Europa no és per a joves

La  European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions (Eurofound), agència de la Unió europea que aporta coneixements en l’àmbit de les polítiques socials i laborals, ha publicat un informe titulat “Social situation of young people in Europe” a partir de l’enquesta sobre qualitat de vida a Europa (EQLS en les seves sigles en anglès). En aquest cas es centra en la qualitat de vida de les persones joves (entre 18 i 29 anys) d’Europa en termes d’exclusió social, emancipació residencial, i participació, entre altres, i ho fa comparant els resultats obtinguts l’any 2007 amb els de 2011, els més recents.

En la majoria dels Estats Membres de la UE28 s’ha experimentat un augment de persones joves que viuen amb els pares (un 44% el 2007, front un 46% el 2011). Aquest increment s’ha efectuat tant en homes com dones, i també entre el grup més jove (18-24 anys) i el més gran (25-29). L’increment més gran ha tingut lloc a països com Hongria, Eslovènia i Lituània. El 2011, gairebé la meitat de la gent jove de l’Estat Espanyol encara vivia amb els seus pares. La situació residencial depèn molt de l’estatus econòmic de les persones, de fet, dues terceres parts de les persones aturades viuen amb els seus pares. Aquest increment, doncs, s’entén pel fet que entre el 2007 i el 2011 la taxa d’atur juvenil de la UE27 va créixer del 15 al 21%. Tenir criatures és un dels principals factors que expliquen les diferències de la taxa d’ocupació entre homes i dones. El 88% de mares joves inactives treballarien si poguessin escollir el seu horari, així doncs no estan fora del mercat laboral per decisió pròpia sinó per incompatibilitat.

Quasi la meitat de les persones joves d’Europa experimenta algun tipus demancança a la seva llar. El 27% no poden permetre’s anar-se’n una setmana de vacances, canviar mobles vells o convidar amics a casa. Però el 22% experimenta mancances més elevades com són no poder mantenir calenta la seva llar, comprar peix o carn cada dos dies, i comprar roba que no sigui de segona mà. L’increment de la població jove que experimenta aquestes mancances ha crescut 6 punts percentuals des del 2007. Segons l’estudi, el major increment ha tingut lloc en països del sud d’Europa, com l’Estat Espanyol, Portugal i Grècia. En quasi tots els països la població jove tendeix a experimentar nivells moderats de mancances però l’experimenten amb menys intensitat. Les persones joves aturades i inactives són les més propenses a patir-les.

Altres aspectes que contempla l’informe són la percepció d’exclusió social, la qual és més alta a països com Xipre, Grècia i Bulgària i la pateixen més les persones joves que viuen amb parella i/o fills, i les aturades i inactives. El benestar mental també s’analitza i aquest és més alt entre les persones menors de 25 anys, ocupades o estudiant i que viuen amb els seus pares. En canvi, les parades o inactives el tenen menor. En termes de participació es constata que una tercera part de les persones joves ha participat en activitats voluntàries en l’últim any i un 11% ho ha fet en l’últim mes. Les persones joves que es troben en el sistema educatiu solen estar més compromeses amb el voluntariat i és més comú en països com Finlàndia, Àustria i Irlanda.

Pel que fa les activitats polítiques i la confiança en les institucions, s’observa com la població jove d’Europa tendeix a manifestar-se i sobretot a firmar peticions. Les que ho fan més són aquelles que es troben dins el sistema educatiu i les que menys, les desocupades o inactives. A Grècia, Espanya i França, la majoria de joves havien assistit a una manifestació en l’any previ a l’enquesta. La confiança de la joventut en les institucions polítiques ha minvat en relació el 2007, amb l’excepció de les forces de seguretat que ha augmentat. L’informe destaca que la confiança en les institucions varia en funció del context de cada país, així, a Grècia, Espanya i Xipre s’ha observat una gran disminució de confiança ens els govern respectius.

L’estudi conclou demanant una sèrie de mesures genèriques que van des de la necessitat d‘assegurar a les persones joves una transició satisfactòria a la vida adulta fins a la necessitat d‘incrementar la despesa pública en els serveis públics . Així doncs, una vegada més, les dades empíriques demostren com la situació dels països del sud d’Europa que han patit més les mesures d’austeritat imposades per la Troika, tenen conseqüències nefastes per la població, especialment per les persones joves en tant que col·lectiu històricament vulnerable. Des del Consell de la Joventut de Barcelona, instem a les administracions públiques a implementar polítiques públiques que resolguin les creixents problemàtiques a les que s’enfronta la població jove, com la desocupació, el risc d’exclusió social o la impossibilitat d’emancipar-se residencialment.

http://noclaudiquis.cat/2014/03/europa-no-es-per-a-joves/