Els barris pobres de Barcelona tenen quatre vegades més embarassos adolescents per Jessica Mouzo Quintáns
La taxa de gestació entre noies de
16 a 19 anys manté una tendència a la baixa a la capital catalana
Els embarassos adolescents
continuen caient a Barcelona. A poc a poc, sense descensos acusats, però
mantenint una tendència a la baixa des de 2013. El que es perpetua, tanmateix,
és la bretxa entre els barris rics i els més desfavorits. Les zones pobres de
la capital catalana tenen una taxa de fins a 25,9 embarassos per 1.000 dones de
15 a 19 anys, quatre vegades més que als districtes de rendes altes. Els
experts incideixen a millorar l'educació sexual i facilitar l'accés a mètodes
anticonceptius. El 2018, hi va haver 529 embarassos adolescents, encara que el
72% van acabar en avortament. Van néixer 143 nens.
A Nou Barris i Ciutat Vella, dos
dels districtes amb la renda familiar disponible més baixa i els índexs d'atur
més alts de la capital catalana, la taxa d'embarassos adolescents —que mesura
els nascuts vius i els avortaments voluntaris— és de 24,7 i 25,9,
respectivament. Són els nivells més alts d'una ciutat que té una taxa mitjana
de 16 gestacions per cada 1.000 noies d'entre 16 i 19 anys. A l'altra punta de
la ciutat, els districtes de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, erigits com les
zones més afavorides socioeconòmicament, tenen unes taxes de 6,4 i 6
respectivament. La xifra més baixa d'embarassos adolescents es registra, no
obstant això, a Gràcia (4,6).
La bretxa persisteix, encara que
segons l'Ajuntament, també aquest paràmetre s'ha reduït en els últims anys. “Hi
ha desigualtat entre districtes, però també hi ha un descens més alt als barris
desfavorits. La bretxa es fa cada vegada més petita. L'embaràs juvenil a Ciutat
Vella i Nou Barris ha baixat gairebé a la meitat en una dècada”, valora la
comissionada de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa.
Amb tot, coincideixen els experts,
no s'ha d'abaixar la guàrdia. Encara hi ha més de mig miler d'embarassos i
neixen gairebé 150 nadons amb mares adolescents. “Per a nosaltres són
embarassos i ens agradaria disminuir més la taxa perquè considerem que un
embaràs adolescent priva la noia d'un posicionament social més bo. Sol
augmentar l'abandonament dels estudis o no continuar després d'acabar l'ESO. Si
ens comparem amb altres països, com el Regne Unit o els Estats Units, estem millor,
però anem baixant molt a poc a poc. De 2017 a 2018 només hem baixat en vuit
embarassos”, afirma Cristina Martínez, responsable corporativa dels Equips
d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) de Catalunya.
Els ASSIR donen assessorament als
joves sobre salut sexual, fan seguiment d'embarassos, atenen dones que vulguin
sotmetre's voluntàriament a un avortament i incideixen en la prevenció del
càncer i infeccions de transmissió sexual. “La porta d'entrada és lliure.
Informem l'adolescent dels drets que té i, depenent de la seva edat, informem
també el seu entorn. A Barcelona tenim grups d'adolescents que van voler
continuar endavant amb l'embaràs i fem un seguiment físic i psicològic de la
gestació, tant sols com en grup”, explica Martínez. La idea és que, si
decideixen continuar endavant amb l'embaràs, mantinguin, al màxim possible, la
seva situació vital i de creixement personal per esquivar la precarietat.
Els motius de l'embaràs són
diversos, explica Martínez. Des de joves que no han utilitzat mètodes
anticonceptius i tenen problemes per negociar l'ús del preservatiu en una
relació sexual, per exemple; fins a embarassos “per posar en perill els
pares”, apunta l'especialista. “També hi ha embarassos qualitatius, no
desitjats de manera conscient. Hi ha elements inconscients, com estar sola en
un entorn amb dificultats de comunicació amb la família i que vol passar al món
dels adults”, agrega.
Idealitzar la maternitat
Un altre element que influeix és
la visió romàntica de l'embaràs, la maternitat i la nova família. “El 70% de
les parelles adolescents embarassades que se’n van a viure juntes no continuen
com a parella al cap d'un any. Cal trencar aquesta idealització des de la
reflexió i el diàleg amb els adolescents”, apunta Martínez. L'experta afirma
que la bretxa entre barris rics i pobres està relacionada amb l'accés al
sistema de salut. “Les poblacions més desfavorides utilitzen menys els
recursos sanitaris”.
Però a part de perjudicar
l'ascensor social de la mare, els embarassos adolescents també comporten una
sèrie de riscos per a la salut. “Hi ha més índex de prematuritat i baix pes
en néixer. La repercussió social, personal i psicològica de la mare també és
important. L'índex d'ansietat és més alt”, adverteix Martínez.
Reforçar l'educació sexual a les
escoles i facilitar l'accés a altres mètodes anticonceptius, a part del
preservatiu, són claus, coincideixen els experts, per arribar a una taxa zero
d'embarassos adolescents.
Més educació sexual a les
escoles de Barcelona
La comissionada de Salut, Gemma
Tarafa, insisteix a reforçar l'educació sexual en l'àmbit escolar. “Els
programes de prevenció de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)
arriben a un 30% de les escoles. L'ASPB té capacitat per absorbir més demanda
però depèn de la direcció del centre”, lamenta.
En aquestes formacions, l'ASPB
aborda temes d'addiccions i salut mental i salut sexual i reproductiva. Tarafa
intensificarà aquest programa. “Volem arribar a més del 50% dels de primària
i el 60% de secundària”, avisa.
El Consistori també reforçarà el programa
Sirian, de prevenció i assessorament de salut sexual, als barris amb les taxes
més altes d'embarassos adolescents.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.