Benestar Social i Família impulsa un manual d'estil per als mitjans de comunicació sobre com informar dels maltractaments infantils

Aquest manual ha estat elaborat amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya

El subdirector general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament de Benestar Social i Família, Joan Mayoral, ha presentat avui al Col·legi de Periodistes de Catalunya la publicació Com informar dels maltractaments infantils. Manual d’estil per als mitjans de comunicació. Durant la presentació, ha estat acompanyat per la presidenta de la Comissió de Periodisme Solidari del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Alicia Oliver, i per la consellera del Consell de l’Audiovisual de Catalunya Carme Figueras.

L’objectiu d’aquesta publicació és facilitar eines als mitjans de comunicació i a les empreses periodístiques perquè a l’hora d’abordar una notícia sobre maltractament infantil, ho facin d’una manera responsable i tinguin en compte aquestes recomanacions consensuades entre la professió i diverses veus reconegudes en l’àmbit de la infància.

Aquest manual desplega l’article 85 de la Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència, i presenta el tractament informatiu dels maltractaments des d’una doble vessant: des del compliment dels drets de la Convenció dels Drets dels Infants de Nacions Unides (1989) i la seva concreció en el Pacte per a la Infància a Catalunya (2013), i des de la necessària sensibilització sobre la vulnerabilitat infantil i la importància de les bones pràctiques en la difusió dels drets dels infants, que han de ser vistos com a subjecte de dret.

El manual ha estat elaborat per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Departament de Benestar Social i Família, en estreta col·laboració amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’Observatori dels Drets de la Infància i el Col·legi de Periodistes de Catalunya.

12 recomanacions

Aquesta publicació consta de 12 recomanacions per a empreses i professionals dels mitjans de comunicació, per tal de proporcionar-los elements de reflexió i pautes per informar sobre els infants i adolescents maltractats:

1. Considerar en primer terme l’infant. Com està establert a la Convenció de les Nacions Unides, abans de difondre una informació, cal valorar els riscos que pot comportar per l’infant i el seu entorn.

2. Protegir el dret a la intimitat de l’infant. Com contempla la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de la comunicació audiovisual de Catalunya, els mitjans han de tenir cura especial de les informacions que afectin infants maltractats, protegint-los la seva intimitat i es recorda el mandat legal de no aportar informació personal que permeti la seva identificació.

3. No discriminar l’infant maltractat. Com que l’abús es pot donar en qualsevol context, amb independència de les circumstàncies personals i la situació sociocultural, del sexe, grup ètnic o classe social, es recomana fer el mateix tractament informatiu per a tots els nens i nenes, i no establir relacions de causa-efecte entre els fets i les circumstàncies familiars, culturals o socials dels infants maltractats.

4. Recórrer a fonts d’informació expertes. Per tal de fer una aproximació informativa que contribueixi al debat social del problema i no caure en el sensacionalisme, es recomana recórrer a fonts especialitzades o institucionals que aportin elements per contextualitzar els fets des d’una perspectiva dels drets de l’infant.

5. Emprar un llenguatge normalitzador. Es recomana utilitzar conceptes alternatius a menor, com infant, adolescent, nen/a o noi/noia, i si cal utilitzar-lo, es recomana parlar de menor d’edat. En la cobertura de processos judicials, és recomanable fer servir un llenguatge inclusiu, sense qualificatius negatius comdelinqüent o sobrenoms. I també cal evitar expressions com prostitució infantil oclients i parlar d’infants o adolescents víctimes d’explotació sexual, perquè els infants no es prostitueixen voluntàriament, sinó que són prostituïts per un adult.

6. Evitar la justificació social de la violència contra els infants. Els mitjans han de tenir especial cura a l’hora de publicar missatges de l’audiència per SMS o per les xarxes socials, i en moderar els comentaris apareguts al web o en les intervencions del públic o dels col·laboradors, per tal que no es justifiqui el comportament de les persones agressores ni es facin servir adjectius o frases fetes que banalitzin l’ús de la violència contra els infants.

7. Contextualitzar la informació i col·laborar en la prevenció. Aportar elements de context pot ajudar a la prevenció dels maltractaments, per exemple, aportant estadístiques o contextualitzant la notícia amb informacions referents a les polítiques públiques i a les iniciatives que promouen els drets de la infància. És convenient divulgar el número de telèfon d’Infància Respon (900 300 777) i el Telèfon Europeu d’Ajuda a la Infància (116 111).

8. Fer visible que la violència masclista també afecta els infants. Els infants que conviuen en situacions de violència masclista també són víctimes i cal tenir-ho en compte per fer visibles els seus efectes.

9. Tractar amb respecte el dolor de la víctima. Cal evitar difondre imatges o presentar testimonis que puguin provocar patiment a l’infant, però sí que és recomanable donar veu a persones que hagin superat la situació de maltractament. No s’ha de recórrer a la participació en programes d’infants i d’adolescents immersos en situacions sensibles i traumàtiques, com tampoc d’adults que s’hi refereixin.

10. Defugir l’espectacularització. Es recomana no exhibir imatges que no aporten valor informatiu als fets o recrear-se en reconstruccions fictícies de successos que encara no han estat provats. Cal també tenir molta cura amb l’exhibició de material audiovisual que es pot trobar per internet, perquè encara que les imatges apareguin pixelades, de vegades es poden identificar llocs o persones i ferir la sensibilitat de les víctimes i del públic. Hi ha altres recursos que es poden utilitzar, com l’animació o la infografia.

11. Promoure la formació. Les empreses periodístiques han d’afavorir la formació d’aquelles persones que han d’abordar continguts relacionats amb la infància i l’adolescència. També cal considerar-ho des de l’àmbit acadèmic, per als futurs professionals dels mitjans.

12. Cooperar amb l’alfabetització mediàtica de l’infant i l’adolescent. Els mitjans han de contribuir a la formació del pensament crític en el consum, l’ús i l’accés als mitjans i a les TIC per part de l’infant i l’adolescent per prevenir situacions de maltractament, com el ciberbullying o la pornografia infantil.

Finalment, la publicació Com informar dels maltractaments infantils. Manual d’estil per als mitjans de comunicació, disposa d’un annex amb la legislació relativa a la protecció i a la promoció dels drets de la infància i l’adolescència, així com un recull de documents amb altres recomanacions, codis deontològics i guies elaborades pel CAC, el Col·legi de Periodistes de Catalunya o altres organismes reguladors i associacions de periodistes.

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=262312&idioma=0&departament=1&canal=2