Interculturalitat, risc d'exclusió social i lleure

Associació Club Sanfeliu Infantil i Juvenil. Fundació Catalana de l'Esplai La Karyme i la seva mare han arribat fa pocs dies de l’Equador. La Karyme és de color “colacao” (com diuen els seus companys d’escola), té 4 anys i ha estat molt malalta. La seva mare treballa aquí i allà, fent més hores que un rellotge per ni arribar a fi de mes. Malviuen en l’habitació d’un pis de lloguer compartit. Tot i això, està convençuda que en el seu país d’origen el futur pintava encara més negre. Aquesta història és una història repetida, a l’esplai en coneixem moltes. Immigració i risc d’exclusió social és un binomi de difícil dissolució. 

Si a les dificultats d’arribar a un nou país i de familiaritzar-se amb una llengua que es desconeix i uns costums nous hi afegim les dificultats econòmiques, les possibilitats de quedar-se al marge i de no accedir als recursos que faciliten la inclusió en la societat són moltes. L'experiència Interculturalitat, risc d’exclusió social i lleure, és una iniciativa que vol contribuir a crear condicions perquè els infants, especialment infants immigrants, es desenvolupin en un entorn acollidor i inclusiu amb oportunitats d’igualtat per exercir els seus drets i els seus deures. 

El projecte s’engega durant el curs 1999-2000 i hi participen dues institucions; el Departament de Serveis Socials de l'Ajuntament de Cornellà del Llobregat i un centre d'educació en el lleure, l'Associació Club Sanfeliu Infantil i Juvenil. A través d'aquest projecte, prop de 80 menors, amb els quals l'equip de Serveis Socials d'Atenció de Primària (l'EBASP) del barri ja treballava en centres oberts, s'han integrat en un espai de temps lliure “normalitzat”. Prop del 60% d’aquests infants són fills i filles de famílies nouvingudes. Breu descripció de les entitats participants L’Equip de Serveis Socials d’Atenció Primària de Sant Ildefons pertany al Departament de Serveis Socials, Salut Pública i Dona de l’Ajuntament de Cornellà del Llobregat. 

Aquest servei està dirigit a tota la població empadronada en el barri i algunes de les seves prestacions són: serveis bàsics d’atenció social i primària, serveis de menjador, serveis de centres oberts per a menors... L’Associació Club Sanfeliu Infantil i Juvenil és un esplai amb un projecte pedagògic propi i un funcionament continuat des de fa 26 anys. És un esplai de funcionament diari, en horari extraescolar, de caps de setmana i vacances. Hi participen més de 700 infants d’edats compreses entre els 3 i els 18 anys de procedència cultural i socioeconòmica diversa. Els objectius generals que es proposa assolir són entre d’altres: afavorir el desenvolupament social i moral de l’infant, oferir contextos rics en interaccions socials, estimular la participació com mitjà poderós de transformació social, implicació en projectes col·lectius... El mediL’experiència s'està desenvolupant en el barri Sant Ildefons del municipi de Cornellà. La realitat social, cultural i econòmica que envolta aquest barri és força complexa: increment desmesurat de col·lectius immigrats extracomunitaris, percentatge elevat d'atur, índex alt d'absentisme i fracàs escolar i molta desestructuració familiar En aquest context, la resposta educativa no formal des d'on abordar les mancances socioeducatives de la població infantil i juvenil s’ha articulat entorn a la promoció de centres oberts. 

Aquestes entitats depenen del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament i es situen en el marc de la prevenció, a fi d'evitar el deteriorament de les situacions d'exclusió social i potenciar els processos de socialització del menor mitjançant activitats de lleure. Tenen un funcionament diari (de dilluns a divendres), en horari extraescolar i poden participar infants de 6 i a 12 anys. Cada centre pot arribar a acollir entre 30 i 40 menors. El projecte Durant el curs 99-00, es posa en marxa un projecte pilot, a través del qual l’esplai es configura com un espai de lleure alternatiu al centre obert per a l’acolliment dels infants amb dificultats d’inclusió social. Tres principis han avalat aquesta la iniciativa: 

L’esplai pot oferir un espai educatiu “normalitzat” plural i heterogeni . En aquest sentit, tant la quantitat d’infants i famílies que hi participen com la diversitat de realitats culturals, econòmiques i socials de les quals provenen és un factor que s’allunya de l’efecte homogeneïtzador, “gueto” que es crea en el centre obert com a conseqüència de la concentració de menors amb dificultats semblants. El Mètode educatiu és flexible i s’adapta a les necessitats socials. En aquest sentit, l’esplai supera determinades limitacions estructurals que tenen els centres oberts. En primer lloc, aquests centres treballen amb un sector de la població, dels 6 als 12 anys, que exclou per complet l'etapa infantil i l'adolescència.

 L’esplai integra aquestes franges d'edat perquè també són períodes molt importants des del punt de vista del treball preventiu. D’altra banda, la proposta d'activitats dels centres oberts generalment exclou les activitats més vivencials: colònies, campaments, sortides de cap de setmana. Tanmateix, aquest tipus d’activitats tenen un valor afegit perquè l’infant viu unes condicions excepcionals d’allunyament de la família, de vida de grup, de contacte amb la natura, d’intensificació de les relacions i de coneixement mutu. En definitiva, és el marc, on la nostra intervenció educativa pot ser veritablement transformadora. L'Associació Club Sanfeliu Infantil i Juvenil és una entitat educativa identificada amb el territori. El treball que hi realitza no és de portes endins. L’esplai s'identifica pel compromís que assumeix amb el barri en tant que dinamitza les activitats festives, s’implica en els problemes que l’afecten i forma part del teixit associatiu. D’altra banda, l’entorn és una possibilitat per treballar en xarxa en complicitat amb la resta d’agents educadors i socials: famílies, escola, administració..., amb la finalitat d’influir positivament i ajudar a descobrir en l’entorn intercultural una oportunitat de creixement i enriquiment . De quina manera es concreta a la pràctica? Primer moment. L’encontre amb la família i l’infant L’objectiu d’aquest primer contacte és fer de l’acollida un espai càlid, on la família es trobi segura i confiada.

La família, un xic nerviosa, ens arriba a l’esplai de la mà de les educadores socials. L’acompanyament facilita el diàleg alhora que els pares comprenen que portar el seu fill o filla a l’esplai vol dir assumir uns compromisos tant amb l’equip de Serveis Socials com amb l’equip de monitors i monitores. També organitzem la “visita turística” per l’equipament de l’entitat i l’aprofitem per anar explicant-los qui som i què fem. Veure en viu les activitats que s’estan realitzant, la relació dels monitors i monitores amb els nens i nenes ens ajuda a conèixe’ns una mica, intercanviar impressions i a establir els primers vincles afectius. Durant aquesta trobada l’infant escull les activitats on vol participar. ...les dificultats L’idioma acostuma a ser un impediment per comunicar-nos així cal que canviem de registre. Tot i això, el paperam està escrit en català però normalment no suposa un “greu” problema. Els nens i nenes aprenen molt ràpid i són un bon suport per als pares en aquest tema. Segon moment. 

L’infant i l’encontre amb el grup Probablement a l’esplai es trobarà amb amiguets de l’escola i això facilita força l’entrada en el grup. Tret que les relacions escolars siguin conflictives, conèixer algun noi o noia del grup és un estímul alhora que facilita l’acceptació per part dels altres. I és que sentir-se acceptat és el primer pas per obrir-se i fer amistats. Podem constatar que el perfil d’aquests nois i noies acostuma a caracteritzar-se per ser molt receptius als jocs, per participar activament en les festes i per viure amb molta intensitat les activitats de vacances ...les dificultats les “diferències”, el color de la pell, la llengua, la manera de vestir de la mare..., al començament provoquen curiositat i expectació en els companys. Més endavant apareixen els estereotips i els prejudicis, especialment en els grups de grans. En aquests casos, les activitats més vivencials, dinàmiques de grup, sortides, colònies ens donen molt bons resultats. La descoberta de l’altre passa per diverses etapes però allò que veritablement transforma el conflicte és el desig per conèixer l’altre, per aprendre, per riure junts, per compartir la cantimplora, per jugar junts a la llitera...en definitiva; 

CONVIURE. Tercer moment. Seguiment i avaluació El seguiment forma part d’un procés continu que es concreta en trobades bimensuals entre l’equip d’educadores socials, l’equip de monitors, la família i l’infant. L’objectiu no és altre que anar copsant les dificultats i les expectatives, el procés d’adaptació i la revisió dels acords presos. En general són espais on la família comparteix el “com li van les coses...”, en tots els àmbits. ...les dificultats En aquest moment, les dificultats solen estar en el camp de l’equip de monitors i monitores doncs, sovint observem amb un nus a la gola, tots els obstacles que aquestes famílies han de superar. De fet són trobades que es converteixen en lliçons de fortalesa i coratge per a tots nosaltres. Per acabar Ja fa dos anys que la Karyme està amb nosaltres. 

De mica en mica, la mare s’ha anat estabilitzant econòmicament i és una alegria veure-la somriure. El color “colacao” de la pell de la Karymita (com li diu la seva mare) ja no és cap problema per als seus amiguets, al contrari, és una nena molt estimada. Llàstima que pel que fa als “grans” les coses no són mai tant senzilles.

http://www.senderi.org/index.php?option=com_content&view=article&id=106944%3A_Interculturalitat%2C+risc+d%27exclusi%C3%B3+social+i+lleure&catid=49%3Aexperiencies&Itemid=129&lang=ca