Sobre 'la relació' entre el professional i 'l'usuari/a' per Plàcid Fusté

La prèvia (I)

Una entrevista, sigui la primera, sigui la que en fa dues-centes cinquanta, es faci al carrer o en qualsevol altra "despatx", és i sempre és, "el cara a cara" entre dues o més persones. I sí... és tant obvi! Tant! Que a vegades potser ens prenem el luxe d'oblidar-ho. 
Imagineu-vos, per un moment, que sou professionals de "l'acompanyament" social i/o educatiu d'una persona, ja és igual si és un nen o un adult, si és un alumne exemplar i obedient o si és un "pobre, alcohòlic i antisocial". És igual si sou professors, educadors socials, metges o psiquiatres. 

Imagineu-vos en una "situació compromesa"... Imagineu-vos que heu de tractar amb algú "altre", alguna qüestió "seva" i "personal" tant o prou greu com perquè aquest "altre" s'ho pugui arribar a prendre molt malament. Que pugui arribar a fer-nos sentir ferits i/o "en combat". 

Un exemple?

Imagineu-vos que a la mà hi teniu un bolígraf gastat, un expedient vell i gruixut sobre una taula rodona, on just al costat, hi ha un full en blanc, apunt perquè hi puguis deixar les quatre ratlles i, potser, dibuixar-hi quatre "dibuixos" del teu codi personal, per marcar algun comentari o alguna cosa important. 

Al davant, i asseguda sola, hi teniu una dona – que potser ni esperàveu - desbordada i preocupadíssima... És mare de dues nenes petites i d'un marrec de quinze anys que si des dels tretze no fa ni la meitat de classes, des dels dotze que no para de "matar-se" fumant "verd"... El seu repetit comentari és un constant: "Es que yo ya no puedo con mi hijo".

Avui, una de les germanes ha explicat a la seva tutora que la seva mare i el seu pare es passen tot el dia al bar, que arriben borratxos a casa i que a vegades, i només quan s'enfaden, han arribat a pegar el seu germà més gran. 
Ja intuïes que "passava alguna cosa" però..: ¿com li expliques ara el que saps i el que segurament et toca fer "en principi i per llei"? Li explicaràs? Com t'ho faràs?

Buf! 

Estem a punt?!

És un bon moment per activar-nos i posar-nos a prova. 

Empatia, respecte, flexibilitat.., quantes vegades hem llegit, escoltat i fins i tot parlat d'aquestes paraules; d'aquests conceptes. Per bé que parlar-ne pugui ser relativament fàcil... ¿Què pot arribar a ser això de posar-ho "en pràctica"?

http://www.social.cat/opinio/3733/sobre-la-relacio-entre-el-professional-i-lusuaria

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.