LA MENTIDA

Portats per la inseguretat i la desconfiança per la nostra capacitat de ser acceptats tal com som, podem caure en la tentació d’adornar aspectes de la nostra vida i de les nostres habilitats de forma que causem més bona impressió als demés. Un lladre, per exemple, pot explicar més robatoris dels que realment ha fet si ha de quedar bé davant dels companys de presó, o es poden haver tingut més triomf sexuals dels que veritat s’han tingut entre un grup d’homes que es reten en la seva capacitat viril, o una mare pot fer que el seu fill millori les notes i aprovi cursos amb la finalitat de que es mostri com una bona mare amb un fill ben educat.

Mentir és un recurs fàcil de recórrer sense tenir que passar per esforços ni penúries, encara que el preu que es paga és la possibilitat de ser descobert.

Mentre que la persona sincera no ha de vigilar la versió que dona sobre les seves anècdotes i dels seus episodis viscuts, perquè els explica tal com els recorda, el mentider ha de controlar la versió que dona de la seva història, per que resultí coherent, creïble i sense cap fet que el pugui delatar.

Com més es cau a la tentació de mentir més difícil és controlar l’abundant base de dades de les versions donades anteriorment i més difícil es torna comentar, repetir o seguir amb coherència lo inventat, de manera que els detalls estan fora de to i de cop la història deixa de tenir coherència.

L’hàbit de mentir es pot transformar en un trastorn de la personalitat que podem anomenar “pseudologia fantàstica” que és una obsessió a imaginar una vida, uns fets i una història per causar una impressió d’admiració en els espectadors.

Quan aquest hàbit es converteix en un fet diari, quotidià de la vida d’un individu aquest costum es pot convertir en una patologia

S’ha demostrat que el cervell dels mentiders patològics i el de les persones considerades normals és diferent. Un estudi realitzat pel British Journal of Psychiatry exposa que els mentiders compulsius tenen un 22% més de matèria blanca en el cervell en comparació a les persones normals.

La matèria blanca pot ser la resposta a les constants mentides d’algunes persones, però sorgeix un etern dubte en l’àmbit científic: aquestes diferències en el cervell són la causa o l’efecte de la mentida continua? El cert és que la diferència entre els cervells dels mentiders compulsius i les persones considerades normals és significativa.

Un dels autors de l’estudi reconeix que “mentir requereix un gran esforç, és com llegir la ment” i també que “el mentider ha de ser capaç de comprendre el pensament de l’altre i suprimir les seves emocions o regular-les perquè no se li pot mostrar nervis”.

L’escorça prefrontal del cervell dels mentiders compulsiu està composta per una quantitat molt més altra de matèria blanca que de matèria gris. Aquesta part del cervell és l’encarregada de controlar la capacitat per mantenir-se al corrent de molts fragments d’informació de forma simultània així com d’ordenar i valorar aquestes dades a mesura que es van acumulant i descobrir pautes en aquesta informació

Segons l’estudi, les persones que enganyen de forma patològica tenen un 22% més de matèria blanca que les persones considerades normals, pel contrari, tenen un percentatge menor de matèria gris. A partir d’ara les investigacions es basaran a determinar si això és una causa o una conseqüència de les constants mentides.

http://fdpdescalstania.blogspot.com.es/2010/01/la-mentida.html