Cap a l'autonomia dels joves en risc d'exclusió

Rosa Balaguer, directora general del Casal dels Infants; Lluís Mas, cap de projectes a La Mina i el Besòs; José Roldán, cap de projectes de Formació i Inserció Laboral del Casal dels Infants (Barcelona)

El risc social s'accentua en moments clau de la vida

Vivim en una societat complexa. El context debilita les garanties de protecció, d'educació i de drets socials i assistim al desmantellament de l'Estat del Benestar. Veiem amenaçats serveis i recursos per als més joves que havíem guanyat els darrers anys. Les transformacions del mercat de treball són profundes i els canvis radicals en les dinàmiques i estructures familiars, també. Tots aquests factors modifiquen la naturalesa i l'abast de les situacions de risc social.

Les dificultats que van sorgint al llarg de la vida troben les persones menys acompanyades que abans, de tal manera que aquestes disrupcions poden fàcilment implicar la caiguda en situacions de vulnerabilitat, i fins i tot en risc d'exclusió quan aquestes vulnerabilitats s'acumulen o interactuen amb d'altres.

Hi ha episodis i etapes de la vida en què es concentra un risc d'exclusió més gran. Destaquen, especialment, moments de transició tan educatius com vitals al llarg del temps: per exemple, el pas de la primària a la secundària o el pas de la formació al mercat de treball.

El Casal dels Infants actua sobreles situacions de vulnerabilitat severa que es concentren en infants i joves de barris que acumulen indicadors de desigualtat social, i que poden provocar itineraris vitals precaris, que els atrapin en situacions de risc des d'edats molt primerenques.

La promoció de les persones al llarg de la vida està sovint llastrada per circumstàncies travessades durant un període vital on la responsabilitat individual és limitada. Per això, és allà on es concentren situacions de pobresa i exclusió dels infants, on la societat ens hi hem d'esforçar encara més per a garantir un entorn d'oportunitats. Cal que parem atenció i posem en marxa els mecanismes necessaris per combatre les situacions de fracàs escolar i d'abandonament prematur que afecten els nens/es i joves dels nostres barris. La cohesió social passa per invertir en l'educació i la formació d'aquests infants.

Arreu, però amb molta més força als barris on es concentra la pobresa i l'exclusió, defensem un model social i educatiu d'actuació sobre els factors i els efectes de l'exclusió social, compartit amb tots els agents socials implicats, que afavoreixi la igualtat d'oportunitats per als infants i joves en situació de desavantatge.

La transició de l'escola al treball, un moment vital de risc en la trajectòria de molts joves.

Un dels moments clau en l'itinerari vital de moltes persones és la transició de l'escola al treball. Aquest és un procés llarg i, a vegades, tortuós per a molts joves.

Els mals resultats a l'escola condueixen sovint a etapes d'inactivitat en què els joves ni estudien ni treballen. Per aquells alumnes que abandonen l'escola sense certificar o desmotivats per continuar formant-se després dels 16 anys, cal generar respostes adaptades per facilitar-los la vinculació a altres recursos i itineraris de suport a la inserció que els mantinguin activats per la recerca de feina o els obrin els ulls a possibles formacions.

Sovint, no és fins uns anys després d'abandonar o acabar l'ESO, que molts/es joves, amb historial de fracàs a l'escola o amb motivació escassa per continuar estudiant, arriben a ser conscients de la importància d'acreditar una formació per tenir oportunitats de promoció laboral. Cal oferir-los recursos per recuperar el fil de la formació.

Aquest factor s'agreuja en una economia en crisi. Més del 50% dels joves de 16 a 24 anys es troben a l'atur. La precarietat fa que els joves siguin el col·lectiu més vulnerable. I quan parlem de nois i noies que concentren molts factors de risc d'exclusió -situació personal de conflicte amb el sistema educatiu ordinari,historial de fracàs, referències familiars i xarxa social molt fràgils...- la situació és de clara desavantatge. Se la juguen de debò.

En els darrers temps, ha crescut el valor per la formació post-obligatòria d'aquests joves i de les seves famílies, però, paradoxalment, ara és quan menys possibilitats tenen de formar-se en recursos públics. El futur dels Programes de Qualificació Professional Inicial pengen d'un fil i deixaran enrere les opcions de formació per als majors de 18 anys.

Un acompanyament inclusiu cap a la inserció ha de comptar, si o si, amb les empreses

Al Casal sabem que tots els joves, per dures que siguin les seves situacions, poden tirar endavant amb el seu propi esforç si reben l'acompanyament adequat.

Un jove desencantat i desmotivat necessita, sobretot, un referent educatiu que el faci tornar a confiar en ell mateix i en les seves possibilitats. Hem d'acompanyar-los, des d'un entorn motivant, obert a noves oportunitats, que desperti el seu interès i els retorni el gust per explorar noves vies de formació i de futur.

Qualsevol jove té potencialitats que hem de saber identificar i treballar per a transformar-les en competències laborals bàsiques. Cal posar en valor els seus coneixements, i els que és capaç d'assolir, l'actitud de predisposició, l'esforç, la perseverança... En un mercat laboral tan exigent, però, cal anar de la mà dels que el coneixen. Només comptant amb les empreses podem generar aquest entorn motivant i capacitar, formar i acompanyar nois i noies cap a la inserció, cap a l'autonomia.

El paper de les empreses és clau en aquest acompanyament. Les empreses responsables i compromeses amb el seu entorn proper poden generar oportunitats de formació i de feina per a molts nois i noies amb baix perfil ocupacional, que les necessiten. Des d'aquesta aliança empresa-sector social, el programa Primera Oportunitat del Casal dels Infants desenvolupa accions d'activació, formació i inserció laboral que, malgrat el context, possibiliten al jovent amb menys possibilitats arribar a trobar una primera feina.

La participació de l'empresa té lloc en tots els moments del pas de l'escola al treball. Des de les sessions als alumnes dels instituts sobre la realitat i el ventall d'ocupacions en el món laboral; passant per la definició conjunta d'aquelles formacions que millor s'adapten als perfils dels nois i noies i que poden encaixar en les necessitats del mercat; participant directament en la seva formació, cedint professionals que comparteixen coneixements sobre l'entorn laboral i més tècnics i especialitzats;possibilitant espais per a la formació en entorns reals de treball i generant col·laboracions en pràctiques per a la inserció.

Avui, al Casal, de la mà d'empreses compromeses en el seu procés d'autonomia, noies del barri de La Mina es formen com a cambreres de pis per a hotels a Barcelona; d'altres prenen el camí de la neteja industrial, joves de l'Aula d'Hostaleria s'especialitzen en el servei d'esmorzars per a bufets d'hotels; i nois i noies es preparen per al sector logístic o per a ser assistents personals de persones amb mobilitat reduïda. Totes aquestes accions són exemples vàlids de que la suma de coneixements i esforços, el treball en xarxa i la responsabilitat social, col·lectiva i compartida, genera respostes concretes i promocionadores per al futur de molts joves del país.

http://www.educaweb.cat/noticia/2014/02/24/cap-autonomia-dels-joves-risc-exclusio-8058/

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.