Tirant de mice: “L’escola dels animals”

L’experiència que es presenta a continuació, s’ha dut a terme en el col·legi públic Serrano Súñer de Castelló, durant l’any 2012, en concret a l’aula de 5 anys valencià, on hi ha un total de 20 alumnes/as, tres dels quals són d’ètnia gitana, cinc alumnes immigrants, i cinc alumnes amb necessitats educatives especials de suport educatiu (n.e.e.s.e.) que reben ajuda del mestre de Pedagogia Terapèutica i del logopeda del centre (un alumne amb trets autistes, un altre amb trastorn específic del llenguatge, un altre amb problemes d’audició i llenguatge, una altra amb distròfia muscular, i una altra amb certes dificultats cognitives.

Aquesta pel·lícula parteix de la iniciativa de l’alumnat de 5 anys, quan s’estava realitzant en el 3r trimestre del curs escolar 2011/12, la unitat didàctica “Els mitjans de comunicació”, va haver-hi una proposta per part d’un nen: “per què no gravem una peli i fem cinema?” Com a mestra del grup, em va il·lusionar la idea de seguida, i ens vam posar a la feina, “I per què no, per què no gravar una pel·lícula? Vam decidir el tema en assemblea, que es va votar entre dos proposats pels alumnes: l’escola dels animals o “el tio de la vara”. Aquesta activitat podia aportar moltes coses a la unitat didàctica que estàvem realitzant, però sobretot era una activitat inclusiva, tots els alumnes de la classe podien realitzar-la, si creàvem un paper a la seva mida dins la pel·lícula, tenint en compte el potenciar les seves capacitats i no fixar-nos en les possibles limitacions.

La diversitat d’alumnat del nostre centre, fa necessària una educació en valors com la tolerància, el respecte als altres (independentment de les seves característiques físiques, intel·lectuals o sensorials, del seu país de procedència, de la seva ètnia…), així com el foment d’uns hàbits i habilitats socials que fomentin la bona convivència entre tots/es. Per això, vaig pensar que en la pel·lícula es podien reflectir totes aquestes coses. Dins del guió, doncs, s’ha intentat reflectir el treball que portem en el col·legi sobre educació en i per a la convivència (saber escoltar als altres, com afrontar els insults, les burles, la tècnica de la tortuga per aprendre a autocontrolarse, la cadira de parlar i escoltar per solucionar els conflictes dialogant…). A la vegada, el fet que els alumnes anaven a canviar aviat d’etapa educativa, i aprofitant que havien triat el tema de “l’escola” com a eix per a la pel·lícula em va fer pensar que podien emportar-se de record tot el que ells feien en el dia a dia en l’escola i que fos significatiu per a ells resumit en una pel·lícula, per exemple: passar llista per aprendre les lletres, escriure en la pissarra, jugar al pati, etc. Realitzar la pel·lícula també implicava el treballar molt l’expressió oral, ja que el català, llengua vehicular d’aprenentatge del grup, es configura com a segona llengua, tercera o fins i tot com a quarta llengua per a un dels alumnes. Aquest treball d’expressió oral, era una motivació per als cinc nens de l’aula que acudien a l’aula de logopèdia, i la logopeda del centre també va col·laborar a practicar amb els nens el guió que els corresponia.

El realitzar una pel·lícula, una representació d’una història, atén de forma global les diferents dimensions del nen/a, ja que es treballa tant el desenvolupament motriu, el cognitiu, l’estètic, el socio-afectiu i l’expressiu. Mitjançant l’enregistrament de la pel·lícula l’alumnat es mou, balla, aprèn que hi ha torns de parla per comunicar, s’habitua a escoltar a qui parla, memoritza fragments de text, realitza creacions plàstiques per pintar les màscares, s’esforça per pronunciar correctament, per parlar davant de la càmera i vèncer la timidesa… a més de treballar de forma cooperativa amb els seus iguals i amb els adults. Per tant, es cobreixen així, diverses de les necessitats dels nens i nenes d’aquesta etapa educativa.

En aquest projecte s’ha implicat a més dels nens de l’aula i la seva mestra tutora, les mestres de reforç, les educadores d’educació especial (ajudant als nens amb n.e.e.s.e. que més ho necessitaven), la logopeda del centre (repassant el text i la vocalització dels nens amb dificultats en el llenguatge expressiu,…) i també les famílies (aportant algun complement de vestuari, repassant el guió amb els seus fills/as, ajudant en les escenes exteriors al centre per evitar perills i riscos amb els cotxes, acudint i col·laborant en la signatura d’autògrafs, els germans dels xiquets de l’aula han fent de venedors de rosetes el dia de l’estrena de la peli, etc). L’equip directiu també s’ha vist involucrat, recolzant l’experiència i deixant-nos els seus despatxos per gravar alguna escena. Una mestra va aportar la catifa roja del dia de la boda de la seua filla, que vam poder aprofitar per a què els actors i actrius arribaren a l’estrena de la pel·lícula.

La metodologia ha estat participativa, basant-nos en les potencialitats de cada alumne/a. En quant al repartiment de papers, cal dir, que tots/as els nens/as, independentment de les seves característiques físiques, socio-afectives, cognitives i de llenguatge,…han tingut cabuda, intentant potenciar les seves pròpies capacitats (per exemple, la nena que li costa molt parlar i que a més és tímida, ha participat en moments de diàleg comú: cançons, etc.; als nens que tenen dificultats de parla, se’ls dóna un paper en el qual parlen poc, amb frases curtes, o a un nen molt mogut se li dóna més d’un paper, més d’un animal, perquè el temps d’espera es redueixi i es cubrisquen així les seves necessitats d’estar en moviment). S’ha partit dels interessos dels alumnes, cada nen/a ha triat el paper de l’animal que volia realitzar, i a partir d’ahí s’ha escrit el guió. La pel·lícula es basa en l’aprenentatge significatiu, els protagonistes de la pel·lícula tenien problemes amb els quals es podia identificar qualsevol nen/a del públic. Als animals, protagonistes de la pel·lícula, els anaven passant coses que li poden ocórrer a qualsevol nen/a en un dia normal de col·legi. Així, la pel·lícula, narra el dia a dia d’uns animals que van al col·legi (passar llista, penjar els saquets, fer la fila, jugar al pati, aprendre les lletres, les sumes,…), on sofreixen algunes de les situacions problemàtiques que pot arribar a patir qualsevol nen/a d’educació infantil a l’escola: ser insultat o insultar, pegar, que no et deixin jugar, decidir a quin joc volen jugar, no saber controlar el seu comportament, etc.

S’han introduït molts refranys populars sobre animals i altres temes, per tal que als avis dels nens, pares, etc. quan vegin la pel·lícula, els siguen familiars totes aquestes dites populars. S’ha intentat que el resultat agradés a tots: tant a nens i nenes d’infantil com als espectadors de primària, per la qual cosa s’han introduït en la pel·lícula diferents personatges de contes que a ells els són coneguts (l’aneguet lleig, el ratolí Pérez, el rei de la selva, la rateta presumida, etc.).

La cançó s’ha utilitzat com a recurs didàctic. El fet de combinar text amb petits fragments de diverses cançons populars dins la pel·lícula, es deu a fer que aquestes resultin divertides i mantinguin la motivació i l’atenció dels espectadors/as, així com la dels petits actors i actrius. El guió de la pel·lícula, ha estat creada per la pròpia tutora, expressament per als nens/as, amb frases curtes i amb rima, per tal que resultaren més fàcils d’aprendre, i així treballar a la vegada, la consciència fonològica.

Ceip Serrano Súñer de Castelló

Centre de preferent escolarització d’alumnat amb discapacitat motriu

http://www.escolagavina.cat/400colps/?p=5116