Les filles i els fills, els vigilants més severs de com conduïm per Josep Lluís Merlos
Una campanya del Servei Català del
Trànsit incideix en la percepció que tenen les criatures de com condueixen els
seus progenitors
Hi ha un moment de l’obra Una
història real, programada a La Villarroel fins a finals de mes, que el
personatge que interpreta Julio Manrique -un escriptor- diu: “Una cosa és el
que expliquem als nostres fills i l’altra és el que veuen de nosaltres”. La
seva editora, interpretada per Laura Conejero, li replica: “Els fills ho
capten tot, però defensar unes idees i després donar exemple són coses molt
diferents”.
L’any passat van morir a Catalunya
en accidents de trànsit 46 joves de fins a 33 anys. La xifra va suposar un
avanç important respecte als 84 del 2010 en aquesta mateixa franja d’edat. Però
enguany, fins a finals de novembre, ja n’havien mort 48, segons dades del
departament d’Interior de la Generalitat. Amb aquest context de fons, el Servei
Català del Trànsit (SCT) té en marxa una campanya per conscienciar els pares i
mares sobre la falta de coincidència entre la seva manera de conduir i la
interpretació inapel·lable que en fan els fills. El lema de l’acció, “Els
nens sempre ens diuen la veritat. Al volant, no te la juguis”, resumeix
molt bé aquesta dualitat que es produeix més sovint del que ens pensem.
Fins a finals d’any podrem veure i
escoltar l’anàlisi implacable que fan alguns fills respecte a actituds al
volant dels pares que, inicialment, ens poden semblar intranscendents. Sobretot
quan parlem pel mòbil mentre conduïm, correm massa o pugem al cotxe tan
estressats que escridassem o insultem els altres conductors quan ens sentim
vulnerats.
"El nostre comportament al volant no només determinarà el seu
caràcter com a conductores, sinó també el seu comportament i valors fora del
cotxe”, Pedro Martínez de la Rosa - ex-pilot de F1
“M’agrada molt aquesta
iniciativa”, comenta l’expilot de Fórmula 1 Pedro Martínez de la Rosa, pare
de tres filles: “Elles ho veuen tot, capten el que està bé i el que està
malament, sovint sense que ens n’adonem. El nostre comportament al volant no
només determinarà el seu caràcter com a conductores, sinó també el seu
comportament i valors fora del cotxe”.
Segons Juli Gendrau, director del
SCT: “La falta de respecte cap a les altres persones i també cap a un mateix
són les actituds i comportaments que poden influir més negativament en la
formació dels nostres fills. Però també la mala gestió de les emocions és un
factor clau que pot afectar de manera especialment negativa la seguretat. La
ira, l’agressivitat o fins i tot l’eufòria no controlada són molt perilloses
per a la mobilitat”.
La ira, l’agressivitat o fins i tot l’eufòria no controlada són molt
perilloses per a la mobilitat
En aquest sentit, Gendrau
coincideix amb la psicòloga Yolanda Domènech, directora de l’associació P(A)T
(Prevenció d’Accidents de Trànsit): “En la mobilitat depenem els uns dels
altres, i d’aquí la importància d’aprendre i respectar aquests valors comuns
com la tolerància, el respecte o la responsabilitat, i desafiar, per què no,
l’individualisme tan present a la nostra societat”.
ÉS FEINA DE TOTS
El principal factor que influeix
negativament en la formació inconscient dels nostres fills com a futurs
conductors és la gestió de la velocitat del vehicle, com apunta l’advocat i
analista de mobilitat Alfons Perona: “Som en una societat que valora molt la
rapidesa, l’anar en menys temps d’un lloc a un altre. Per tant, el factor de
control i velocitat calmada no s’estan afavorint per part de la societat. A
més, la incorporació de noves tecnologies es realitza de manera molt ràpida i
de vegades això és perjudicial per a una conducció segura”.
La millora de la mobilitat cal entendre-la com un treball a fer per tots
els agents implicats
Tot i això, la millora de la
mobilitat cal entendre-la com un treball a fer per tots els agents implicats. I
això inclou també els fabricants d’automòbils. En aquest sentit, la directora
general de Volkswagen a Espanya, Laura Ros, la principal executiva del sector
de l’automòbil a l’Estat, recalca el treball de difusió que fan els productors
de cotxes: “Avui hi ha molta quantitat d’informació, i per això actualment
els joves són molt més conscients dels perills del que ho eren altres
generacions. Però cal seguir conscienciant sobre els perills associats a la
conducció, especialment amb les distraccions pels mòbils o el consum d’alcohol
o drogues”.
Quan el cotxe també és una aula
¿I de qui és responsabilitat
l’educació viària, dels pares o de l’escola? “Saltar-se un semàfor en ambre,
tot accelerant i pensant: «Espero que no ho hagin vist...» Per aquí comença
tot. Hauríem de començar per nosaltres mateixos. Un pare és igual que mil
mestres”, diu Pedro Martínez de la Rosa. En canvi, per a Laura Ros “tots dos
tenen el seu paper”: “L’escola amb una funció educativa sobre les normes
i els perills associats, i els pares en la conscienciació i el respecte a les
normes i les conseqüències de no fer-ho”. Yolanda Domènech afegeix: “Pitàgores
va dir: «Eduqueu els nens i no haureu de castigar els homes»”. Per això,
tot i reconèixer que és una responsabilitat compartida, creu que “els nens
aprenen millor a través de mètodes que ajudin a desenvolupar habilitats de
presa de decisions i resolució de problemes”. “L’escola és ideal per crear
activitats en què l’infant aprengui a través de la vivència”, afirma.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.