿què
puc fer quan el meu fill em repeteix constantment que no vol anar a l’escola?
Anar a l’escola
Els nens observen i assimilen tot
el que passa al voltant i les conseqüències que en deriven. Estar malalts és
prou causa perquè es quedin a casa i, com que funciona, l’utilitzaran en
futures ocasions per no anar-hi. Per a això mentiran que es troben malament i
de no aconseguir-ho ploraran. Tot i que de vegades es deu a una mala setmana,
pot perdurar i arribar a ser un problema que alteri la rutina diària.
En primer lloc, hem d’identificar
quan es tracta d’una cosa puntual o quan és ja un veritable problema.
Descartant que no hi hagi cap causa real a l’escola, a través de les següents
pautes aturarem el problema, aconseguint que el nostre fill passi d’una actitud
desafiadora a una de més col·laboradora, fins que aconsegueixi tornar de nou
amb il·lusió a l’escola.
1. Potencia la comunicació
Respecte als nostres fills sempre
existeix una barrera que ens costa salvar. D’una banda, la diferència d’edat i,
per una altra, els rols oposats que s’assumeixen. Per això, davant diferents
problemes que van sorgint, no hi ha una veritable comunicació, sinó que
procurem aturar-los des de la imposició de les normes i sense basar-nos en
l’empatia.
Acostar-nos als nostres fills,
interessar-nos pel seu dia a dia o les seves emocions crearà un vincle que
propiciï que cada vegada que hi hagi dificultats, pugui acostar-se a parlar.
Això inclou la negativa a anar a l’escola.
2. Pregunta a l’escola
Potser hi ha algun comportament
que tu desconeguis sobre el teu fill a classe. Els professors, els quals
observen tots els nens, poden donar-te moltes pistes sobre què pot passar. A
més, al tenir experiència en aquest assumpte, podran orientar-te de la millor
forma possible.
També s’ha de tenir en compte que
és una problemàtica bidireccional, no només una cosa que ve des de casa. Des de
totes les perspectives i amb ajuda de tots és com es pot solucionar.
3. Rutines
Els nens són especialment
sensibles als canvis i a la falta de rutines. Necessiten els mateixos horaris
per sentir seguretat i equilibri. Busca en el teu dia a dia si hi ha alguna
cosa que ha pogut desestabilitzar els horaris o si hi ha hagut canvis a nivell
familiar que hi puguin estar influint.
4. Els jocs
A través del joc és com els nens
millor mostren el que els passa. Fixa’t a casa o al parc com es relaciona, l’actitud
que mostra o el llenguatge que utilitza. Si està més agressiu o més trist, si
té temes recurrents o si s’aïlla més. Fins i tot quan no saben verbalitzar què
els passa, els nens ens mostren moltes coses en les seves rutines de joc.
Els més petits passen per
diferents etapes al llarg de la seva infància. Algunes es caracteritzen per la
por i altres per la necessitat d’independència. Són etapes concretes que passen
aviat sense que influeixin notablement en el dia a dia. No obstant, quan el que
semblava una fase comença a afectar-nos, com la negativa a anar a l’escola, hem
de buscar solucions per tornar el benestar a tot el grup familiar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.