SOS infància

• Els pediatres alerten que l'angoixa en les famílies fa derivar més menors al psicòleg.
• Més casos d'alimentació poc equilibrada i d'obesitat.
• Els treballadors socials es troben amb pares que no tenen ni energia per educar els fills.

Els professionals detecten més infants amb mal comportament

Un de cada quatre nens catalans viuen en llars amb baixos ingressos o sense. Més enllà del ball de xifres dels últims mesos sobre malnutrició infantil, entitats i professionals de la salut, de l'educació i dels serveis socials que treballen en primera línia de foc asseguren que hi ha altres senyals d'alerta que no acaparen titulars i davant dels quals cal reaccionar. Des de l'increment de nens que requereixen atenció en els serveis de salut mental, fins als que no poden seguir el ritme escolar perquè no disposen d'un espai mínimament adequat per estudiar i fer els deures.

Les doctores Nekane Valverde i Montse Bonastre formen part de l'equip de pediatria del CAP Besòs de Barcelona. Atenen molts infants de famílies amb pocs recursos en una zona amb més d'un 30% de població immigrada. “La veritat és que no estem veient més infants malnodrits ara que abans de la crisi”, assegura la doctora Bonastre, que va arribar al CAP l'any 2006. “Si hi hagués un problema alarmant, en aquest barri ho veuríem”, hi afegeix la doctora Valverde.

“Ara per ara, el tema de la malnutrició no ens preocupa. El que sí que estem observant és que cada cop hem de derivar més nens al psicòleg i a la xarxa de salut mental. No ho hem quantificat, però és evident que l'atur i els problemes econòmics generen una tensió en les famílies que està repercutint en la salut mental dels fills. És un tema de què es parla poc, però que afecta el desenvolupament general de la criatura”, explica Valverde. “Veiem nens amb ansietat, nens nerviosos que ho manifesten amb rebel·lia i amb conductes que reflecteixen l'ambient crispat que viuen a casa”, resumeix Bonastre.

Pel que fa a la malnutrició, Bonastre aclareix que no detecten nens a qui manqui els aliments, però sí “amb una alimentació poc equilibrada i poc variada”, que té més a veure amb “factors culturals i educatius” que no pas amb problemes econòmics. “També és cert que potser no veiem casos més greus perquè aquí n'hi ha molts que tenen beca menjador”, reconeix.

Ja abans de la crisi, la doctora Bonastre diagnosticava casos d'anèmia en infants, sobretot de famílies pakistaneses, que ingerien poca carn. Però el problema més freqüent i que realment va més en augment, tant en fills de famílies d'origen estranger com autòcton, és el de l'obesitat, que també és una forma de malnutrició. “Els nens mengen poca fruita i verdura i molts fregits, molta pizza, precuinats i sucs envasats...”, argumenta la doctora Valverde. Les dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del 2010-2012 mostren que l'obesitat està directament relacionada amb el nivell educatiu dels pares: en les famílies en què els progenitors tenen estudis universitaris, el 5% dels infants són obesos, però en aquelles en què només tenen estudis primaris, arriba al 20%.

Les famílies volen feina

“Una família de cinc o sis membres que rep només una ajuda de 426 euros és evident que no pot cobrir totes les despeses del dia a dia. És clar que no es pot permetre una alimentació equilibrada i que es generen molt altres problemes”, planteja el coordinador de la comissió d'infància i família del Col·legi de Treball Social, David Nadal. L'increment de beques menjador, l'esforç d'alguns ajuntaments per complementar-les i les accions d'entitats socials de suport a l'alimentació són mesures pal·liatives, però Nadal insisteix que el problema de fons continua existint, perquè les persones el que demanen és poder tenir una feina. I en posa un exemple molt clar: “Ens trobem que fins i tot als treballadors socials dels hospitals, el que els plantegen les famílies és que necessiten una feina. Això no havia passat mai.”

Amb aquest panorama, és ben sabut que els infants són els que reben per totes bandes. “El nen percep l'angoixa i el malestar dels pares –indica el treballador social coincidint amb les doctores CAP Besòs– i, alhora, els pares no tenen energia per passar un temps de qualitat amb els fills, perquè estan obsessionats per com arribar a final de mes.” Una solució, tal com reclamen moltes entitats socials, diu, seria una renda mínima garantida que assegurés uns recursos econòmics bàsics. A més, Nadal subratlla que per sortir d'aquest pou calen polítiques d'habitatge i d'ocupació i un bon treball amb els pares.

Posant-hi imaginació, els treballadors socials busquen fórmules per reduir l'angoixa i ajudar a promoure la cohesió familiar des del temps lliure i amb pràctiques saludables. També ho fan moltes de les entitats socials que atenen famílies en risc i situació d'exclusió. La Fundació Centre Obert Joan Salvador Gavina, del Raval de Barcelona, per exemple, ha començat a fer cada dimecres L'hora del cafè, en què algunes mares es troben per parlar i compartir amb una terapeuta familiar què els preocupa i què els fa felices de les seves parelles i dels fills.

El president del Col·legi d'Educadors Socials, Pepín de la Rosa, va advertir fa uns dies al Parlament que “no es pot parlar dels infants com d'algú al marge de la situació de la família”. I va recordar que “la igualtat d'oportunitats al principi de la vida és fonamental per al futur”. “L'administració està desbordada i la cronificació de la pobresa s'agreuja cada dia”, resumeix el coordinador de Creu Roja Catalunya, Enric Morist.

• 225.000 famílies tenen tots els membres a l'atur i més de 95.000 d'aquestes llars no tenen cap ingrés.
• 2,2 milions de persones viuen a Catalunya sota el llindar de la pobresa, de les quals unes 300.000 són infants.
• 72 desnonaments als dia es van ordenar l'any 2012, mentre segueix havent-hi 80.000 pisos buits.

Efecte pal·liatiu de les beques menjador

Les beques menjador, així com les ajudes d'urgència que, dia a dia, ofereixen les entitats socials (menjadors socials, bancs d'aliments, etc.) han estat una taula de salvació per a moltes famílies. El síndic de greuges, Rafael Ribó, apuntava en el seu informe que si, amb els índexs de pobresa que hi ha a Catalunya, actualment no tenim un problema de malnutrició estructural segurament és gràcies a l'efecte pal·liatiu d'aquests ajuts. El Departament d'Ensenyament ha concedit aquest any 70.000 beques menjador, 3.000 de les quals per un import del 100% del cost. Amb tot, les famílies denuncien que encara són insuficients i que moltes de les llars beneficiàries tampoc poden fer front al percentatge que no queda cobert. A més, els adolescents, molts dels quals fan jornada compactada als instituts, no tenen dret a beca menjador. Molts ajuntaments han hagut d'assumir part del finançament de les beques, a més d'ajuts a l'habitatge o per al pagament de subministraments bàsics.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/717606-sos-infancia.html