Sobre 'la relació' entre el professional i 'l'usuari/a'. El primer acolliment i/o el 'posicionament pròxim' (II)

No vull escriure d'habilitats socials, vull aturar-me una mica abans. No vull parlar ni d'eines, ni d'estratègies, ni recursos... ni de qualsevol altra cosa referent a allò que podríem conèixer per "tecnologia del treball o l'educació social". En tot cas això, ho deixo per més endavant. 

El que vull, és perdre'm entre els diferents elements que defineixen "el primer acolliment" d'una entrevista, la "base" de qualsevol primer contacte. Considerar allò que, si bé no és la fórmula matemàtica màgica del vincle, segurament és el millor material per una base sòlida on començar a construir qualsevol "relació". El que vull en definitiva, és parlar-vos de la "proximitat professional".

Imagino que ‘posicionament pròxim' pot resultar un terme no massa clar, que potser facilita algunes confusions, o fins i tot, s'exerciti de maneres contradictòries. Jo i en tot cas, no he estat capaç de trobar un conjunt de paraules millors per definir allò del saber estar, el saber sentir, el saber transmetre, el saber percebre...

Començo des del principi i presento algunes primeres premisses: 

Una: El "vincle" professional – en el context de treball i/o l'educació social – es constitueix a partir de dues "identitats" lliures – en principi -, i per tant responsables, en definitiva, dels seus propis actes. 

Dues: El "vincle professional" es construeix en i durant el procés d'acompanyament d'una persona – grup o família –. 

Tres: Tot "vincle professional", es construeix i es desenvolupa en la voluntat de constituir un punt de "suport" i/o "ajuda" en el desenvolupament i benestar general – d'una persona, família grup i/o comunitat. ¿No sé si seria molt atrevit considerar-ne també la felicitat?

Quatre: Tot "vincle professional" es construeix i es desenvolupa, encara que l'altre – l'usuari – no et vulgui ni veure i/o et desitgi el pitjor dels mals. Cal recordar-ho: actuem en pertinença a un sistema legal concret. 

Tens al davant, una dona lletja i desagradable, envellida per la festa permanent. Arrugada com una mala cosa, encara procura mantenir-se en conversa recordant els seus tics de "callejera" seducció. L'estómac se't regira; per tu encara és massa d'hora pel primer alè de gintònic. És agressiva, xerraire fins l'esgotament; incapaç de parar un moment per escoltar-te... 

Estàs insegur, fins i tot li tens una mica de por. L'estómac es contrau mentre te la mires estupefacte. Sents aprensió, fàstic potser i tot. És la primera vegada que la veus, menys mal que només la citaves per l'absentisme escolar de les nenes. 

És cert que des del moment que li arriba la primera citació dels SSAP, aquesta senyora ens pot ubicar en diferents "posicionaments". Des del possible "Estos (...) se van a llevar mis niñas" fins a un menys creïble – que no impossible – "a ver si me ayudan con la que tengo en casa" . Sigui com sigui, pots donar per fet que aquesta no serà pas l'única i darrera entrevista. Pots donar per fet, que caldrà posar sobre la taula diferents aspectes de la seva vida que segur que no seran de bon grat – ni per ella, ni per tu segurament -. Pots donar per fet, que hi haurà molts moments de disputa, i doncs, quan ella et pregunti sobre "ajudes econòmiques" a tu et tocarà preguntar sobre la seva gestió econòmica "de bar".

Prego que no ens confonguem. No voldria que aquestes reflexions fossin interpretades com un pamflet en pro del "cinisme professional", i doncs i en cap cas, es tracta de jutjar a ningú, ni es tracta tampoc de donar "lliçons de vida"... Que tots plegats ja tenim prou feina amb "lo nostre", oi? 

El "posicionament pròxim", el voldria fer entendre des d'una perspectiva ètica; "espiritual" si es prefereix així. El voldria fer entendre com un gest d'afecte i de proximitat emocional; un gest de confiança i esperança en l'altre; un primer gest en ple reconeixement de la llibertat – i de la responsabilitat – en possessió de l'altre. 

Potser podria ser entès com un gest d'amor; de compassió "a la humanitat". Potser podria ser entès com un crit anecdòtic en la disbauxa social, per l'autonomia i la llibertat individual - en "bé" i en "pro" al seu entorn social immediat; i/o no tant immediat.

http://www.social.cat/opinio/3933/sobre-la-relacio-entre-el-professional-i-lusuaria-el-primer-acolliment-io-el-posicionament